L'Elefant és una de les roques més conegudes de Montserrat. Vista des de Sant Benet, té tot l'aspecte d'un elefant, amb la seva trompa i orelles. Per les seves parets s'han obert diverses vies d'escalada però també hi ha una via normal de poca dificultat que permet pujar al cim fent una curta grimpada.
A més, l'Elefant està inclòs a la llista dels centcims i, per la seva situació i altitud, ens ofereix un gran panorama sobre tot Montserrat, la Catalunya Central i el Pirineu Oriental.
Avui hem pujat a l'Elefant seguint un itinerari variat, recorrent la Canal del pou del Gat i la Canal Plana per acabar grimpant al cim per la via Normal. Després hem baixat per Sant Salvador i Sant Benet fins al Monestir.
El dia era gris i ennuvolat. Quan hem arribat a Montserrat la boira ho tapava tot però no ens hem desanimat i aviat estàvem pujant per la Canal del Pou del Gat. Aquesta canal puja des de l'inici del Camí dels Degotalls fins al Camí de l'Arrel. És fàcil però cal grimpar alguns petits ressalts sense dificultat però sense cap equipament. En alguns punts hi ha petites variants que permeten evitar els ressalts seguint un corriol pel bosc.
Des del Camí de l'Arrel hem enllaçat amb la Canal Plana, que no presenta cap dificultat especial sinó que es puja per un bon camí. Només hi ha la petita dificultat d'un tram de camí on fa uns anys es va produir una esllavissada i ha quedat un petit caos de blocs de roca i troncs.
Finalment hem arribat al Serrat de les Lluernes, on acaba la Canal Plana. La boira havia quedat per sota nostre i ara teníem un mar de núvols a l'horitzó encara que per sobre nostre encara hi havia una bona capa de núvols.
Hem seguit el Camí de les Lluernes fins deixar-lo per iniciar la pujada directa a l'Elefant per la seva via Normal. Un seguit de plaques fàcils i canals arbrades ens ha portat fins al pas clau de l'ascensió: la canaleta. És una estreta canal per on arribem al llom final, ja molt a prop del cim.
Després, ja caminant, hem superat el petit llom final per arribar al cim de l'Elefant (1.156 m). Feia un vent fort i gelat però el gran panorama compensava la incomoditat del vent i el fred. A sota nostre hi havia un mar de núvols que ho tapava tot. A l'horitzó, però, s'alçava el Puigmal i altres cim del Pirineu Oriental sobresortint de la boira. Més a prop, es veia tot Montserrat. Hem fet quatre fotos però aviat hem iniciat el descens.
Per una canal hem baixat fins a l'ermita de Sant Salvador, una antiga ermita que ocupa una petita bauma i que està condicionada com un petit refugi per als escaladors. Hem seguit baixant fins arribar a Sant Benet, una altra ermita, aquesta més gran, que també ha funcionat en alguna temporada com a refugi.
Hem completat el recorregut baixant pel Camí de les Escales fins al Monestir. Els nens, per no avorrir-se amb tanta escala, han anat comptant els esglaons. N'han comptat 942 fins a l'explanada del Monestir.
Finalment hem travessat tot el recinte del Monestir fins a la carretera de Can Maçana per on aviat hem recuperat el cotxe.
Ha estat un magnífic itinerari circular amb molts centres d'interès que ha agradat molt als nens, que ja s'estan convertint en autèntics grimpaires montserratins.
I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut, que en aquesta ocasió és de producció pròpia del Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
Travessia dels
Frares, 2021 |
Turó de
l'Escletxa, 2021 |
Travessia
d'Agulles, 2021 |
