La Canal de l'Artiga Alta és un altre tresor amagat de Montserrat. És una canal equipada per pujar i baixar, situada en un dels racons més feréstecs de la muntanya. És veïna de l'Artiga Baixa, per on puja la via ferrada de Les Dames, una de les més populars de Montserrat. La canal està equipada per remuntar-la, amb diversos trams de cordes de nusos i cadenes, i també per baixar, amb uns bons ancoratges per al ràpel. És un recorregut curt però intens encara que no massa difícil, tot i que algunes ressenyes parlen d'una dificultat de K5.
He arribat de bon matí a Collbató i he començat a caminar per la pista que porta a la Vinya Nova. Abans d'arribar-hi he agafat la petita pista que porta en direcció a la Canal de les Dames. Poc abans d'arribar a l'inici de la part equipada d'aquesta canal he agafat un corriol a l'esquerra en direcció a la canal de l'Artiga Alta. El camí gairebé desapareix però la canal és ja evident i l'itinerari està marcat amb fites i marques de pintura verda, mig esborrades.
Al cap d'una estona he arribat a l'inici de l'equipament. La canal es tanca i forma una xemeneia ben dreta. La xemeneia està equipada amb un cable de vida i grapes metàl·liques però les grapes estan aixafades. Sembla que algú ha volgut desequipar la via. A l'esquerra, uns metres abans, hi ha una placa per on es pot pujar amb l'ajuda d'una corda de nusos i una cadena. És un equipament alternatiu i més fàcil que la xemeneia desequipada.
He pujat amb facilitat fins situar-me novament a la canal per sobre de l'estretament i he seguit pujant. Al cap de poc he trobat una canal equipada amb corda de nusos i més endavant una segona canal, molt llarga i llisa però relativament fàcil. He superat les dues canals amb l'ajut de l'equipament, arribant a una zona més oberta.
Aviat, però, he arribat a la darrera dificultat de l'ascensió: una placa vertical equipada com les altres amb corda de nusos. En aquesta part, la corda de nusos està trenada amb un cable d'acer, de manera que permet assegurar-se.
A dalt d'aquesta placa acaba la part esportiva de la canal. Es pot seguir pujant, ara caminat, fins enllaçar amb el camí del Clot de la Mònica però jo he optat per baixar per la mateixa canal de pujada fent ràpels en els ressalts principals. He rapelat la placa i les dues canals fins arribar sobre la xemeneia inicial. Hi ha una corda de nusos per baixar un curt ressalt que ens situa just al final de la xemeneia. He muntat aquest darrer ràpel i he baixat encaixonat fins al peu de la canal.
Aquí acaba el recorregut esportiu de la canal però com que era aviat he pensat en arrrodonir l'activitat pujant el tram que anteriorment havia evitat, la canal desequipada. Sense motxilla he pujat amb certa facilitat. Els esglaons estan aixafats però amb tècnica de ramonage i aprofitant alguns esglaons que no estan del tot torçats he arribat a dalt sense problemes. Finalment he baixat en ràpel per la xemeneia, arribat a terreny fàcil i, ja caminant, he retornat a Collbató.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat.
ENTRADES RELACIONADES:
 Canal de l'Ermità, 2020 |
 Les Grutes i el Lloro, 2020 |
 Clot del Cargol, 2019 |
BIBLIOGRAFIA:
- Canals equipades, vies ferrades i altres racons equipats del Parc Natural de Montserrat, de Lídia Ill i Ivan Fernández. Publicacions de l'Abadia de Montserrat
PARTICIPANTS:
J. Rafel (en solitari)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada