Hem fet una petita ruta circular per la zona situada entre els Rasos de Peguera i el Santuari de Queralt, pujant a tres dels cims més destacats d'aquesta zona, el principal dels quals (no el més alt) és el Cogulló d'Estela. Ha estat la primera sortida del nou any 2023, necessària per moure's una mica després de les festes.
Hem arribat en cotxe fins al Santuari de Corbera, situat a prop del poble d'Espinalbet, sobre la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Des d'allà hem agafat un caminet, inicialment marcat com a PR, que ens ha portat fins al Pla de la Cresta, un petit altiplà sobre la carena que baixa del Serrat de l'Hospital.
Des del Pla de la Cresta hem remuntat fins als altiplans superiors, situats sobre els cingles que cauen al sud. Hem guanyat l'altiplà pel Coll de Tagast, on hi ha una bassa que avui estava totalment congelada. Des d'allà, tot planejant pel bosc esclarissat, hem arribat al primer cim de la jornada: la Torreta dels Enginyers (1.988 m).
Aquest cim ens ofereix una bona panoràmica del Pirineu Oriental i la Catalunya central, que arriba fins a Montserrat i el Montsec. Nosaltres vam pujar la Torreta l'hivern passat després d'una bona nevada i el paisatge era molt diferent.
Des del cim de la Torreta ja es veien, més avall, els altres dos objectius de la jornada, el Roc d'Auró i el Cogulló d'Estela, dos cims ben escarpats però més baixos que la Torreta.
Hem seguit la carena oest de la Torreta fins arribar a un collet, el Pas dels Puigventós, on hem agafat un camí de baixada que aviat hem deixat per anar en direcció al Roc d'Auró. La pujada a aquest cim és més fàcil del que sembla vist de lluny i només té un petit tram rocós equipat amb una cadena, que pot ser útil en cas que hi hagi neu o gel. En pocs minuts hem arribat al segon cim de la jornada, el Roc d'Auró (1.948 m), també molt panoràmic.
Hem tornat enrere uns metres fins agafar un corriol per on hem baixat fins al Coll d'Estela i des d'allà, en pocs minuts, fins al cim del Cogulló d'Estela (1.948 m). Abans, hem superat dos curts trams equipats amb cadenes però sense dificultat (quan no hi ha neu ni gel).
El Cogulló d'Estela, tot i ser el de menys altitud, és el més conegut dels tres cims de la jornada. Està inclòs a la llista dels centcims de la FEEC i té un cim altiu, ben destacat i visible des de la vall. Hem fet les fotos de cim i uns vols de dron, abans d'iniciar la part final del recorregut.
Hem tornat al Coll d'Estela i des d'allà hem agafat un camí que aviat s'ha convertit en una petita pista per on hem arribat, fent algunes dreceres, fins al punt de partida en el Santuari de Corbera.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Els cims dels
Rasos, 2022 |
Cresta de
Peguera, 2019 |
CBH: Queralt-
Peguera, 2014 |
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada