Avui l'activitat ha estat molt diferent de la d'ahir. Si ahir vam trobar el Corronco de Durro amb molt poca neu, avui hem visitat una Vall d'Aran enterrada sota un bon gruix de neu. Unes condicions magnífiques per fer esquí de muntanya, especialment a cims com el Tuc d'Aubàs, amb poc risc d'allaus i amb sortida d'una cota baixa, que requereix una bona nevada per gaudir plenament de l'activitat. El Tuc d'Aubàs i el seu veí el Tuc du Plan de la Sèrre ens han sorprès molt agradablement, no només per l'ascenció, que no té cap dificultat especial però ens ofereix una bona esquiada, sinó especialment pel gran panorama que hem pogut veure des d'aquests cims. Un panorama extraordinari sobre les muntanyes que tanquen pel sud la vall de Luchon, que en les condicions d'avui era realment espectacular.
Ens hem llevat molt aviat a l'alberg Vall de Boí, a Barruera. Després d'un esmorzar de termo hem iniciat el viatge en cotxe cap al Portillon, punt de partida de la nostra activitat d'avui. Al sortir del túnel de Viella ja hem vist que les condicions de la Vall d'Aran eren molt diferents de les de la Vall de Boí. Estava tot blanc i les muntanyes es veien amb un gruix considerable de neu.
Hem arribat al Portillon, que estava totalment nevat malgrat la poca altitud (1.295 m), i hem sortit amb els esquís als peus. La primera part de l'ascensió segueix una pista que puja pel bosc. També hi ha un camí, senyalitzat com a PR, que ens permet tallar alguns sectors de la pista. Hem arribat a una borda situada en el límit del bosc (Cabana deth Cap deth Bosc) des d'on hem iniciat la pujada per una bona pala en direcció al coll.
Quan hem arribat al col de Barèges hem quedat meravellats per l'extraordinari panorama de muntanyes que es veia a l'altra banda del coll. Una magnífica visió de les muntanyes que limiten pel sud la Vall de Luchon separant-la de la Vall de Benasque. Entre moltes més muntanyes es veia el Salvaguardia, el Sacroux, el Boum, el Maupas, els Cabrioules, el Lézat i el Gran Quayrat. A més, amb la gran quantitat de neu que cobria les muntanyes tot tenia un impressionant aspecte alpí.
A l'esquerra del coll hi ha una gran pala, àmplia i de pendent moderat, que ens ha portat directamente al cim del Tuc d'Aubàs (2.072 m), un cim poc definit, un llom allargat on no està clar quin és el punt més alt. El panorama des d'aquí era encara més extens que des del coll, ja que ara podíem veure, traient el cap darrere dels Pics de La Mina i Salvaguardia, els principals cims del massís de la Maladeta. Hem fet una panoràmica circular:
El dia era molt bo, de manera que hem estat una estona en el cim, menjant una mica i preparant el material per a l'esquiada. Hem baixat per la gran pala fins al Col de Barèges, amb molt bona neu. Era aviat i la moral de la tropa era molt alta, de manera que hem decidit completar la jornada pujant el cim que hi ha a l'altra banda del coll. Ens hem posat les pells novament i hem iniciat l'ascensió. Sense cap dificultat hem arribat al cim del Tuc du Plan dera Sèrra (1.977 m). Des d'aquí el panorama era tan extens com des del cim principal, ampliat cap a la banda de Luchon amb la visió propera de Superbagnères i la pròpia població de Luchon. Hem fet també la panoràmica circular:
Satisfets amb aquesta segona ascensió, hem iniciat l'esquiada per retornar al punt de partida. Hem baixat una bona pala fins al coll i després fins a l'inici de la pista. A partir d'aquí hem tingut en compte les recomanacions de la ressenya que portàvem i no hem seguit l'itinerari de pujada sinó que hem fet la baixada íntegrament per la pista. Les dreceres pel bosc eren poc esquiables i en canvi la pista ens ha ofert una plàcida esquiada fins al Portillon, des d'on hem iniciat el retorn a casa.
