Portells d'Infern i Rasa de Canalda

Avui hem anat al Solsonès per baixar un parell de barrancs a la zona de Canalda. Com en ocasions anteriors, hem aprofitat el llarg viatge viatge per fer una jornada doble de barranquisme, combinant dos descensos propers.

Hem començat el dia baixant el barranc dels Portells d'Infern. Es tracta d'un descens curt, que en realitat és només una petita part d'un descens més llarg, el Torrent de Junyent. Aquest torrent és molt més llarg però només té interès el tram inicial, anomenat Portells d'Infern, mentre la resta és una llarga caminada que té interès paisatgístic però no esportiu.

Hem pujat per la carretera del Coll de Jou i poc abans de l'Hostal Cap de Pla hem agafat la petita carretera que porta a l'ermita de Sant Martí. Poc després de passar per sota del veïnat de Junyent, hem baixat uns metres per una pista de terra aproximant-nos al Torrent de Junyent i aparcant en un petit eixamplament.

Hem començat a caminar al costat d'unes vinyes, seguint una pista fins a l'Espluga Palla, una gran bauma amb unes antigues construccions a sota. Des d'allà, per un caminet, hem arribat aviat a l'inici del barranc. 

Són només dos ràpels i alguns petits ressalts però amb un gran ambient. Els primer ràpel baixa al costat d'una cascada per un estret engorjat regat per una sorgència que fa caure aigua per tot arreu. Un segon ràpel ens deixa a l'inici del tram obert per on hem baixat un tram fàcil fins trobar la sortida, un corriol que ens ha portat al camí per on havíem vingut, retornant al cotxe.

Aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat:

Novament en cotxe, hem retornat a la carretera de Sant Martí i hem pujat fins enllaçar amb la carretera L-401, per on hem pujat en direcció al Coll de Jou fins arribar a la cruïlla de Canalda, on hem deixat un cotxe. Amb l'altre vehicle hem pujat fins al coll i, per una bona pista, fins a l'inici del tram mitjà de la Rasa de Canalda.

El Torrent de Canalda és molt llarg i el seu descens integral requereix una llarga aproximació. Nosaltres hem recorregut únicament el tram mitjà, que és el més interessant i permet, amb la maniobra de cotxes, minimitzar l'aproximació i el retorn.

Quan hem arribat al punt d'inici feia fred i boira. Tot i que el barranc no és gaire aquàtic, ens hem posat el neoprè per protegir-nos del fred i hem iniciat el descens. La primera part és oberta i sense gaire interès però aviat hem anat trobant ressalts que hem anat baixant en ràpel, intercalats amb trams oberts. 

Una part del barranc estava ocupada per un gran nombre d'arbres morts que tancaven el pas i ens obligaven a sortir del torrent per evitar-los. A mesura que baixàvem anàvem trobant més aigua i alguns petits gorgs plens però amb poca profunditat.

Ja gairebé al final, hem arribat al punt on comença la roca conglomerada. Aquí el torrent s'engorja més i forma alguns salts i gorgs que animen una mica el recorregut. Al final de tot, just en el darrer ràpel, hem trobat una instal·lació una mica precària, amb un sol burí i una plaqueta rovellada. Tot i que encara era prou sòlida, ens ha semblat estrany que un barranc que fins aquí estava força ben equipat acabés amb aquest nyap...

Després només ens quedava una curta caminada pel torrent fins al pont de la carretera. Un cop passat el pont, hem pujat per un corriol fins a la carretera per recuperar el cotxe que havíem deixat uns metres més avall.

I aquí teniu el segon vídeo d'avui, amb algunes escenes del descens del tram mitjà de la Rasa de Canalda:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: PORTELL - CANALDA

---

ENTRADES RELACIONADES:

Via Escaladors Bucòlics, 2022

GR3: Odèn -  S.Llorenç, 2016

Torrent d'Urdell, 2011

---

Salt de la Farga i Salt de l'Ós

Avui hem fet una nova jornada doble de barranquisme, dos barrancs curts per completar una matinal força interessant, aquesta vegada per terres del Bergadà i els dos en el principal riu d'aquesta comarca: el Llobregat.

El primer barranc era el Salt de la Farga, situat molt a prop del naixement del riu, a les Fonts del Llobregat. És un barranc força interessant, ben engorjat i aquàtic, encara que molt curt, ja que només té 5 ràpels. 

El punt de partida era l'hostal-restaurant de les Fonts del Llobregat, situat poc abans d'arribar a Castellar d'en Hug venint de La Pobla de Lillet. Allà mateix, al costat del restaurant, hem entrar a la llera del riu. Encara que estem a primers de setembre, després d'un estiu calorós i sec, el riu portava un bon cabal perquè s'alimenta de les Fonts del Llobregat, una gran sorgència que no s'asseca mai.

