El Tuc de Bacivèr és una de les més clàssiques ascensions d'esquí de muntanya. És relativament fàcil i amb poc desnivell, uns 800 metres. En els darrers anys aquesta ascensió va quedar una mica desvirtuada a causa de la instal·lació d'un remuntador mecànic de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret que puja fins al llom Est d'aquesta muntanya. Avui el remuntador no funcionava, de manera que he pogut gaudir d'un autèntic entorn de muntanya, allunyat de les multituds que sovint recorren les pistes d'esquí.
El punt de partida és l'aparcament de l'Orri, situat a l'entrada del Pla de Beret. Des d'allà he remuntat un petit tram per la pista d'esquí però aviat l'he deixat per endinsar-me a la vall de l'Arriu Malo. Hi havia poca neu i això m'ha obligat a seguir un itinerari una mica més llarg per poder fer tot el recorregut sense descalçar-me els esquís. He pujat per la vall fins arribar a l'Estany de Bacivèr. És un petit llac recrescut amb una petita presa, que avui estava totalment gelat.
Amb neu abundant el més fàcil és girar aquí en direcció nord travessant el llac i pujant per pendents suaus en direcció a la gran pala final del Bacivèr. Avui hi havia poca neu i he pensat que era millor seguir una mica més per la vall. He vorejat l'estany fins a la seva capçalera i he pujat per un ample llom fins al costat de l'Estany del Rosari. Per arribar al peu de la pala final he hagut de superar un petit tram de fort pendent arribant a l'altiplà situat al peu de la gran pala.
He superat els darrers metres pujant en direcció al petit coll situat entre el Bacivèr i el llom Est i desprès amb un llarg flanquejament fins al cim del Tuc de Bacivèr (2.644 m). Aquest cim té un panorama molt gran, amb una extensa visió de la Vall d'Aran i les muntanyes del seu voltant. Ressaltava la Maladeta, encara ben nevada, el Mauberme i el Mont Valier. He fet una panoràmica circular:
En el mateix cim he tingut la sorpresa de trobar-me amb l'Enric, la Graciela i la Montse, tres amics amb els que vaig compartir l'ascensió als Pics d'Astazú el juliol passat. Una extraordinària casualitat, especialment avui que, a causa de les restriccions de mobilitat, la muntanya estava ben solitària. Hem fet les fotos reglamentàries i ells han començat a baixar mentre jo preparava els esquís per a la baixada i feia un vol amb el dron.
Finalment he iniciat l'esquiada, amb neu primavera, una mica pesada però molt esquiable. He tornat per un itinerari ben diferent, baixant directament la gran pala i després decantant-me a la dreta fins anar a parar a una de les pistes d'esquí de la zona de Beret per on he baixat directament fins al punt de partida.
Avui no hi ha pel·lícula perquè anant sol i amb esquís tot es complica, i l'àlbum de fotos és més curt de l'habitual. He fet, això sí, moltes panoràmiques que podeu veure al final d'aquesta entrada del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió als Astazús, 2020 |
 Tuc de la Llança, 2016 |
 Tuc de Bacivèr, 1986 |
BIBLIOGRAFIA:
- Fitxa d'esquí (Font - Gregori - Sala)
- Vall d'Aran, 75 itineraris d'esquí de muntanya (Desnivel)
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS:
J. Rafel (en solitari)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada