Avui hem gaudit d'una una doble jornada barranquista per terres del Berguedà. Dos barrancs curts, secs i relativament fàcils però interessants i amb algunes singularitats que els fan atractius.
Hem començat les activitats amb el Torrent de la Frau, que té la singularitat que a mig descens trobem un túnel d'uns 500 metres per on fa molts anys, quan les mines del Berguedà estaven en explotació, es desviava l'aigua del torrent. També hi ha, en alguns punts del recorregut, restes de l'antiga activitat minera, deixalles industrials escampades per la muntanya.
Hem deixat un cotxe a prop de la sortida i amb l'altre vehicle hem pujat fins al cementiri de Sant Corneli, on comença la curta aproximació al barranc. No hi ha camí però el recorregut és curt i aviat estàvem a l'inici de la part esportiva del torrent.
Els primers ràpels són curts i fàcils; fins i tot n'hem evitat algun desgrimpant petits ressalts. Amb només dos ràpels hem arribat a l'entrada del túnel, un indret humit i tenebrós. Al fons es veia, molt lluny, la llum al final del túnel.
Hem començat a caminar pel túnel, sense cap dificultat. Hi havia restes de l'antiga via per on circulaven las vagonetes que transportaven la runa de la perforació del túnel. En un punt determinat hem trobat una colònia de rat-penats, formant un petit agrupament.
La llum que vèiem des de l'entrada ha resultat ser una gran finestra a la meitat del túnel i no el final com havíem pensat, però des d'aquí ja es veia la sortida real.
Després del túnel hem baixat un ràpel més fins creuar una pista per on es pot sortir del torrent però nosaltres hem volgut acabar la feina i hem seguit avall. Hem passat un canal, a partir del qual el torrent portava un cert cabal d'aigua, formant algunes petites cascades. Hem suposat que eren les pèrdues o filtracions del canal perquè més amunt estava tot ben sec.
En aquest sector inferior hem fet cinc ràpels fins arribar al final, ja molt a prop del Llobregat on desemboca el torrent, iniciant el retorn. Hem remuntat pel bosc fins trobar el canal i l'hem seguit fins trobar un pont de pedra per on hem creuat el canal per prendre una pista que ens ha portat directament fins al primer cotxe.
I aquí teniu el vídeo del Torrent de la Frau, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
Després de completar el primer descens i recuperar el cotxe que havíem deixat al cementiri de Sant Corneli, hem anat a deixar un cotxe a l'àrea de descans de la carretera C-16, a prop del final del segon barranc, el Torrent de Jou. Després, amb l'altre cotxe, hem pujat fins a la capçalera del torrent, a prop de la masia que dóna nom al torrent, El Jou, per iniciar el segon descens.
El Torrent del Jou també està normalment sec, té un total de 10 ràpels de longituds variables, entre 4 i 30 metres, però sense cap dificultat especial. Està ben equipat, amb parabolts i anelles, però també té algun ancoratge natural.
Hem baixat el torrent sense problemes, gaudint d'un gran entorn natural. Gairebé al final, hem tornat a trobar el canal i l'hem passat per sota. Aquí acaba el descens i es pot agafar un corriol per sortir del torrent. Hi ha una altra opció, més agosarada, que és baixar fins al Llobregat i travessar-lo a gual per arribar a l'àrea de descans on teníem el cotxe.
La votació ha donat com a resultat 2 a 1 a favor de creuar el Llobregat i això hem fet. El riu portava un cabal moderat però era inevitable mullar-se els peus.
Després de l'aventura fluvial hem remuntat fins a la carretera per un petit corriol que ens ha portat directament a l'aparcament on teníem el cotxe.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta segona activitat, que també és obra de la productora pròpia del Blog, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
Portells
d'Infern, 2024 |
Sallent de
Pibernat, 2024 |
Rasa de
Capdevila, 2024 |
DOCUMENTACIÓ:
- Ressenya d'en Xavi Vidal, amb una descripció molt detallada del descens del Torrent de la Frau i la crònica del primer descens.
NOTA SOBRE TOPONÍMIA: a diversos llocs hem vist el Torrent de la Frau citat com Torrent de l'Afrau, que sembla que hauria de ser la denominació correcta perquè un afrau és una barranc o, per extensió, un lloc humit i tenebrós. Per sortir de dubtes hem consultat els mapes de l'Institut Cartogràfic, comprovant que en els mapes oficials apareix com a Torrent de la Frau, i per això hem adoptat aquesta denominació.
RESSENYA JOU:
PARTICIPANTS:
Manel - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada