Hem recorregut aquesta petita cresta que va des de la Collada d'Anglós fins al Pic de la Solana de Llauset, a 2.673 m. És una cresta relativament fàcil que es recorre amb passos d'escalada, tot i que gairebé no passa del segon grau.
Ahir al vespre vam dormir al Pont de Suert i avui, de bon matí, hem pujat per la vella carretera que puja a la Presa de Llauset. Allà dalt, en el pàrquing situat al costat de la presa, ens hem trobat amb els dos companys que avui ens han acompanyat en aquesta activitat: en Miquel i en Xavier, dos amics d'en Toni, del Masnou.
Feia un dia molt bo i des de la mateixa presa, situada a gairebé 2.200 metres d'altitud, es veia clarament el cim del Vallibierna, il·luminat pel sol naixent, i la primera part de la cresta. Hem començat a pujar per un bon camí en forta pujada que ens ha portat en menys d'una hora fins a la Collada d'Anglós.
A partir de la collada hem iniciat el recorregut de la cresta, que comença amb un tram fàcil que hem pujat caminant sense cap dificultat, guiats per algunes fites que aviat han desaparegut. Més amunt hem trobat el primer ressalt i ens hem encordat per superar el pas amb seguretat.
Hem grimpat aquest primer ressalt amb una roca magnífica, sense massa dificultat, amb grans vistes de les muntanyes del voltant i de la Presa de Llauset que vèiem al fons de la vall. Hem fet un parell de tirades més amb la mateixa tònica, amb molt bona roca i amb dificultat baixa, gaudint d'aquest magnífic recorregut. Com passa normalment amb les crestes, la dificultat és variable en funció de l'itinerari que triem, pel fil de l'aresta o evitant per una o l'altra banda alguns petits gendarmes i ressalts.
Hem arribat al cim del primer gendarme i hem baixat per l'altra banda fins a una bretxa al peu del gendarme principal de la cresta. Sense massa dificultat hem pujat al cim del gendarme, a 2.649 m, i ens hem aturat a esmorzar una mica.
A partir del gendarme ja acaben pràcticament totes les dificultats però encara hem seguit avançant amb anelles de corda fins arribar al cim principal, el Pic de la Solana de Llauset (2.673 m). És un cim secundari, de poca altitud en el context dels cims d'aquesta vall on destaquen dos tresmils: el Russell i el Vallibierna.
Ens hem desencordat definitivament i hem estat una bona estona en el cim contemplant el gran panorama i fent les fotos de cim, a més de fer volar el dron. A baix, ben a prop, ja es veia el refugi del Cap de Llauset, al costat del llac del mateix nom. Hem fet una panoràmica circular:
Després d'una bona estona gaudint del panorama hem iniciat el descens per uns lloms que ens han portat fins ben a prop de l'estany de Botornàs, on hem trobat el GR11, un camí senyalitzat que amb una curta pujada ens ha portat fins al refugi del Cap de Llauset (2.425 m).
Hem arribat aviat al final del nostre recorregut i encara hem pogut fer la migdiada i hem passat la tarda en aquest refugi tan confortable fins a l'hora de sopar.
El retorn: al matí, després d'un petit esmorzar, hem baixat pel camí normal d'accés al refugi fins a la Presa de Llauset, on havíem deixat el cotxe.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Vallibierna, 2014 |
GR11: Llauset-
Benasc, 2000 |
GR11: Túnel de V.
Llauset, 2000 |
RESSENYA:
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Crestas pirenaicas - Pirineo Central, vol. 2, de Pako Sánchez (Ed. Desnivel)
PARTICIPANTS:
Joan G. - Miquel - Toni - Xavier - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada