Els Cingles de Malanyeu estan situats al nord del Berguedà, al costat del Catllaràs. És una zona singular, molt muntanyosa i coberta de bosc, que ens permet molts itineraris excursionistes. Avui hem fet un gran itinerari circular al voltant de Malanyeu seguint, en bona part del recorregut, la carena d'una mena d'olla que formen les muntanyes al voltant d'aquesta població.
El punt de partida és Malanyeu, un poblet molt petit, quatre cases mal comptades, situat al final d'una carretera estreta i recargolada que puja des de la C16 poc abans d'arribar a Guardiola de Berguedà. El poble estava solitari quan hem arribat de bon matí. Hem deixat el cotxe al costat de les antigues escoles i hem iniciat la caminada per una pista. Ben aviat hem deixat la pista prenent un camí a la dreta que puja pel bosc fins arribar al primer i principal punt singular d'aquest itinerari: el Griell de Cal Pigot.
És un pas molt singular que supera un graó del cingle amb l'ajut d'una escala de ferro i unes cadenes. Hem arribat al peu d'una petita cascada; al costat, per una petita canal molt humida, puja una escala de ferro que ens ajuda a superar el primer tram, el més dret, del pas. Després hi ha un petit tram de cadena que ens ajuda a arribar a una finestra oberta a la roca per on hem arribat al torrent, just a sobre de la petita cascada que havíem vist abans i a sota d'una segona cascada que no és més que el tram superior de l'anterior. Després de travessar la finestra només ens quedava grimpar un petit esperó per acabar de superar el pas. L'esperó no té equipament però és una fàcil grimpada.
Superat el Griell hem seguit per un camí fàcil, hem passat un curt pas equipat amb una corda fixa i hem arribat a la part superior del cingle. Aquí el nostre camí segueix a la dreta començant la llarga part carenera del nostre itinerari però abans hem anat uns metres a l'esquerra fins a un mirador amb grans vistes de la vall. Aprofitant que feia sol hem esmorzat en aquest mirador mentre gaudíem de les vistes panoràmiques.
He seguit el nostre camí reculant una mica i seguint el camí carener que ens guiarà durant bona part del nostre recorregut. Després de pujar una bona estona seguint el camí pel bosc, hem arribat a la Collada de la Batllia. Abans de seguir el nostre recorregut ens hem desviat uns minuts per pujar al cim del Cingle de la To (1.624 m), un cim poc prominent i molt poc destacat però amb un gran panorama. Es veia el Pedraforca, el Cadí, la Tossa d'Alp...
Hem tornat a la Collada de la Batllia reprenent el camí carener fins al Collet de la Font de Tudó on hem deixat la carena per agafar un corriol a la dreta que baixa per una magnífica fageda per anar a buscar novament la carena més enllà. Abans, hem passat per un altre pas equipat, el Grapissot, un flanquejament descendent equipat amb un cable d'acer com a passamans.
Hem retrobat la carena a prop de la Collada del Tosquer i hem seguit carenant en direcció a la Serra de Mill. Hem arribat a una cruïlla que ens ha plantejat un dubte. A l'esquerra, un camí baixa directament a Malanyeu passant per la Font de les Travesses, un indret singular amb uns faigs monumentals. Seguint al font també es va a Malanyeu però amb un recorregut més llarg, seguint la carena de la Serra del Mill. Hem optat per agafar el camí llarg perquè anàvem bé de temps i volíem gaudir una mica més d'aquestes magnífiques muntanyes.
El recorregut de la Serra del Mill ha estat força interessant i variat. El camí, molt ben traçat, evita alguns trams rocosos però té algun tram una mica delicat a causa de la humitat que feia relliscós el terreny, especialment quan el camí passa per la vessant Nord. Finalment hem arribat al Replà, una cruïlla de camins on hem deixat definitivament la carena per iniciar el descens a Malanyeu.
El camí aprofita el punt feble del cingle per baixar sense dificultat cap a la base de la paret. Només hi ha un petit pas equipat amb una corda fixa, el Mal Pas, però de dificultat mínima. Hem arribat a un replà amb una vella creu de fusta i grans vistes. Ens hem aturat a dinar en aquest indret singular abans de completar la baixada.
Hem seguit el camí, que ara passava pel peu de les grans parets de la Serra del Mill, que abans havíem passat per dalt. Hem passat per la Masia de Monell i després per una petita agrupació de cases anomenada El Llomà. Finalment hem arribat al Malanyeu donant per acabada l'excursió
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Els Cingles de Vallcebre, 2017 |
 Torrent de l'Arija, 2009 |
 BTT a S. Julià de Cerdanyola, 2007 |
PANORÀMICA:
DESNIVELL: +880 m
RECORREGUT: 13 kmHORARI: 7h 30 (comptant aturades)
PARTICIPANTS:
Albert - Joan G - Josep Mª - Lídia - Luis - Pablo - Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Els boscos de Malanyeu i el senderisme que t'ofereix fa que aquesta excursió sigui un dels llocs a ensenyar als teus amics. Gràcies per aquest article.
Un recorregut sense dificultats importants i de gran bellesa, especialment per la frondositat i varietat dels boscos: fagedes, rouredes... un indret a recomanar.
Publica un comentari a l'entrada