Blog de muntanya: Sallent de Bertrans

diumenge, 26 de gener del 2025

Sallent de Bertrans

Hem tornat a Falgars d'en Bas per baixar un dels darrers barrancs que ens falten per fer en aquesta zona de la Garrotxa. El Sallent de Bertrans és un dels més llargs d'aquest sector i, per fer-lo integral, requereix una maniobra de cotxes si volem evitar una llarga remuntada.

Avui feia fred i un vent fort. El barranc no és aquàtic però normalment baixa una mica d'aigua i les esquitxades, especialment quan fa vent, poden acabar remullant els barranquistes. A més, hi ha un gran gorg al final d'un dels ràpels, el Salt de l'Olla, amb possible remullada integral.

Tenint en compte les circumstàncies, anàvem equipats amb el neoprè sencer i preparats per a qualsevol incidència aquàtica.

Per fer la maniobra de cotxes, hem deixat un vehicle a prop dels Hostalets d'en Bas, amb la roba seca, i hem pujat, ja equipats amb el neoprè, fins a la capçalera del barranc, a prop de Falgars d'en Bas.

L'aproximació al barranc és curta i fàcil. Aviat estàvem muntant el primer ràpel, el més llarg, d'uns 50 metres. És un ràpel espectacular, que baixa a plom sobre un circ ple de grans blocs de pedra. Un indret impressionant.

Després venen alguns ràpels fàcils però en aquest sector del descens, el Falgars Superior, només hem fet un ràpel. Els altres els hem desgrimpat i algun ni tan sols l'hem trobat. És un tram obert que deslluiex una mica el descens.

Un camí ben marcat travessa el torrent i marca el límitdel tram superior a l'inferior. Aquest camí és el que vam agafar en la nostra darrera visita a la zona, per sortir del Torrent del Grau, i enllaça amb el Camí Ral de Vic a Olot.

Aviat hem arribat al punt més interessant del sector inferior: el Salt de l'Olla. És un ràpel d'uns 40 metres, no massa vertical però que acaba en un gran gorg. No sabíem si caldria mullar-se del tot però aviat hem vist que, dirigint correctament el ràpel, no calia mullar-se gens.

Després del Salt de l'Olla, només queden un parell de ràpels fàcils per arribar al final del descens. Allà mateix comença el camí de retorn, un corriol que passa per una font i arriba directament al punt on havíem deixat el primer cotxe.

Tot i que no ens havíem mullat del tot, entre les esquitxades i els petits gorgs que hem anat travessant a peu estàvem força humits però en el cotxe teníem roba seca, de manera que ens hem canviat i hem anat a recuperar el segon cotxe a dalt del cingle.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.