Dintre de la serie de sortides inspirades en el llibre Montserrat, cims sense corda, avui he fet un llarg recorregut per Montserrat, la quarta etapa de la regió d'Ecos. La part principal d'aquest recorregut ha resseguit el Serrat del Cabrit, des de les primeres estribacions per sobre de la masia del Castell fins ben a prop del Cilindre, a la part alta del massís.
En total he pujat tretze cims en una llarga jornada montseratina per les zones més salvatges i solitàries del massís, en bona part sense camins.
El punt de partida és la masia del Castell però actualment la pista que hi porta està tancada als vehicles, de manera que he sortit de la urbanització Mas Grau, als afores del Bruc. He seguit la pista fins al Castell i després un camí fins al Clot del Tambor, on comença un camí que va a buscar un llom que no és més que la part final del Serrat del Cabrit.
He arribat a la cova del Cabrit, una bauma condicionada per bivaquejar situada al peu de les darreres estribacions rocoses del Serrat del Cabrit.
La Tonsura: aquest primer cim està situat a sobre mateix de la Cova del Cabrit però per arribar-hi cal seguir un camí equipat. He sortit de la cova pel camí de l'Arcada i en dos minuts he trobat una canal equipada amb una corda de nusos.
La corda es veia molt vella i bruta però he començat a pujar per la canal procurant no penjar-me gaire de la corda. Després de dos trams de corda, la canal es fa estreta i cal pujar un tram bastant vertical però amb l'ajut d'unes sòlides grapes de ferro, enllaçant amb una altra corda, aquesta ja en clar procés de descomposició.
Finalment he arribat al cim de la Tonsura, que en realitat no és més que un replà al peu de la gran paret sud de la Proa. Aquesta agulla està a sobre mateix de la Tonsura però per arribar-hi encara em quedava un llarg camí.
La Gorra: He baixat per la canal equipada i he agafat el camí de la cova de l'Arcada. Poc després d'aquesta cova he agafat un corriol a la dreta. És el camí dels Carboners, un corriol amb un petit tram equipat que puja per sobre de la cova de l'Arcada i que s'utilitza per fer l'aproximació a la part superior d'aquest cova des d'on es fa un espectacular ràpel volat pel centre de la cova.
El camí travessa el torrent de la Coma Alta o dels Cirers i a partir d'aquí es perd una mica, ja que no està tan transitat com la primera part. Tot i que el camí està força desdibuixat, l'he anat seguint fins al peu d'una canal per on he pujat al petit coll entre la Gorra i la Roca de les Formigues. Des d'aquest coll he pujat al cim de la Gorra amb una fàcil grimpada.
La Proa o Roca Vella: cap al sud es veia el cim de la Proa amb una fàcil cresta que hi porta. He baixat per una canal al costat de la Roca de les Formigues i en pocs minuts he arribat caminant al cim de la Proa.
Roca de les Formigues: aquesta agulla és vertical per tot arreu però l'aresta sud, la que mira als Brucs, és més suau. Tot i això, cal grimpar amb precaució buscant les millors preses per l'aresta. Sense problemes he arribat al cim, un bon mirador panoràmic.
Per baixar es pot desgrimpar l'aresta però és una mica arriscat i és millor aprofitar una instal·lació de ràpel muntada amb unes bagues sobre una bona savina. He tret el cordino que sempre porto en aquestes exploracions sense corda i he baixat en ràpel, uns 8 metres, utilitzant la tècnica Dülfer; una bona oportunitat per recordar els vells temps.
Roca 273: A partir d'aquí només calia seguir tota la carena del Serrat del Cabrit pujant una rere l'altra les diverses roques que formen el Serrat. Per pujar aquesta primera roca calia evitar el Musclet, una agulla situada al mig del Serrat amb parets verticals per totes bandes. He baixat una canal per evitar el Musclet i anar a buscar un pendent rocós que porta a la Roca 273. Abans d'arribar-hi, però, he hagut de superar un tram de bosc amb esbarzers, una dura lluita contra la vegetació.
La Roca 273 té un gran panorama, tant de la regió d'Ecos com de les veïnes dels Frares Encantats i les Agulles. He fet una panoràmica circular:
Des d'aquí es veia tot el Serrat del Cabrit en direcció nordest, amb els lloms rocosos dels diversos cims que havia d'anar pujant.
Roques 272, 270, 251 i 250: he anat resseguint el Serrat i pujant els diversos cims que he anat trobant, tots fàcils, només amb alguna petita grimpada. En aquest tram temia trobar-me trams emboscats on la progressió podia ser molt difícil a causa de la vegetació però no ha estat així. Amb una mica d'intuició, buscant els pasos rocosos i evitant el bosc, he arribat sense problmes a la darrera roca d'aquesta zona, la 250.
Roca dels Nuvis: el Serrat que fins aquí havia anat recorrent amb facilitat queda tallat per una gran agulla, la Miranda del Cabrit, que presenta una cara molt alta i vertical. Sense camí i lluitant contra la vegetació, he flanquejat pel bosc per evitar la Miranda, fins arribar al peu d'una canal, a l'altra banda de l'agulla, on he trobat un corriol ben marcat per on he pujat a un collet al costat mateix del cim de la Roca dels Nuvis. En un minut he arribat caminant al cim d'aquesta roca.
Roca Rodona: amb la Roca del Nuvis he completat el programa previst per avui però, com que encara tenia temps, he pensat que podia aprofitar el trajecte de tornada per fer alguns cims que em venien de pas. He baixat pel corriol i aviat he enllaçat amb el camí que ve del coll de les Comes, el PR de la travessia de Montserrat. Després d'unes quantes hores sense camí, el PR m'ha semblat una gran autopista i he començat el camí de retorn en direcció al coll de Port.
Al cap de pocs minuts he deixat el camí principal per acostar-me a la Roca Rodona, un cim ben planer situat al final d'una curta carena, on he arribat caminant.
Mirador dels Cirers: he retornat al PR i he seguit endavant uns minuts fins trobar un altre tencall. Un caminet m'ha portat en pocs minuts al Mirador dels Cirers, un cim arrodonit format per una gran roca a on també s'hi arriba caminant.
Agulla No Vista: mirant cap al coll de Port es veuen unes quantes agulles entre les que destaca l'Agulla Vista. Al seu costat, molt més petita i tapada pel bosc, hi ha la seva germana petita, l'Agulla No Vista que, com el seu nom indica, queda amagada i només si mirem amb atenció podem intuir la petita punta superior sobresortint del bosc.
He seguit el PR fins al peu de la canal entre l'Agulla Vista i el Cor de Be. Pujant per la canal he arribat al peu de l'agulla i grimpant una curta aresta he arribat al cim. Aquesta agulla queda abocada sobre les grans parets nord dels Ecos, amb un estimball impressionant.
El retorn: amb l'Agulla No Vista, la tretzena d'avui, m'he donat per satisfet i he iniciat el retorn al punt de partida. Com que avui havia fet bona part del recorregut sense camí, he triat per al retorn el camí més fàcil, que no era el més curt. He seguit el PR pel Coll de Port, el Pas del Príncep i el refugi Vicenç Barbé. Poc després del refugi he agafat el camí del Bruc, baixant fins al coll de l'Era dels Pallers i enllaçant amb diversos camins que m'han portat al Bruc i al punt de partida on havia deixat el cotxe.
Ha estat una jornada molt intensa i llarga però el resultat ha estat satisfactori perquè he pujat 13 dels 25 cims que em faltaven i només n'he deixat 12 per a la propera etapa en la que espero completar totalment les ascensions previstes a la regió d'Ecos.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta llarga jornada montserratina. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Sense corda
Ecos (III), 2023 |
Sense corda
Ecos (II), 2023 |
Sense corda
Ecos (I), 2022 |
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial PRAMES.
- Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- Guia d'escalada - Regió dels Ecos, de David Hita. Editorial VK.
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada