Una gran ascensió de muntanya a un tresmil de la Vall de Boí. Ahir vam pujar al refugi Ventosa i Calvell i avui hem completat aquesta ascensió, no massa llarga però una mica complicada a causa de les característiques del terreny, amb zones cobertes per tarteres de grans blocs.
Hem esmorzat al refugi amb les primeres llums del dia i al voltant de les set del matí hem iniciat l'ascensió. El camí comença amb una curta baixada fins als Estanys de Culieto, seguint el camí del Coll de Contraix. Després de passar el segon llac, l'Estany Gran de Colieto, hem deixat el camí principal per agafar el corriol desdibuixat que porta a la Punta Alta.
Aviat hem trobat el primer obstacle, quan hem hagut de travessar el torrent saltant per les pedres relliscoses. Després, el camí puja més ben marcat fins arribar a l'Estany del Mamut. Aquest estany, que els mapes moderns anomenen Estany de la Roca, té la particularitat que hi ha una roca formant un illot al mig de l'estany.
Des d'aquí ja es veia el cim i el pedregam que cal superar per arribar-hi. El camí puja per una marcada canal entre blocs buscant els millors passos encara que amb alguns trams sense camí que cal superar seguint les fites mentre saltem entre els blocs.
Més amunt ens hem enfilat per una canal secundària, també amb alguns petits passos de grimpada entre els blocs, fins arribar a una petita bretxa per on hem entrat a la canal principal, que puja del Coll Arenós, per on hem arribat a la part final del recorregut i hem superat l'amuntegament de blocs que forma el cim de la Punta Alta (3.014 m).
El dia era extraordinari i el panorama molt extens, dominat per la proximitat dels Bessiberris i la Maladeta. Només un mar de núvols ocupava la Vall d'Aran privant-nos de veure els seus cims més característics. Hem fet una panoràmica circular:
Hem celebrat el final de temporada del grup de caminadors amb un ampolla de cava i hem fet les fotos del cim abans d'iniciar el retorn pel mateix camí de pujada.
La baixada és llarga però a poc a poc hem anat baixant per la pedrera, que ens ha semblat més fàcil del que havíem pensat pujant. Hem fet una petita aturada al costat de l'Estany del Mamut per reagrupar-nos i hem arribat al refugi on havíem encarrregat el dinar, un menú molt senzill format per un plat de macarrons, per recuperar forces abans de completar el descens fins a la Presa de Cavallers.
Després de dinar encara ens quedava un recorregut d'unes dues hores fins a Cavallers, on ahir vam començar aquesta activitat.
I aquí teniu el vídeo de l'ascensió a la Punta Alta. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió a la
Punta Alta, 1977 |
Ascensió a la
Punta Alta, 1976 |
Ascensió a la
Punta Alta, 1976 |
PANORÀMIQUES:
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS:
Joan G. - Miquel B. - Carles - Begonya - Paco M. - Xesco - Àngela - Maribel - Mª José - Marta - Guille - Casilda - Isaac - Lluis - Agnès - Jorge - Magda - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada