El seguidors del blog deuen recordar que ja hem anat dues vegades a la Cova de Les Rondes sense aconseguir els objectius previstos. Aquesta cova té dues entrades i el recorregut clàssic consisteix en entrar per una de les boques (la coneguda com a Cova de la Roca del Frare) i sortir per l'altra boca (anomenada pròpiament Cova de les Rondes) després d'un recorregut subterrani de més de 500 m. La cova és d'origen tectònic i ressegueix una gran esquerda però per l'interior d'aquesta esquerda hi ha una infinitat de blocs amuntegats de forma caòtica formant gateres, pous, ressalts i tota mena d'obstacles que dificulten la progressió i, el pitjor de tot, li donen un caràcte laberíntic. El més difícil de la Cova de Les Rondes és trobar el bon camí entre el laberint de blocs.
Les dues vegades que vam intentar fer la travessia integral de la cova vam acabar desistint i tornant enrere per sortir pel forat d'entrada (veure les ressenyes a l'apartat "entrades relacionades" d'aquesta entrada del blog). En cap de les dues ocasions anteriors vam ser capaços de trobar la sortida pel laberint de blocs, però avui ha estat diferent.
Després d'estudiar a fons la topografia de la cova i veure totes les cròniques, ressenyes, vídeos i fotografies publicades a internet, aquest matí hem arribat a la població de La Llacuna decidits a completar la travessia de la Cova de Les Rondes. Una curta aproximació ens ha situat a l'entrada de la cova, una esquerda vertical bastant estreta. Després d'equipar-nos convenientment, hem iniciat l'aventura.
Ben aviat hem arribat a la primera dificultat, un pou d'uns 8 metres que calia desgrimpar. Avui, però, ens hem trobat amb la petita sorpresa que aquest pou estava equipat amb una corda fixa, que ens ha facilitat la maniobra. Hem arribat a la capçalera del ràpel de 10 metres. La vella corda de nusos havia estat substituïda per una corda fixa, de manera que no hem utilitzat la nostra corda i hem baixat en ràpel per aquesta corda. El ràpel té un inici força estret, pero després d'haver-lo remuntat dues vegades ens ha semblat ben fàcil.
Al peu del ràpel hem orientat la brúixola i hem comprovat que, tal com havíem deduït en el nostre estudi de la cova, en les anteriors incursions havíem comès aquí el principal error, ja que havíem anat en direcció contrària ! La brúixola marcava clarament que la direcció de la cova, sudoest, era la contrària de la que havíem seguit en les dues ocasions anteriors.
Hem iniciat la travessia en la direcció correcta. Com en ocasions anteriors, a cada moment havíem de buscar el pas correcte entre els blocs però, de moment, no hem trobat les estretors angoixants que ens van fer desistir en les dues ocasions anteriors.
Al cap d'una estona hem trobat la primera referència clara que ens ha confirmat que anàvem pel bon camí. Alguna ressenya indicava que en un punt de la cova "a algú se li va caure un pot de pintura". Efectivament hem trobat una gran taca vermella a terra entre uns blocs. Ja no hi havia dubte; aquesta vegada l'havíem encertat.
Tot i estar en el bon camí, les dificultats no havien acabat. Per sobre de la taca vermella hem grimpat un petit mur i a dalt hem observat una corda fixa en un petit pou a la dreta. Hem baixat aquest petit pou però quedava cec. Hem quedat desconcertats perquè aquest pou no lligava amb les descripcions de les ressenyes. Hem remuntat el pou i hem pres una gatera a l'esquerra que tenia continuïtat fins que, després de superar uns quants passos estrets que ens han recordat les dues incursions anteriors a la cova, hem decidit tornar enrere fins a l'indret del pot de pintura.
Per un moment hem pensat en la possibilitat del fracàs però hem estudiat la situació amb calma i hem vist que, a més del pou amb la corda i la gatera cega hi havia una tercera gatera, més estreta. Explorant aquesta gatera hem vist que tenia continuïtat i que, a més, des del segon revolt contorsionista es veia al fons una corda. Novament en el bon camí, hem superat uns passos molt estrets i uns petits ressalts amb l'ajut de la corda fixa, arribant a un sector una mica més ample.
A partir d'aquí ja no hem dubtat; l'esquerda principal era bastant evident, sense grans estretors i amb algunes petites sales. Hem arribat a l'anomenada sala de la distribució, on hi ha diverses galeries en totes direccions. La que porta a la sortida és la que queda al davant a l'esquerra peró a la dreta hi ha una enorme esquerda que es mereix una visita. Com que estàvem molt a prop de la sortida, ens hem entretingut en explorar aquesta galeria, on hi ha un pessebre, abans de retornar a la sala i continuar en direcció a la sortida. Hem superat un petit mur grimpant sobre uns blocs i una corda fixa. Després ja hem trobat els esglaons i petits murs de pedra abans de sortir a la llum.
Ben satisfets per l'èxit de la sortida, ham baixat fins al càmping, molt proper, on hem menjat una mica abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la travessia de la Cova de les Rondes. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del blog:
Les dues vegades que vam intentar fer la travessia integral de la cova vam acabar desistint i tornant enrere per sortir pel forat d'entrada (veure les ressenyes a l'apartat "entrades relacionades" d'aquesta entrada del blog). En cap de les dues ocasions anteriors vam ser capaços de trobar la sortida pel laberint de blocs, però avui ha estat diferent.
Després d'estudiar a fons la topografia de la cova i veure totes les cròniques, ressenyes, vídeos i fotografies publicades a internet, aquest matí hem arribat a la població de La Llacuna decidits a completar la travessia de la Cova de Les Rondes. Una curta aproximació ens ha situat a l'entrada de la cova, una esquerda vertical bastant estreta. Després d'equipar-nos convenientment, hem iniciat l'aventura.
Ben aviat hem arribat a la primera dificultat, un pou d'uns 8 metres que calia desgrimpar. Avui, però, ens hem trobat amb la petita sorpresa que aquest pou estava equipat amb una corda fixa, que ens ha facilitat la maniobra. Hem arribat a la capçalera del ràpel de 10 metres. La vella corda de nusos havia estat substituïda per una corda fixa, de manera que no hem utilitzat la nostra corda i hem baixat en ràpel per aquesta corda. El ràpel té un inici força estret, pero després d'haver-lo remuntat dues vegades ens ha semblat ben fàcil.
Al peu del ràpel hem orientat la brúixola i hem comprovat que, tal com havíem deduït en el nostre estudi de la cova, en les anteriors incursions havíem comès aquí el principal error, ja que havíem anat en direcció contrària ! La brúixola marcava clarament que la direcció de la cova, sudoest, era la contrària de la que havíem seguit en les dues ocasions anteriors.
Hem iniciat la travessia en la direcció correcta. Com en ocasions anteriors, a cada moment havíem de buscar el pas correcte entre els blocs però, de moment, no hem trobat les estretors angoixants que ens van fer desistir en les dues ocasions anteriors.
Al cap d'una estona hem trobat la primera referència clara que ens ha confirmat que anàvem pel bon camí. Alguna ressenya indicava que en un punt de la cova "a algú se li va caure un pot de pintura". Efectivament hem trobat una gran taca vermella a terra entre uns blocs. Ja no hi havia dubte; aquesta vegada l'havíem encertat.
Tot i estar en el bon camí, les dificultats no havien acabat. Per sobre de la taca vermella hem grimpat un petit mur i a dalt hem observat una corda fixa en un petit pou a la dreta. Hem baixat aquest petit pou però quedava cec. Hem quedat desconcertats perquè aquest pou no lligava amb les descripcions de les ressenyes. Hem remuntat el pou i hem pres una gatera a l'esquerra que tenia continuïtat fins que, després de superar uns quants passos estrets que ens han recordat les dues incursions anteriors a la cova, hem decidit tornar enrere fins a l'indret del pot de pintura.
Per un moment hem pensat en la possibilitat del fracàs però hem estudiat la situació amb calma i hem vist que, a més del pou amb la corda i la gatera cega hi havia una tercera gatera, més estreta. Explorant aquesta gatera hem vist que tenia continuïtat i que, a més, des del segon revolt contorsionista es veia al fons una corda. Novament en el bon camí, hem superat uns passos molt estrets i uns petits ressalts amb l'ajut de la corda fixa, arribant a un sector una mica més ample.
A partir d'aquí ja no hem dubtat; l'esquerda principal era bastant evident, sense grans estretors i amb algunes petites sales. Hem arribat a l'anomenada sala de la distribució, on hi ha diverses galeries en totes direccions. La que porta a la sortida és la que queda al davant a l'esquerra peró a la dreta hi ha una enorme esquerda que es mereix una visita. Com que estàvem molt a prop de la sortida, ens hem entretingut en explorar aquesta galeria, on hi ha un pessebre, abans de retornar a la sala i continuar en direcció a la sortida. Hem superat un petit mur grimpant sobre uns blocs i una corda fixa. Després ja hem trobat els esglaons i petits murs de pedra abans de sortir a la llum.
Ben satisfets per l'èxit de la sortida, ham baixat fins al càmping, molt proper, on hem menjat una mica abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la travessia de la Cova de les Rondes. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cova de les Rondes, 2017 |  Cova de les Rondes, 2016 |  Torrent de Sa Fosca, 2015 |
ASSISTENTS:
Joan G - Marc - J. Rafel
TOPOGRAFIA:
LES FOTOS D'EN JOAN G: àlbum
BIBLIOGRAFIA:
- Excursions a l'interior de la terra, de Ferran Alexandri
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada