El Petit Peric és un cim relativament fàcil, que pot considerar-se com d'iniciació a l'esquí de muntanya. Avui les previsions meteorològiques no eren massa bones, ja que s'anunciaven núvols i forts vents, però la borrasca venia del sud, de manera que hem triat un objectiu relativament fàcil i ben al nord, per tenir alguna garantia d'èxit. No ens hem equivocat i, tot i que el dia no ha estat gaire bo, hem pogut fer aquest cim, modest però amb grans panorames. El punt de partida és l'estació d'esquí de Les Angles, tot i que el llibre d'esquí de muntanya a la Cerdanya proposa pujar amb un telecadira fins al cim del Mont Llaret, des d'on es baixa al coll de la Balmeta, ja ben a prop dels Perics. Nosaltres hem iniciat l'ascensió des de la part alta de l'estació, on comença l'itinerari de raquetes de la Font Grossa; hem sortit amb els esquís als peus per aquest camí, una pista ben ampla que recorre, gairebé sense pendent, un llarg recorregut. Passada la Font Grossa la pista es converteix en un caminet que supera un parell de ressalts i passa al costat de l'estany de la Balmeta, arribant al coll del mateix nom on hi ha una cabana. Des d'aquí el Petit Peric es veu a tocar però encara queda la major part del desnivell, ja que fins aquí hi havia quilometratge però poc desnivell. Hem trobat una parella de francesos i ens han dit que volien fer el Peric però el fort vent els ha fet recular en el tram de cresta que puja des del coll dels Perics. Sense problemes hem arribat al peu de la gran pala sud del Petit Peric; són 400 metres de desnivell que hem superat aguantant una forta ventada que anava pujant d'intensitat a mesura que guanyavem els metres. Finalment hem arribat al cim, amb el cel ben gris i el vent molt fort. Des d'aquí teníem una gran vista, dominada pel Peric, ben a prop, i el Carlit; també hem vist el Mortiers i el Terrers, el Roc de Madres i moltes més muntanyes. Hem fet la panoràmica circular:
Després de fer les fotos de cim i treure pells hem iniciat el descens per la magnífica pala, una mica gelada i amb irregularitats modelades pel vent. Hem arribat a la cabana de la Balmeta i ens hem aturat a menjar una mica abans de completar el retorn, pel mateix camí de pujada. La pista, tot i ser planera, no ens ha fet remar tant com esperàvem i ben aviat hem arribat al punt de partida.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
Després de fer les fotos de cim i treure pells hem iniciat el descens per la magnífica pala, una mica gelada i amb irregularitats modelades pel vent. Hem arribat a la cabana de la Balmeta i ens hem aturat a menjar una mica abans de completar el retorn, pel mateix camí de pujada. La pista, tot i ser planera, no ens ha fet remar tant com esperàvem i ben aviat hem arribat al punt de partida.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió al Roc Blanc, 2011 |  Per la Vall de Laurenti, 2008 |  Mortiers i Terrers amb esquís, 2008 |
4 comentaris:
Muy chulas esas fotos en blanco y negro...
Pues con el día gris que hizo aún tienen un contraste extraordinario. Espero que a la próxima el sol nos acompañe. Nos lo merecemos.
Altra bona excursiò. Gracias compayns!!
Sí, molt bona. A veure quan hi tornem !
Publica un comentari a l'entrada