Barranquisme i caça major

Avui la crònica de la nostra sortida és ben singular. D'entrada, el pronòstic dels temps i altres circumstàncies han fet que desertessin alguns dels companys barranquistes habituals. Finalment només érem dos i de bon matí iniciàvem la llarga pujada per una pista que porta a l'inici del Barranc de la Fontanella, a l'Alt Urgell. A mig camí, quatre gotes mal comptades ens han fet pensar que potser el dia acabaria amb pluja però la nostra moral de victòria, forjada amb un aliatge de titani i tungstè, ens ha fet seguir endavant. Al cap i a la fi portàvem els vestits de neopré i amb la calor que feia el que volíem era remullar-nos ben remullats. Hem arribat a l'inici del barranc i, després de posar-nos l'equipament, hem iniciat el descens. No baixava gaire aigua però els petits gorgs estaven plens, de manera que ens hem anat remullant. Quan hem arribat al segon ràpel hem observat, amb sorpresa, com un porc senglar sortia corrent riu avall. Hem pensat que havia baixat a beure aigua per alguna canal secundària i en sentir-nos havia fugit muntanya amunt. Hem seguit baixant i quan hem arribat a l'inici del tercer ràpel hem tornat a veure com el senglar sortia corrent riu avall. Aquí ens ha començat a pujar la mosca al nas, de manera que hem baixat aquest tercer ràpel sense retirar la corda per fer una ullada a veure si el senglar estava atrapat. Un cop a baix i mentre em treia la corda, el porc senglar ha aparegut al fons i ha vingut corrents en la meva direcció. He intentat enfilar-me però no he tingut temps i el senglar ha intentat mossegar-me la cama; de fet me l'ha mossegat però, per sort, no ha agafat carn sinó neopré i me l'ha estripat. Com he pogut, l'he fet recular mentre en Joan des de dalt tirava pedres; finalment ha marxat i he començat a preparar el shunt per remuntar el ràpel però mentre estava preparant la maniobra el porc senglar ha fet un segon atac intentant mossegar-me novament. Entre les pedres d'en Joan i els meus cops de peu ha reculat novament i he pogut remuntar per la corda assegurat amb el shunt. Evidentment hem decidit abandonar i hem pujat riu amunt. Els dos ràpels que havíem baixat no eren massa alts i amb una mica d'esforç els hem remuntat donant per acabat el descens de la Fontanella. No hem fet gaires fotos però sí una petita pel·lícula en la que fins i tot surt el senglar (per si algú pensa que és una història inventada per justificar la retirada). Aquí teniu el vídeo:

---

---

Després de l'ensurt, hem retornat a la carretera on teníem el cotxe i hem decidit anat al barranc de Sant Ponç, un barranc curt, fàcil i aquàtic, situat al costat del poble de Perles, a prop de Coll de Nargó. Hem fet el descens sense problemes i hem donat per acabada la jornada. Podeu veure també aquí un petit vídeo del barranc de Sant Ponç:

---

---

EPÍLEG (afegit dimarts, dia 5)

Ja podem explicar als seguidors del Blog el final de la història. La crònica inicial acabava al final del barranc de Sant Ponç però la història va seguir. Vam baixar a dinar a Oliana i en un bar vam demanar un entrepà. Mentre la mestressa preparava l'entrepà de bull, vaig decidir trucar al meu amic Frank, que és cap del GRAE (grup de recolzament d'actuacions especials) dels bombers de la Seu d'Urgell i trencar-li la migdiada de diumenge a la tarda amb la meva història. Es tractava de donar l'avís per evitar la situació de perill que es podia produir si algun altre grup de barranquistes baixava la Fontanella sense saber que hi havia una fera engabiada. En Frank va prendre nota de la incidència i em va dir que passaria avís als forestals, que són els competents en el tema de la fauna. Dimarts vaig rebre un correu d'en Frank amb l'explicació de les actuacions. Atès el gran interès d'aquest document, el reproduïm a continuació, resumint alguns aspectes tècnics que potser no tenen tan alt interès. El que em deia en Frank era, en resum, el següent:

CRONOLOGIA:

Diumenge a la tarda, després de la trucada:

• 1er. Lleuger somriure després de penjar el telèfon.
• 2on. Moments més tard, riallada imaginant-me la situació.
• 3er. Posteriorment, gran conya a casa comentant la jugada.
• 4rt. Per últim, donat que les probabilitats que algú entri al barranc avui son molt baixes i que la majoria de caps de servei fan festa el cap de setmana, decideixo encarregar-me de l'assumpte dilluns al matí.

Dilluns:

• 1er. Vaig a la feina i poso en pre-avís al personal de guàrdia.
• 2on. Vaig personalment al despatx del cap forestal de comarca de l'Alt Urgell per passar-li el "marrón"; està de vacances.
• 3er. Faig diverses gestions per concretar les actuacions. Els responsables em diuen que LA BESTIA s'haurà de sacrificar, ja que sedar-la i treure-la viva és una situació perillosa. Com que entrar amb armes de foc dintre d'un barranc és una situació delicada, em demana si podem anar primer a cercar un lloc, fora del barranc, des d'on es pugui disparar.
• 4rt. Surten 4 GRAE cap al barranc (jo m'hi afegeixo, perquè no m’ho vull perdre).
• 5è. 2 GRAE entren al barranc per arribar fins a la fera i 2 més + jo mateix van per fora per intentar localitzar un indret des d'on es pugui efectuar un tir certer.
• 6è. En pocs minuts, els GRAE que anaven per l’exterior del barranc desestimen la possibilitat i s'uneixen als seus companys a l'interior del barranc.
• 7è. El grup arriba a la capçalera del tercer ràpel i troba la bestia nerviosa i molt agressiva. És sabut per tothom que els senglars, un cop han tastat el neoprè, embogeixen només amb la seva olor.
• 8è. Com que a l'interior del barranc no hi ha cobertura i els trons i llamps ens envolten, deixem els ressalts instal·lats i sortim a l'exterior per comunicar amb els forestals. Aquests ens diuen que millor deixar-lo per demà.
• 9è. Tanquem l'entrada al barranc amb cinta de precintar “bombers, no passeu” i ens anem a dinar.

Dimarts:

• 1er. Dos GRAE i dos agents rurals surten de la Seu d’Urgell direcció al barranc.
• 2on. Els quatre arriben a l'últim punt aconseguit el dia anterior.
• 3er. El porc senglar, sense patiment, passa a millor vida.
• 4rt. Es remunta el pou a on es trobava.
• 5è. Per una de les parets laterals del barranc, es treu fora per no contaminar les aigües i fer accessible el cos als voltors, que també tenen dret a menjar.
• 6è. El barranc queda obert al públic, com a mínim fins el tercer ràpel; més avall, qui sap? Potser els espera un tigre de Bengala, una boa constrictor o, el que seria pitjor, un maneiró sense feina.

---