Hem fet una matinal d'escalada montserratina a la regió de La Plantació, una zona que hem visitat poques vegades però on fa molts anys vam fer un parell de vies al Sentinella, l'agulla més popular de La Plantació. El nostre objectiu era la via Infidel de la Cara del Mico, una via relativament llarga, de quatre tirades, i molt ben equipada.
L'aproximació ha estat una mica accidentada, ja que no hem encertat el millor itinerari i ens hem embolicat per una típica canal montserratina, accesible només per als porcs senglars. Finalment hem arribat al peu de la via, marcada per un característic bloc caigut, i hem vist les assegurances grogues que caracteritzen aquesta via.
La primera tirada puja pel dret per una placa vertical però amb bones preses i magnífiques assegurances; 35 metres per gaudir al màxim de l'escalada montserratina. Al costat vèiem el Sentinella amb el seu fusell, que ens portava grans records de la nostra antiga etapa montserratina.
La segona tirada segueix la mateixa tònica d'escalada per placa però amb menys dificultat, ja que la placa és més ajaguda i la roca és franca i plena de preses. La reunió és en un replanet al costat d'una savina.
La tercera tirada és de transició, per arribar al peu del diedre característic, el pas més difícil de la via, i puja per unes plaques amb la roca una mica descomposta però ben assegurades. La reunió és una mica incòmoda però segura.
L'última tirada comença amb un curt flanquejament que ens situa al peu d'una fisura ben marcada i molt vertical. En el primer pas ens podem agafar del mosquetó (un pas d'A0) però després progressem pel diedre amb molt bones preses però molt vertical. Superat el diedre agafem una placa a la dreta fins al peu d'un altre diedre al final de la via, aquest curt i fàcil, arribant al cim de La Cara del Mico.
El dia era molt clar després de les pluges dels darrers dies i el panorama magnífic sobre totes les muntanyes de Montserrat. Hem fet les fotos de cim i unes gravacions amb el dron abans d'iniciar el descens, un curt ràpel de 15 metres per la cara oposada.
Al costat de la Cara del Mico hi ha una altra agulla, que presenta una aresta ben curta i fàcil, on no cal material d'escalada. Hem pujat al cim d'aquesta agulla, anomenada La Paparra, per fer les fotos del ràpel i, de passada, la foto de cim. Finalment hem baixat al Monestir per retornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors imatges d'aquesta sortida matinal d'escalada montserratina:
L'aproximació ha estat una mica accidentada, ja que no hem encertat el millor itinerari i ens hem embolicat per una típica canal montserratina, accesible només per als porcs senglars. Finalment hem arribat al peu de la via, marcada per un característic bloc caigut, i hem vist les assegurances grogues que caracteritzen aquesta via.
La primera tirada puja pel dret per una placa vertical però amb bones preses i magnífiques assegurances; 35 metres per gaudir al màxim de l'escalada montserratina. Al costat vèiem el Sentinella amb el seu fusell, que ens portava grans records de la nostra antiga etapa montserratina.
La segona tirada segueix la mateixa tònica d'escalada per placa però amb menys dificultat, ja que la placa és més ajaguda i la roca és franca i plena de preses. La reunió és en un replanet al costat d'una savina.
La tercera tirada és de transició, per arribar al peu del diedre característic, el pas més difícil de la via, i puja per unes plaques amb la roca una mica descomposta però ben assegurades. La reunió és una mica incòmoda però segura.
L'última tirada comença amb un curt flanquejament que ens situa al peu d'una fisura ben marcada i molt vertical. En el primer pas ens podem agafar del mosquetó (un pas d'A0) però després progressem pel diedre amb molt bones preses però molt vertical. Superat el diedre agafem una placa a la dreta fins al peu d'un altre diedre al final de la via, aquest curt i fàcil, arribant al cim de La Cara del Mico.
El dia era molt clar després de les pluges dels darrers dies i el panorama magnífic sobre totes les muntanyes de Montserrat. Hem fet les fotos de cim i unes gravacions amb el dron abans d'iniciar el descens, un curt ràpel de 15 metres per la cara oposada.
Al costat de la Cara del Mico hi ha una altra agulla, que presenta una aresta ben curta i fàcil, on no cal material d'escalada. Hem pujat al cim d'aquesta agulla, anomenada La Paparra, per fer les fotos del ràpel i, de passada, la foto de cim. Finalment hem baixat al Monestir per retornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors imatges d'aquesta sortida matinal d'escalada montserratina:
ENTRADES RELACIONADES:
 Escalada al Clot de la Mònica, 2009 |  El Sentinella via GEDE, 1977 |  El Sentinella Pany-Farrera, 1976 |
PARTICIPANTS:
Joan C - Toni - J. Rafel
Joan C - Toni - J. Rafel
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat - Gorrros, de Luis Alfonso. Ed. La Noche del Loro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada