Una nova sortida d'escalada, aquesta vegada al Clot de Vilamala, una zona de roca conglomerada similar a Montserrat, situada a prop de Sant Llorenç de Morunys. La via triada té el curiós nom de Camí dels Alamalivons i supera dos panys de paret situats a sota del Revolt dels Fenerals.
Es una via de certa dificultat però ben assegurada i en general amb bona roca. A més, està orientada al sud, de manera que es pot fer tot l'any excepte quan la calor apreta. Avui, tot i que estem a la tardor avançada, hem passat una mica de calor.
Hem deixat el cotxe al Revolt de Fenerals i hem iniciat l'aproximació a la via caminant pel GR7. Aviat hem deixat aquest camí senyalitzat per baixar pel dret per un corriol. Hem baixat més del compte però hem rectificat recuperant el camí, ara marcat amb pintura groga, que baixa al fons de la Rasa de Vilamala.
El camí baixa carenant pel Serrat Llarg fins que gira per iniciar una forta baixada en direcció al fons de la vall. Des del camí ja hem vist les parets per on puja la via, que té dos trams diferenciats, dos panys de paret separats per un sector de transició que s'ha de fer caminant.
Aviat hem arribat al peu de la via, on un parabolt ens ha confirmat que havíem arribat al lloc correcte, i ens hem equipat per iniciar l'escalada.
Primera tirada: és un mur força vertical amb dos trams no tan drets. La roca no és de les millors però està molt ben assegurada, amb 8 parabolts. Al final cal fer un petit flanquejament a l'esquerra per arribar a la reunió.
Segona tirada: un flanquejament a l'esquerra ens porta a l'inici d'un mur, que inicialment és vertical però a mesura que pugem es va tombant i acabem pujant els darrers metres caminant. Són 55 metres amb quatre parabolts.
Tram de transició: cal pujar caminant en direcció a un mur que veiem a l'esquerra. Allà hi ha un parabolt que ens indica on cal fer la reunió. Ens ha costat una mica de trobar però finalment hem muntat la reunió en una àmplia plataforma assegurats amb el parabolt.
Tercera tirada: aquesta tirada és la més estètica de la via. És molt vertical però la roca és inmillorable. La primera part sembla llisa i sense preses però a mesura que anem pujat trobem preses abundants que ens ajuden a superar la verticalitat. A la part de dalt hi ha una zona de còdols grans que sembla fins i tot extraplomada però els mateixos còdols ens ofereixen unes preses molt bones. Són 45 metres amb sis parabolts d'assegurança.
Quarta tirada: curta però intensa; són només 15 metres però gairebé al final cal superar un pas ben difícil, catalogat de cinquè grau.
Un cop superat el pas final hem muntat reunió a dalt del cingle. Des d'aquí només ens quedava remuntar per un caminet fins al punt de partida, el Revolt de Fenerals, que teníem ben a prop.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta escalada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de
Vall-llonga, 2021 |
Torrent de
L'Urdell, 2011 |
Camí dels
Ferros, 2000 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Sonia - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada