La zona de Falgars d'en Bas és un gran terreny de joc per al barranquisme. Hi ha un llarg cingle que separa els altiplans superiors de les grans planes de la Vall d'en Bas, a la Garrotxa. Per aquest cingle es despengen uns quants torrents, formant cascades i salts. Són grans verticals que ens ofereixen magnífics descensos en ràpel.
Avui hem fet un d'aquests descensos, el Torrent del Grau, amb un ambient hivernal i amb l'atractiu d'una zona salvatge i solitària, baixant pel torrent entre grans boscos. Feia fred i fins i tot hi havia gel a molts punts del torrent, però això li donava un plus de singularitat al descens. El cabal del torrent era petit però al llarg del recorregut les esquitxades ens han deixat una mica humits.
Hem deixat el cotxe a la carretera de Falgars d'en Bas i hem iniciat la curta aproximació al barranc baixant per un camí singular: el Camí Ral de Vic a Olot. És un antic camí que comunicava aquestes dues poblacions i que aquí s'ha conservat molt bé, amb trams empedrats i murs de pedra. Una autèntica joia arqueològica.
Aviat hem deixat el Camí Ral per agafar un altre camí, més petit, per on hem baixat directament a la llera del torrent. Després l'hem seguit mentre s'anava engorjant fins arribar a un balcó penjat sobre el buit.
Hi ha un passamans per assegurar el tram final fins a la reunió. És un tram curt i el passamans dona seguretat però hi havia trams gelats i calia anar amb compte. Després, hem muntat el primer ràpel, el més llarg, d'uns 55 metres, i hem baixat mentre la petita cascada ens anava esquitxant.
Vist des de baix, el ràpel és impressionant però només té un curt tram volat i a mig camí hi ha una àmplia terrassa on, si hi hagués instal·lació, es podria fraccionar fàcilment el descens.
El segon ràpel ens ha donat una mica de feina. Segons la ressenya, la instal·lació és natural: un pont de roca. No es veia res però després de buscar una mica hem trobat les restes d'una baga encastada entre dos grans blocs de pedra. Segurament, les grans crescudes provocades per les pluges de la darrera tardor van desintegrar la instal·lació.
Portàvem material per reinstal·lar i en pocs minuts hem muntat una nova instal·lació amb unes bagues enganxades en el pont de pedra. Hem baixat en ràpel, curt i fàcil, i dos ràpels més per completar el descens.
Just al peu del quart ràpel hi ha un petit camí que travessa. Al principi no l'hem vist i hem baixat més del compte però aviat hem rectificat, iniciant el fàcil retorn al punt de partida.
El camí puja fins a la Font de les Marrades, un punt singular en el Camí Ral, amb una petita bassa i escultures de fusta. Des d'aquí hem seguit aquest camí històric per pujar al capdamunt del cingle. És un tram singular, tot empedrat i amb murs de pedra, que supera el fort pendent, amb grans llaçades o marrades, fins arribar a l'Hostal del Grau, una gran masia que antigament funcionava com a hostal.
Abans de tornar al cotxe, hem fet una petita prospecció per veure l'entrada d'un altre barranc de la zona, el de Bertrans, que volem recórrer properament
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Sallent de la
Batllia, 2024 |
Torrent de la Cua
d'Euga, 2024 |
Sallent de
Cavorques, 2023 |
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Guia Gorgs 2013, dedicat a la Vall d'en Bas.
- Guia Gorgs 2015, Mari Nivera i altres, editat per la trobada barranquista de 2015.
PARTICIPANTS:
Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada