Avui hem fet una sortida d'escalada a Montserrat, concretament a la zona de Les Magadalenes. Portàvem força temps sense calçar-nos els peus de gat i per això hem començat amb vies fàcils i ben assegurades, amb una aproximació no gaire llarga.
Hem sortit del Monestir pujant pel camí de Sant Miquel fins al Pla de les Taràntules. Hem seguit fins a l'ermita de Sant Joan i poc més enllà hem deixat el camí per agafar un corriol que ens ha portat fins al Bassal dels Corbs, un indret singular on vam estar fa ben poc, quan vam fer el descens del Torrent del Míser. El bassal no és més que una esquerda de la roca que s'omple d'aigua de pluja format un petit abeurador. Allà mateix comença la primera via de la jornada, la via de la Torna al Mirador de Sant Joan.
La via té quatre tirades, encara que nosaltres n'hem doblat una, de manera que n'hem fet tres. La dificultat és mínima i la via està molt ben assegurada. Està catalogada de tercer grau encara que té alguns sectors de dificultat inferior.
El cim, tal com indica el seu nom, és un excel·lent mirador sobre bona part de Montserrat. Hem fet una panoràmica circular:
Avui hem fet tres pel·lícules, una per cadascuna de les vies d'escalada que hem recorregut. Aquí teniu la primera, amb escenes de la via de la Torna:
Des del mateix cim del Mirador de Sant Joan hem pogut veure la segona via de la jornada, que puja per la part obaga de la Miranda de Santa Magdalena. És la via Núria, semblant a l'anterior, amb poca dificultat i molt ben assegurada. La via té tres tirades, encara que es poden fraccionar.
Hem fet una segona pel·lícula, amb una selecció d'escenes de la via Núria a la Miranda de Santa Magdalena:
Com que encara no era gaire tard, hem decidit fer una tercera via a la mateixa roca de la Miranda de Santa Magdalena. La cara sudesta d'aquesta agulla presenta un gran pany de paret per on s'han traçat una multitud de vies d'escalada. Nosaltres hem anat a la via denominada Niagara Falls, una via catalogada de quart grau que puja bastant vertical però amb molt bones preses i també ben assegurada. La principal dificultat és no sortir de la via perquè aquest pany de paret està cosit amb parabolts de les moltes vies que pugen per aquesta roca de bona qualitat.
La via té tres tirades, encara que nosaltres hem doblat les dues darreres. De fet, la ressenya "oficial" de la via només té dues tirades i no arriba al cim sinó que acaba en unes anelles de ràpel deixant de banda la part final de la via que té poc interès excepte el pas inicial que supera un petit desplom.
Hem fet la tercera i darrera pel·lícula de la jornada que, com les anteriors, ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
Després de superar aquesta tercera via ens hem donat per satisfets iniciant el retorn al Monestir on hem agafat el cotxe per retornar a casa.
ENTRADES RELACIONADES:
Escalant a la Plantació, 2020 |
Gorra Marinera, Sargantana, 2015 |
Via Quemando cromo, 2014 |
RESSENYES:
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat - Gorrros, de Luis Alfonso. Ed. La Noche del Loro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada