Tercera etapa de la volta a Eivissa, entre Portinatx i la Cala de Sant Vicent, a la part nord de l'illa. En aquesta ocasió, a causa dels horaris dels autobusos, he invertit el sentit de la marxa ja que l'autobus de Portinatx per tornar a Santa Eulària surt a mitja tarda i el de Cala Sant Vicent a migdia. Ha estat una etapa més aviat d'interior, sense passar per cap cala ni per cap platja, tot i que des de les altures he pogut veure panorames marins, especialment del far de Portinatx situat a la Punta Moscater. Per altra banda, també a causa dels horaris de l'autobús, no he començat a caminar fins a dos quarts d'onze, de manera que no he pogut evitar la calorada del migdia que m'ha agafat de ple. He sortit de Portinatx per la carretereta que porta a Sant Joan de Labritja. La carreterea s'enfila per una vall interior, lluny de la costa, per una zona que es va cremar en el gran incendi de l'any 2011. La carretera arriba a un petit coll, d'on surt una pista cap a l'Est que porta a diverses cases escampades per aquesta zona. La pista es converteix en un caminet que en algun sector queda perdut però amb el GPS i una mica d'intuició es pot anar seguint. S'arriba a un punt alt i comença una baixada per una vall estreta, la del Torrent d'en Tomeu. Més endavant arribem al peu de la muntanya més alta d'aquesta part de l'illa, la Talaia de Sant Vicent. Un caminet puja fortament en direcció al cim però no arriba a dalt de tot sinó que evita el punt més alt deixant-lo a l'esquerra i baixant ja en direcció a la Cala de Sant Vicent. He arribat a la Cova des Culleram, un dels punts més singulars de l'illa d'Eivissa, on hi ha un antic santuari púnic dedicat a la deesa Tanit. Aquí he trobat alguns turistes mig ofegats per la calor; una trobada singular perquè en tot el recorregut fins ara només hi havia milers de cigales cantant sense parar i una serp que descansava en un marge sense esperar trobar un excursionista per aquells secans i s'ha amagat quan m'ha vist arribar com us espectre pel desert. Finalment he arribat a la Cala de Sant Vicent i he pogut prendre un refresc mentre esperava l'autobús. Ha estat una etapa dura a causa de la calor i no tan interessant com les dues anteriors, ja que passa relativament lluny de la costa, però era necessària si vull fer la volta completa a l'illa.
ENTRADES RELACIONADES:
 Cap des Falcó, 2013 |  S. Josep - Sa Talaia, 2013 |  Far de Moscater, 2013 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada