Ascensió a la Tuca de Vallibierna (3.056 m)

Avui hem tancat la temporada amb el grup del GR, com és ja tradicional, amb l'ascensió a un cim del Pirineu. En les temporades anteriors hem fet ascensions molt interessants: el Comapedrosa, el Canigó, el Posets, la Pica d'Estats i el Puigmal. Aquest any hem triat un tresmil relativament fàcil, especialment sortint de l'estany de Llauset on una carretereta arriba als 2.200 m. El projecte incial implicava dormir al refugi de Conangles però quan vam voler reservar ja estava complet i hem acabat a l'hotel Flor de Neu, del Pont de Suert, molt confortable. Al matí ens han donat un esmorzar espectacular que ens ha deixat més que satisfets i preparats per a una llarga jornada de muntanya. Després de la llarga aproximació en cotxe fins a l'estany de Llauset, hem començat a caminar, el grup de 20 excursionistes, al voltant de les 9 del matí. La previsió del temps era molt bona però aviat hem vist que la cosa no seria tan maca com ens imaginàvem, ja que hi havia núvols i la part superior de la muntanya estava coberta de boira. A poc a poc hem anat pujant entre els molts estanys escampats per aquesta zona; hem passat diverses congestes però la neu no estava massa dura i el pendent era suau, de manera que no hem hagut de fer ús dels grampons que portàvem. Hem arribat a l'avantcim oriental, on comença la cresta que porta al cim; la cresta és fàcil, ja que gairebé no cal utilitzar les mans, però impressiona per la timba que tenim a banda i banda, tot i que avui la boira no deixava veure gaire cosa. Hem arribat al cim de la Tuca de Vallibierna (3.056 m). La boira tapava el gran panorama que es veu normalment des d'aquest cim, de manera que no hem pogut fer la panoràmica circular. A continuació ens hem acostat al pas de cavall, una fina aresta que comunica el Vallibierna amb la Tuca de las Culebras. Com que ja coneixíem el pas, hem vingut preparats amb material de seguretat. Hem muntat un passamans (hi ha tres pitons ja col·locats) amb la corda de 60 m en doble i hem començat a travessar el pas. No l'hem passat a cavall sinó en bavaresa, aprofitant les magnífiques preses que hi ha. Finalment hem arribat 12 persones al cim de la Tuca de las Culebras (3.051 m). La idea inicial era baixar per l'altra banda, pel coll de Llauset, però com que feia mal temps i no tots han travessat el pas, hem decidit no partir el grup i baixar pel mateix camí de pujada. Hem tornat a travessar el pas de cavall i, a poc a poc, hem anat baixat fins al punt de partida. Se'ns ha fet molt tard però hem acabat molt satisfets d'aquesta gran jornada de muntanya.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:

---

---

I aquí tenim l'altra pel·lícula del Vallibierna, la de la productora  Edicions JGB, també associada al Blog de Muntanya: 

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Comapedrosa, 2013

Ascensió al Posets, 2011

Ascensió al Vallibierna, 1979

---