A l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure diverses panoràmiques. Aquí podeu veure també un petit vídeo amb un resum de l'ascensió:
Ens hem llevat molt aviat a l'alberg Vall de Boí, a Barruera. Després d'un esmorzar de termo hem iniciat el viatge en cotxe cap al Portillon, punt de partida de la nostra activitat d'avui. Al sortir del túnel de Viella ja hem vist que les condicions de la Vall d'Aran eren molt diferents de les de la Vall de Boí. Estava tot blanc i les muntanyes es veien amb un gruix considerable de neu.
Hem arribat al Portillon, que estava totalment nevat malgrat la poca altitud (1.295 m), i hem sortit amb els esquís als peus. La primera part de l'ascensió segueix una pista que puja pel bosc. També hi ha un camí, senyalitzat com a PR, que ens permet tallar alguns sectors de la pista. Hem arribat a una borda situada en el límit del bosc (Cabana deth Cap deth Bosc) des d'on hem iniciat la pujada per una bona pala en direcció al coll.
Quan hem arribat al col de Barèges hem quedat meravellats per l'extraordinari panorama de muntanyes que es veia a l'altra banda del coll. Una magnífica visió de les muntanyes que limiten pel sud la Vall de Luchon separant-la de la Vall de Benasque. Entre moltes més muntanyes es veia el Salvaguardia, el Sacroux, el Boum, el Maupas, els Cabrioules, el Lézat i el Gran Quayrat. A més, amb la gran quantitat de neu que cobria les muntanyes tot tenia un impressionant aspecte alpí.
A l'esquerra del coll hi ha una gran pala, àmplia i de pendent moderat, que ens ha portat directamente al cim del Tuc d'Aubàs (2.072 m), un cim poc definit, un llom allargat on no està clar quin és el punt més alt. El panorama des d'aquí era encara més extens que des del coll, ja que ara podíem veure, traient el cap darrere dels Pics de La Mina i Salvaguardia, els principals cims del massís de la Maladeta. Hem fet una panoràmica circular:
El dia era molt bo, de manera que hem estat una estona en el cim, menjant una mica i preparant el material per a l'esquiada. Hem baixat per la gran pala fins al Col de Barèges, amb molt bona neu. Era aviat i la moral de la tropa era molt alta, de manera que hem decidit completar la jornada pujant el cim que hi ha a l'altra banda del coll. Ens hem posat les pells novament i hem iniciat l'ascensió. Sense cap dificultat hem arribat al cim del Tuc du Plan dera Sèrra (1.977 m). Des d'aquí el panorama era tan extens com des del cim principal, ampliat cap a la banda de Luchon amb la visió propera de Superbagnères i la pròpia població de Luchon. Hem fet també la panoràmica circular:
Satisfets amb aquesta segona ascensió, hem iniciat l'esquiada per retornar al punt de partida. Hem baixat una bona pala fins al coll i després fins a l'inici de la pista. A partir d'aquí hem tingut en compte les recomanacions de la ressenya que portàvem i no hem seguit l'itinerari de pujada sinó que hem fet la baixada íntegrament per la pista. Les dreceres pel bosc eren poc esquiables i en canvi la pista ens ha ofert una plàcida esquiada fins al Portillon, des d'on hem iniciat el retorn a casa.
A l'apartat "més informació" d'aquesta entrada del blog podeu veure diverses panoràmiques. Aquí podeu veure també un petit vídeo amb un resum de l'ascensió:
ENTRADES RELACIONADES:
 Tuc dera Pincela, 2017 |  Pico de Salvaguardia, 2012 |  GR10: Luchon, 2006 |
ASSISTENTS:
Luis, J. Rafel
DESNIVELL: 1.048 mLuis, J. Rafel
RECORREGUT: 14'3 km
BIBLIOGRAFÍA:
PANORÀMIQUES:
MAPA:
MAPA:
2 comentaris:
El Sacroux nos estaba llamando...
Pues efectivamente, no podemos cerrar esta temporada sin hacer el Sacroux. Aunque sólo sea para ver el Tuc d'Aubàs desde las alturas.
Publica un comentari a l'entrada