dissabte, 25 de gener del 2025

Per les muntanyes d'Espinavell

Espinavell
Avui hem fet un recorregut excursionista per les muntanyes del voltant d'Espinavell, més concretament per la carena fonterera amb una petita incursió en territori francés per visitar la Torre de Mir, una antiga torre de guaita situada sobre Prats de Molló.
El punt de partida ha estat la població d'Espinavell, situada a prop de Molló. No hem pogut aparcar en el poble sinó una mica més avall, a l'entrada de la pista que porta a Setcases. Des d'allà hem pujat fins a Espinavell i hem iniciat la caminada. 
Hem pujat per una pista pel bosc fins a Fabert, un altre poblet a on arriba una petita carretera. Des d'allà hem seguit un camí senyalitzat com a GR que puja pel Clot de les Dous fins arribar, al cap d'una bona estona, a la carena fronterera. Justa en aquest punt hi ha dues basses que hem trobat totalment gelades.
Des d'aquest punt hem gaudit d'un extens panorama cap al Vallespir, amb el majestuós massís del Canigó al davant. Tot i el fred i el vent fort, les vistes eren espectaculars. Feia fred i un vent fort però el panorama era espectacular.
Des del mateix coll ja es veia, un tros lluny, la Torre de Mir. Hem agafat una pista en aquella direcció, baixant entre prats, i aviat hem arribat a la torre.
La Torre de Mir és una antiga torre de guaita situada en un punt estratègic des d'on té una gran vista sobre Prats de Molló i les muntanyes veïnes. Data del segle XIII però està restaurada i es conserva força bé. Hi ha una escala interior que permet pujar a la terrassa superior, de d'on hem pogut gaudir del panorama.
Després de visitar la torre, hem retornat pel mateix camí fins a les basses, per prendre el camí carener en direcció al Coll Pregon. Hi ha una pista que va planejant per la carena i acaba abaixant al Coll Pregon.
Aquest coll és un pas històric de comunicació entre Espinavell i Prats de Molló. Hi ha una de les característiques fites de la frontera, la 515, i uns pals indicadors, a més d'un plafó informatiu sobre el pas d'exiliats per aquest coll al final de la Guerra Civil.
Des del Coll Pregon hi ha un bon camí, senyalitzat amb marques grogues, que porta directament fins a Espinavell. Abans d'arribar-hi, aprofitant que el vent ja no era tan fort, ens hem aturat a menjar l'entrepà.
Finalment hem arribat a Espinavell. Tot i que és un poble molt petit, a la plaça hi ha un bar-restaurant, on ens hem aturat a prendre un cafè amb un tall  de pastís de formatge casolà que ens ha revifat totalment després tanta estona de patir el vent fort. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Costabona i Roc
Colom, 2014
GR83: Prats de
Molló, 2012
GR11: Boixeda
Setcases, 1996

PANORÀMIQUES:
Espinavell Espinavell
PARTICIPANTS:
Blog de Muntanya
Joan G. - Joan Y. - Rosa -J. Rafel