Després de dormir a l’ermita de Sant Benet, que no estava habilitada com a refugi però restava oberta i era utilitzada pels escaladors per pernoctar, vam fer una nova via:
- La Gorra Frígia, via GEDE
Va ser una via totalment en lliure fins a la darrera tirada, en la qual calia superar un balmat amb alguns passos d’artificial per una fissura. La via pujava per la part del darrere de la Gorra, la que no mira al Monestir.
Aquesta via clàssica coincidia fins a la darrera reunió amb la moderna via Blava de la Gorra, tot i que en aquella època la via no estava tan ben equipada. Des de la darrera reunió, quan la via Blava se n’anava cap a la dreta i agafava una fàcil canal per arribar al cim, la via GEDE atacava directament la bola del cim amb uns passos d’escalada artificial difícils.
Abans calia superar un tram en lliure difícil, que la guia clàssica cotava com a V+, per arribar al primer pitó de la via, situat en una fissura molt marcada. La
guia clàssica
indicava que hi havia (o hi havia hagut) tres escàrpies i un tac de fusta en el tram d’artificial fins poder sortir en lliure i arribar, ja sense dificultat, al cim de la Gorra Frígia.
RESSENYA:
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada