Avui hem acabat la travessia del Cotiella baixant a Lafortunada, on vam deixar els cotxes dissabte al matí. Abans, com que la caminada prevista era curta, hem fet una exploració a la cova 5 de agosto, situada ben a prop del refugi de Santa Isabel on hem passat la nit. Tal com estava previst, el dia és plujós; ha plogut durant bona part de la nit i al matí ja no plou, encara que està molt núvol. La cova està a menys de mitja hora del refugi. És una cova coneguda des de sempre per la gent de la zona, especialment pastors i caçadors, però que no es va acabar de descobrir fins al 1975 -justament el cinc d'agost- quan uns espeleòlegs van retirar uns blocs al fons de la petita sala de l'entrada i es van trobar amb una gatera estreta que donava accés a la resta de la cova. Hem entrat per aquesta gatera, molt estreta, d'uns 10 metres, i hem arribat a la galeria principal. La cova és relativament plana i té gairebé un km de llargada, per sota del Gradiello. No hi ha moltes formacions però en alguns punts es poden veure estalactites i estalagmites de bona mida. Hem recorregut bona part de la cova i hem retornat pel mateix camí. Novament hem superat la gatera, ara més fàcil perquè ens portava a la llum i no al desconegut. Després de retornar al refugi i recollir les motxilles, hem iniciat la caminada. Una pista de construcció recent ens ha portat un petit tram muntanya avall pel barranc de Fornos. Quan acaba la pista comença un camí molt poc marcat que baixa en direcció a la vall de l'Irués. Ben aviat ha desaparegut el camí i hem baixat pel dret, tot buscant els millors passos, en direcció al fons de la vall. No ha estat difícil, tot i que sempre és incòmode baixar sense camí. Finalment hem arribat al riu Irués i l'hem seguit fins a una petita surgència; pocs metres més avall hi ha la gran sorgència anomenada El Chorro. Aquí hem tingut uns moments de desconcert perquè un company que ja havia estat per aquesta vall anys enrere ens havia dit que hi havia una surgència monumental, una gran cascada que brollava de la roca. Avui no baixava ni una gota d'aigua; després hem llegit que el Chorro només funciona a la primavera. Després de perdre una estona buscant el Chorro hem agafat un bon camí, el que utilitzen els centenars de turistes que venen a veure la cascada, i hem baixat sense cap dificultat fins al poble de Lafortunada. Hem dinat a l'hotel del poble, donant per acabada la nostra travessia del Cotiella.
Aquí teniu la pel·lícula de l'exploració de la cova, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
I també tenim una pel·licula, amb un resum monogràfic de tota la travessia del Cotiella, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Aquí teniu la pel·lícula de l'exploració de la cova, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
I també tenim una pel·licula, amb un resum monogràfic de tota la travessia del Cotiella, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Refugi de Barroude, 2007 |  Cova del Lladre, 1991 |  Cova dels Muricecs, 1989 |
2 comentaris:
m'agrada passejar pel les muntanyes.un dia he nat passejar pel la Cotiella que far 2.912m en travessia.pero só far tres mesos,y m'agradat molt.
Molt bé, Realment tot el massís del Cotiella és magnífic. Una muntanya poc freqüentada, que té racons màgics.
Publica un comentari a l'entrada