El Mont Valier és una muntanya emblemàtica, amb una silueta molt característica, visible des de molts indrets del Pirineu. L'anomenen Senyor del Cousserans, ja que domina, amb la seva imponent cara nord, les valls d'aquesta comarca pirenenca del departament francès de l'Ariège. Tenia moltes ganes de pujar aquest cim des d'aquell dia, quan feia el GR10, que vam acampar al costat de la cabana de Tous, amb grans vistes del Valier, i avui ha arribat el dia. Des del refugi d'Estagnous, on hem passat la nit, l'ascensió al Mont Valier és una passejada que es fa en menys de dues hores. Per això, i perquè havíem previst passar una segona nit al refugi, hem fet un itinerari diferent de la via normal, més llarg i atractiu i amb passos d'escalada. La cresta de les Antiques ressegueix un llarg esperó que baixa per la vessant nord del Valier. Malgrat l'aspecte impressionant d'algunes parts d'aquesta cresta, la seva dificultat tècnica no és molt alta, ja que no passa del III+. Hem sortit del refugi després d'esmorzar i hem iniciat l'aproximació a la via. Anàvem tres escaladors; la resta del grup han pujat per la via normal. Hem seguit el GR del Passaran fins gairebé el coll de Pécouch, des d'on hem seguit la carena en direcció al Valier fins que, ja per sobre d'una zona caòtica de grans blocs, hem flanquejat en direcció a la cresta de les Antiques, que des d'aquí és molt visibe. Sense camí i amb una mica d'intuïció, hem anat acostant-nos a la cresta fins a sota d'un gendarme característic abans del Mont Valierat, un cim secundari molt visible a la cresta de les Antiques. Ens hem encordat i hem iniciat l'escalada vorejant el gendarme pel vessant sud. Ja a plena cresta, hem continuat escalant per superar el Mont Valierat. La roca no era tan bona com pensàvem però la dificultat no era molt alta encara que hi ha passos molt verticals i amb molta timba. Hem arribat al cim del Valierat, des d'on la cresta canvia totalment. Encara encordats pero sense fer tirades, hem anat grimapant i caminant per la cresta; la progressió ha estat fàcil encara que cal prendre precaucions perquè els passos són fàcils però exposats. Hem arribat al peu de l'esperó final on, segons la ressenya que portàvem, hi ha el segon sector d'una certa dificultat. L'hem superat sense problemes i l'hem trobat més fàcil que el sector inicial del Valierat. Hem arribat al cim del Mont Valier (2.838 m) i hem menjat una mica mentre contemplàvem el gran panorama que es veu des d'aquesta talaia privilegiada. Cap al Sud vèiem els Bessiberris; més a la dreta, la Maladeta i altres muntanyes de la Vall de Benasc. Cap l'Est, la vista arribava fins a la Pica d'Estats i al davant teníem les muntanyes més properes, destacant el Mauberme amb la seva silueta característica i el Barlonguera, el nostre objectiu de demà. Com sempre, hem fet la panoràmica circular:
Hem estat una bona estona en el cim. No feia ni fred ni calor i no sempre podem gaudir tanta estona del panorama d'un cim. Havíem previst seguir per la carena fins al Pic de la Pala Clavera però la cresta de les Antiques ha estat més llarga i entretinguda del que pensàvem i finalment hem decidit que ens conformaríem amb pujar el Petit Valier per acabar d'arrodonir la jornada. Hem baixat al Col Faustin i hem iniciat l'ascensió per l'altra banda del coll en direcció al Petit Valier. Hi ha uns cables de seguretat però la dificultat és mínima. De pujada hem trobat els companys que tornaven del Pic de la Pala de Clavera; ben aviat hem arribar al cim del Petit Valier (2.736 m). Hem fet les fotos del cim i una nova panoràmica circular:
Després ja només ens quedava retornar al refugi baixant novament al Col Faustin i prenent el camí de la via normal per baixar a Estagnous. Hem arribat aviat i hem pogut fer migdiada, tertúlia i relax fins a l'hora de sopar.
Aquí teniu també la pel·licula de la jornada, que ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Hem estat una bona estona en el cim. No feia ni fred ni calor i no sempre podem gaudir tanta estona del panorama d'un cim. Havíem previst seguir per la carena fins al Pic de la Pala Clavera però la cresta de les Antiques ha estat més llarga i entretinguda del que pensàvem i finalment hem decidit que ens conformaríem amb pujar el Petit Valier per acabar d'arrodonir la jornada. Hem baixat al Col Faustin i hem iniciat l'ascensió per l'altra banda del coll en direcció al Petit Valier. Hi ha uns cables de seguretat però la dificultat és mínima. De pujada hem trobat els companys que tornaven del Pic de la Pala de Clavera; ben aviat hem arribar al cim del Petit Valier (2.736 m). Hem fet les fotos del cim i una nova panoràmica circular:
Després ja només ens quedava retornar al refugi baixant novament al Col Faustin i prenent el camí de la via normal per baixar a Estagnous. Hem arribat aviat i hem pogut fer migdiada, tertúlia i relax fins a l'hora de sopar.
Aquí teniu també la pel·licula de la jornada, que ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cresta dels Llosers, 2013 |  La Pica d'Estats, 2010 |  GR10: Graouillés - Taus, 2008 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada