El Torrent dels Abadals és un camí equipat que puja per la llera d'un petit torrent, a prop de la població de Castellbell i el Vilar. És com una petita via ferrada equipada amb escales de fusta, estaques d'acer, cadenes i cordes fixes, encara que sense cable de vida. També té un curt tram subterrani per al qual cal portar llum artificial. És apte per ser recorregut amb nens, encara que cal ser prudents.
El punt de partida és la població de Castellbell i el Vilar, concretament la zona denominada el Burés, al davant del Pont Vell, un antic pont del segle XV que travessa el Llobregat. Hem passat el pont prenent a l'altra banda del riu un camí de ribera que puja fins arribar a una granja. Allà mateix un cartell ens indica l'inici de l'itinerari del Torrents dels Abadals.
El primer punt singular és el túnel, un pas subterrani per sota de la carretera C55 i la via del tren que canalitza les aigües del torrent per sota d'aquestes dues infraestructures. És una galeria relativament llarga, d'uns 50 metres, amb un tram de foscor absoluta. Hem passat el túnel sortint a l'altra banda per iniciar l'ascensió pel torrent. Hi ha trams de camí i altres trams en els que cal grimpar pels blocs però sense gaire dificultat.
Al cap de poca estona hem arribat al primer pas equipat, el Saltant dels Tres Enllosats, un salt de tres esglaons que se superen amb unes escales de fusta, un pas ben singular però sense dificultat. Poc després hem passat per sota d'un pont de pedra, el Pont del Solell, i ben aviat hem arribat a un altre pas singular: Les Botes d'en Joan. És un altre salt del torrent, amb dos trams d'escala i una cadena en el tram final. Hem tret el cordino per assegurar el més petit de la colla i hem superat el pas sense problemes.
Més amunt hem trobat una nova dificultat, el Saltant de la Madrona, curt però amb la roca mullada i una mica relliscosa. Unes estaques d'acer ens han ajudat a superar el pas per arribar al Cau dels Degotalls, que hem grimpat amb l'ajut d'unes estaques d'acer fins arribar a una corda fixa amb la que hem superat una canaleta final.
Més amunt hem trobat un mur que tanca la vall en el lloc anomenat Els Cingles Sota el Coll. Sembla un pas inexpugnable però a la dreta unes estaques faciliten la pujada fins a una cornisa intermitja per on hem sortit flanquejant a l'esquerra per arribar a l'últim pas singular, el Pas de la Guineu. És una cornisa estreta que flanquegem amb l'ajut d'una cadena que s'utilitza com a passamans.
Després d'aquest pas ja no hi ha cap dificultat. Hem arribat a una pista per on hem baixat per retornar al punt de partida. La pista acaba a la carretera però poc abans hem agafat un corriol que ens ha portat a la sortida del túnel. L'hem tornat a travessar i a l'altra banda hem seguit el mateix camí de pujada fins al punt de partida.
El punt de partida és la població de Castellbell i el Vilar, concretament la zona denominada el Burés, al davant del Pont Vell, un antic pont del segle XV que travessa el Llobregat. Hem passat el pont prenent a l'altra banda del riu un camí de ribera que puja fins arribar a una granja. Allà mateix un cartell ens indica l'inici de l'itinerari del Torrents dels Abadals.
El primer punt singular és el túnel, un pas subterrani per sota de la carretera C55 i la via del tren que canalitza les aigües del torrent per sota d'aquestes dues infraestructures. És una galeria relativament llarga, d'uns 50 metres, amb un tram de foscor absoluta. Hem passat el túnel sortint a l'altra banda per iniciar l'ascensió pel torrent. Hi ha trams de camí i altres trams en els que cal grimpar pels blocs però sense gaire dificultat.
Al cap de poca estona hem arribat al primer pas equipat, el Saltant dels Tres Enllosats, un salt de tres esglaons que se superen amb unes escales de fusta, un pas ben singular però sense dificultat. Poc després hem passat per sota d'un pont de pedra, el Pont del Solell, i ben aviat hem arribat a un altre pas singular: Les Botes d'en Joan. És un altre salt del torrent, amb dos trams d'escala i una cadena en el tram final. Hem tret el cordino per assegurar el més petit de la colla i hem superat el pas sense problemes.
Més amunt hem trobat una nova dificultat, el Saltant de la Madrona, curt però amb la roca mullada i una mica relliscosa. Unes estaques d'acer ens han ajudat a superar el pas per arribar al Cau dels Degotalls, que hem grimpat amb l'ajut d'unes estaques d'acer fins arribar a una corda fixa amb la que hem superat una canaleta final.
Més amunt hem trobat un mur que tanca la vall en el lloc anomenat Els Cingles Sota el Coll. Sembla un pas inexpugnable però a la dreta unes estaques faciliten la pujada fins a una cornisa intermitja per on hem sortit flanquejant a l'esquerra per arribar a l'últim pas singular, el Pas de la Guineu. És una cornisa estreta que flanquegem amb l'ajut d'una cadena que s'utilitza com a passamans.
Després d'aquest pas ja no hi ha cap dificultat. Hem arribat a una pista per on hem baixat per retornar al punt de partida. La pista acaba a la carretera però poc abans hem agafat un corriol que ens ha portat a la sortida del túnel. L'hem tornat a travessar i a l'altra banda hem seguit el mateix camí de pujada fins al punt de partida.
I aquí teniu una pel·lícula amb escenes d'aquesta activitat:
ENTRADES RELACIONADES:
 Camí de les Valls, 2018 |  Castell de l' Eramprunyà, 2017 |  Ascensió al Montcau, 2016 |
PARTICIPANTS:
Jan Miquel, Magda, Mariona i J. Rafel
DESNIVELL: 130 m
Jan Miquel, Magda, Mariona i J. Rafel
RECORREGUT: 4'5 km
HORARI: 3 h
MAPA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada