Jo ja havia pujat dues vegades al Balandrau però en les dues ocasions el mal temps i la boira no em van deixar veure el magnífic panorama que normalment es veu des d'aquest cim. Efectivament, el Balandrau està separat de la carena principal dels Pirineus i això li dóna una gran perspectiva. Avui hem sortit de bon matí del poble de Serrat, a la Vall de Ribes, i hem començat a pujar pel bosc per anar a buscar un llom que puja orientat directament al cim del Balandrau. Hem sortit del bosc i hem seguit carenant pel llom de la muntanya mentre el panorama s'anava ampliant per moments al nostre davant, presidit pel Puigmal, que des d'aquí es veia gegantí. També vèiem brillar els centenats de cotxes que avui han aparcat al final de la pista de Fontalba. El dia era calorós però a partir de certa alçada un aire fresc ens ha ajudat a evitar una bona suada. Hem arribat al cim i ens hem aturat una bona estona per menjar una mica i contemplar el panorama. Es veia tot el Pirineu Oriental, des del cadí fins al Canigó, passant per tota l'Olla de Núria, el Pic de l'Infern i el Bastiments. Com és normal, hem fet una panoràmica circular:
Després hem iniciat la baixada per la banda contrària. Hem baixat fins al collet Nordest i des d'aquí hem baixat pel dret en direcció a Coma de Vaca, aprofitant alguna congesta de neu per fer una mica de patinatge. Hem arribat al camí del refugi però no hi hem baixat sinó que ens hem conformat amb fer-li un parell de fotos des del camí, i hem seguit el camí de baixada fins al pont, on hem dinat. Hem seguit baixant fins que hem deixat el camí principat per baixar, seguint un caminet marcat amb pintura taronja, fins a un pont de formigó on comença una pista que ens ha portat en direcció al punt de partida. Més endavant hem deixat la pista, seguint les mateixes marques de pintura, pujant directament en direcció a Serrat, on hem arribat tancant l'itinerari circular.
Després hem iniciat la baixada per la banda contrària. Hem baixat fins al collet Nordest i des d'aquí hem baixat pel dret en direcció a Coma de Vaca, aprofitant alguna congesta de neu per fer una mica de patinatge. Hem arribat al camí del refugi però no hi hem baixat sinó que ens hem conformat amb fer-li un parell de fotos des del camí, i hem seguit el camí de baixada fins al pont, on hem dinat. Hem seguit baixant fins que hem deixat el camí principat per baixar, seguint un caminet marcat amb pintura taronja, fins a un pont de formigó on comença una pista que ens ha portat en direcció al punt de partida. Més endavant hem deixat la pista, seguint les mateixes marques de pintura, pujant directament en direcció a Serrat, on hem arribat tancant l'itinerari circular.
1 comentari:
En el cim del BALANDRAU, a proposta d'un amic vaig descobrir i iniciar la meva aficció pel senderisme.M'ha agradat molt veure i llegir aquest post. Una abraçada des de http://www.albertpetit.com
Publica un comentari a l'entrada