L'avenc del penya-segat de la Falconera és una cavitat singular. L'exploració d'aquest avenc està a mig camí entre l'espeleologia i el barranquisme perquè el pou principal, d'uns 50 metres de profunditat, acaba obrint-se en una gran plataforma terrosa davant del mar.
Fins i tot hi ha qui realitza aquesta activitat amb estil barranquista, sense remuntar el pou, acabant amb un rápel fins al mar i retornant nedant. Evidentment aquesta activitat només es pot fer amb el mar en calma i cal saber nedar bé perquè la travessia marina és llarga.
Hem sortit del poble de Garraf amb una curta aproximació fins arribar a la part superior del penya-segat de la Falconera on hi ha la instal·lació del primer ràpel, amb un cable d'acer sobre un pi i una anella sobre una gran roca.
Sembla ser que aquestes instal·lacions es van renovar recentment amb una campanya de micro-mecenatge i es van instal·lar ancoratges de titani per evitar la corrossió que produeix la salinitat de l'ambient marí.
El primer ràpel, d'uns 25 metres, baixa per un mur de cara al mar fins a una àmplia plataforma al costat de l'entrada d'un gran pou. Aquí comença pròpiament l'avenc. El pou baixa uns 50 metres fins que s'obre en una extensa plataforma sorrenca al davant del mar.
En aquesta plataforma hi ha un llarg passamans que porta a un esperó rocós on hi ha la instal·lació del ràpel que baixa fins al mar. Nosaltres no hem fet el ràpel del mar sinó que, després de fer unes quantes fotos, hem iniciat el retorn remuntant els dos ràpels.
La remuntada és llarga però l'hem superat sense problemes i ben aviat estàvem a la capçalera del pou recollint les cordes.
Ha estat una activitat singular, molt diferent dels avencs que hem visitat darrerament però ben interessant per la seva singularitat i també per la visió del mar obrint-se al davant de la boca inferior del pou.
I aquí teniu un vídeo amb imatges de l'avenc del penya-segat de la Falconera. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Garraf, via
SAME, 1978 |
Via Sánchez -
Reinal, 1978 |
Garraf, via
Bauma, 1978 |
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Avencs de Garraf i d'Ordal, de Víctor Ferrer Rico, publicat per l'autor, 2006
PARTICIPANTS:
Sonia - J. Rafel
4 comentaris:
Bon dia, ja he vist en bastants dels teus posts sobre espeleologia molts errors crítics instal·lant la corda.
No és ni molt menys una crítica per fer mal o buscar conflicte.
Simplement, crec que no és correcte fer difusió d'aquestes males pràctiques. Jo us recomanaria al vostre grup que feu algun curs de instal·lació en espeleologia perquè esteu posant en perill la vostra vida.
Ni tan sols diré de quin club sóc jo perquè no vull que penseu que la meva intenció és que feu cursos en el nostre club ni res semblant.
Molt resumit, la corda mai pot tenir fregaments en espeleologia perquè quan puges amb el croll, la corda es mou amunt i avall i el fregament pot fer que es trenqui de cop.
Espero que el comentari no us sembli malament.
A la federació catalana d'espeleologia us podrien informar de tots els clubs on podríeu demanar informació si us semblés bé.
Fora d'això, enhorabona pel blog, el segueixo des de fa anys i em sembla un contingut molt bo.
Salutacions
Bon dia,
Sempre agraixo els comentaris del blog, encara que siguin crítics. Segurament tens raó i no sempre fem les coses de la forma més acadèmica. Segurament cometem errors però no crec que es tracti d'errors crítics.
Normalment intentem aprofitar els reenviaments, quan n'hi ha, per minimitzar els fregaments i mai deixem fregaments en roques que tinguin cantos vius. De totes maneres reconec que de vegades deixem de banda algun reenviament, especialment quan n'hi ha molts.
Moltes vegades és inevitable que la corda fregui la roca, fins i tot utilitzant tots els reenviaments, pero si es tracta d'una roca arrodonida, sense cantos vius, la cosa no és tan greu.
Per altra banda, sempre reviso les meves cordes al tornar a casa per assegurar-me que no tinguin signes de desgast ni cap "flor" o esquinçament de la funda que impliqui haver de descartar la corda.
A l'avenc de la Falconera, el segon ràpel és molt llarg i amb trams poc verticals. Això fa inevitable algun fregament. En el vídeo no es veu però nosaltres vam utilitzar un reenviament, encara que no evitava del tot els fregaments.
De totes maneres intentarem millorar. En el pròxim vídeo ja veuràs que ho farem millor.
És correcte anar amb el taladro fer forats a tort i a dret? No sé però últimament sembla una pràctica molt habitual amb el cercles de espeleologia
Tens raó. De vegades en alguna cavitat hi ha tants reenviaments que no saps què fer. Crec que el que més agrada als espeleòlegs és reenviar. De vegades per evitar que la corda toqui un mil·límetre de paret fan un reenviament que ens fa pendular molt... Suposo que cal trobar l just quilibri; ni poc ni massa
Publica un comentari a l'entrada