Tot l'engorjat està excavat en una característica roca vermellosa i en el curt tram del recorregut és travessat per dos ponts a bona alçada: l'antic pont de pedra i el més modern pont de la carretera. 

Per arribar al primer i al tercer ràpel hem hagut de muntar passamans perquè les roques són polides i relliscoses, però les instal·lacions són perfectes i permeten fer tot el recorregut amb seguretat. El tercer ràpel és el més llarg, 18 metres, i baixa acanalat y ben remullat per una cascada.

En general tot el recorregut és aquàtic encara que la majoria de les instal·lacions eviten el centre de les cascades. De totes maneres, la remullada és inevitable i refrescant.

En poca estona hem completat el descens arribant al punt on el riu s'obre deixant enrere l'engorjat. Un petit camí ens ha portat en molt pocs minuts fins a la carretera i al punt de partida. 

Encara era aviat, de manera que ens hem canviat per iniciar el desplaçament al segon barranc de la jornada.

Aquí teniu el vídeo del Salt de la Farga:

Hem fet el curt desplaçament baixant per la carretera en direcció a la Pobla de Lillet fins que, poc abans del Clot del Moro, hem entrat en una petita pista que, en dos minuts, ens ha deixat al costat del Llobregat, on hem deixat el cotxe.

Hem començat a pujar per un corriol que aviat enllaça amb un camí més gran, que és una variant del GR4 (Puigcerdà - Montserrat). El camí puja paral·lel al riu una mica enlairat. Aviat hem vist com el riu s'engorjava fins que, en un tram protegit amb una barana de troncs, hem vist, a baix al riu, el Salt de l'Ós, un estretament amb un parell de cascades i gorgs.

Aquest barranc és, segurament, el més curt que hem fet mai. Només són dos ressalts, de 5 i 10 metres, amb força aigua i gorgs profunds. Fins i tot sembla ser que els dos ressalts es poden saltar, de manera que gairebé no cal portar material. 

Avui l'aigua era una mica tèrbola i no es veia clarament la profunditat, de manera que hem estat prudents amb els salts i només n'hem fet algun, després d'assegurar-nos que no hi havia perill. En el segon gorg hi ha una corda fixa que permet pujar a unes roques i saltar, repetint el salt tantes vegades com volguem. 

Hem acabat en molt poc temps, ja que el tram engorjat del riu, el Salt de l'Ós, és ben curt, i hem sortit per un caminet per on hem retornat en molt pocs minuts al punt de partida, donant per acabada aquesta matinal barranquista.

I aquí teniu el segon vídeo del dia, molt curt perquè l'activitat també era curta:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK: FARGA - L'ÓS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent del Greixot, 2024

GR3: Castellar d'en Hug, 2019

Torrent de l'Arija, 2009

---

Pou de la Portella

Una vegada més hem visitat el Pou de la Portella, un curiós avenc situat a Montserrat, a la Regió d'Agulles, just a sota de la Portella Gran, una de les roques mes conegudes del massís. És una activitat curta, una matinal, pero molt singular i divertida. El més singular d'aquest avenc és que es pot sortir per la part inferior, de manera que el descens de l'avenc és una travessia.

Avui érem una bona colla, 8 persones i, a més, quan hem arribat a la Portella hi havia una altra colla al davant. Hem aprofitat el temps d'espera per comentar la jugada però aviat hem iniciat l'exporació de l'avenc.

Per entrar a l'avenc cal fer dos ràpels curts, exteriors, que ens porten a la boca del pou, una esquerda amb uns blocs encastats. El tercer ràpel és el més interessant: un ràpel de 27 metres que entra per la boca del pou internant-se en la foscor. Al final del ràpel arribem a una plataforma inclinada amb un passamans on ens podem assegurar.

Si seguim el passamans amunt, per una rampa terrosa, arribem a una saleta on hi ha formacions d'una tonalitat blanca i un parell de pessebres. Des d'aquest punt tenim una bona vista de la gran esquerda que forma el Pou de la Portella.

Després de fer algunes fotos en aquest indret subterrani, hem baixat la rampa terrosa per arribar a la instal·lació del quart ràpel, de 15 metres, que ens ha deixat a la sortida inferior de l'avenc.

Després només quedava una passejada de retorn a Can Maçana per recuperar el vehicles i baixar a prendre un refresc a l'hotel del Bruc.

Avui no hi ha pel·lícula perquè ja tenim un vídeo d'aquesta activitat, de quan vam baixar el Pou de la Portella l'any 2015. El podeu trobar a la secció "entrades relacionades".

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pou de la Portella, 2019

Pou de la Portella, 2015

Miranda de la Portella, 1976

---