Avui hem fet una activitat singular a Montserrat, per la Regió d'Ecos. Un llarg recorregut per roques, canals i agulles que ens ha deixat ben satisfets i ens ha permès conèixer racons amagats de Montserrat.
L'itinerari d'avui tenia una mica de tot: caminada, canal equipada, escalada, barranquisme... tot en un magnífic entorn montserratí en una de les zones mes solitàries del massís: la Regió dels Ecos.
Hem sortit del Bruc per una pista en direcció al Clot del Tambor. La pista baixa suaument pel bosc fins a uns extensos camps d'oliveres, enllaçant amb el camí de la Cova del Cabrit.
Hem arribat a la cova, que està condicionada com a refugi lliure. A partir d'aquí comença la part tècnica del nostre recorregut. Vorejant el gran mur que baixa de la Tonsura hem arribat a l'inici de la Canal Nubiola.
Canal Nubiola: És una canal equipada amb cordes fixes i grapes de ferro. No és gaire vertical però la primera part està una mica descomposta. A més, les cordes són velles i atrotinades. Tot i les mancances de la instal·lació, hem superat sense problemes la canal, arribant al cim de la Tonsura, que no és pròpiament un cim sinó una terrassa panoràmica sota la gran paret de la Proa.
Flanquejament sota la Proa: Des de la Tonsura ja hem vist, per sota de les parets de la Proa, unes cordes fixes que ens indiquen la segona part del nostre itinerari: un llarg flanquejament fins a la base de la Canal del Conill. El flanquejament està equipat amb unes cordes fixes, també bastant atrotinades i esfilagarsades. És fàcil i es fa pràcticament tot caminant però alguns passos són vertiginosos. Hem superat també sense problemes aquest flanquejament, arribant a la base de la canal del Senglar.
Canal del Senglar: L'inici de la canal és un pas vertical equipat amb una corda fixa. També hi ha un parabolt que ens permet assegurar el pas. A força de braços, hem superat el primer pas i després hem seguit pujant per la canal, molt fàcil però descomposta. El més difícil era pujar sense apedregar els companys de més avall.
El tram final, amb molt poc pendent, ha estat el més difícil perquè calia lluitar contra els arítjols i altres arbustos que bloquejaven el pas. Hem aconseguit travessar la selva, tot i que hem acabat una mica esgarrinxats.
Serrat del Cabrit: Ja fora de la canal, hem pujat per uns lloms fins arribar al Serrat del Cabrit, un llarg llom on hi ha diversos petits cims sense nom. Hem començat pujant l'agulla 273, que té una aresta fàcil però panoràmica. Després, seguint el llom del Serrat mentre gaudíem d'un extens panorama a banda i banda, hem pujat les roques 272, 270 i 251, totes fàcils.
Serrat de la Foca: La Roca 251 és el punt més alt del nostre recorregut. A partir d'aquí cal baixar per un altre serrat, el de la Foca, en direcció a la gran Finestra de la Falsa Foca, el punt més singular del nostre recorregut d'avui.
Abans d'iniciar la baixada ens hem aturat a menjar una mica. Després, ja de baixada, hem pujat algunes roques més, petits cims que ens venien de pas: El Soldat, La Minyona, La Punta Superior del Serrat de la Falsa Foca i La Punta Superior de la Canal del Conill
Finestra de la Falsa Foca: Hem arribat al peu de l'impressionant forat. És una gran roca ajaguda sobre una altra roca formant una gran finestra. Ens podríem haver limitat a admirar aquesta gran finestra des de baix però hem volgut anar més enllà i pujar fins a la part alta del forat.
És una curta escalada, que no passa del tercer grau, però l'ambient és espectacular. A dalt hem muntat una reunió en unes petites formacions, columnes i estalagmites, d'aspecte una mica precari. L'espectacle des d'aquest punt és màgic, tal com deia la ressenya que portàvem.
Després hem baixat en ràpel, instal·lat a les formacions precàries. Com que el rápel es fa per una placa no massa vertical, hem procurat penjar-nos el mínim de la corda i evitar estrebades per no posar a prova la solidesa de l'ancoratge.
Després hem fet un segon ràpel, aquest instal·lat en una forta alzina, que ens ha deixat a l'altra banda del forat, al peu de la roca.
Coma dels Naps: Hem baixat pel bosc i després per una gran llastra rocosa fins arribar a la Coma dels Naps. Hem anat a parar just abans del pas més interessant d'aquest torrent: un tram equipat conegut com el Pas dels Ferros.
Hem fet un primer ràpel, d'uns 10 metres, que acaba en un gorg sec. Vist des de dalt, sembla un gorg-parany però aquest parany té una escapatòria fàcil: està foradat per la base i en podem escapar amb facilitat. Després hi ha un curt tram equipat amb cordes fixes i un segon ràpel, molt curt, la darrera dificultat de tot el nostre recorregut.
Camí del Cabrit: Poc després del darrer ràpel, hem sortit del torrent per un corriol, el Camí del Cabrit, que aviat hem deixat per seguir un altre corriol, encara més petit, en direcció als camps d'oliveres del fons de la vall. Abans d'arribar-hi, encara hem passat per un darrer punt singular: el Pou de l'Estevet. És un petit avenc de només 20 metres de fondària que s'obre arran de terra en una zona rocosa.
Finalment hem arribat a la plana d'oliveres i hem agafat una pista que en poc temps ens ha retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
Ecos sense
corda IV, 2023 |
Ecos sense
corda III, 2023 |
Ecos sense
corda II, 2023 |
RESSENYES:
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial Prames.
- Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
- Guia d'escalada - Regió dels Ecos, de David Hita. Editorial VK.
PARTICIPANTS:
Alícia - Oriol - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada