Fa poc temps vam fer una excursió al Pont Cabradís, una curiositat natural situada al riu Aigua de Valls, entre el Berguedà i la Vall de Lord. En aquella ocasió vam passar per la desembocadura d'un torrent que acaba a l'Aigua de Valls. Ens va cridar l'atenció aquell torrent, que es veia engorjat i portava un bon cabal, i vam dir que ens agradaria fer el descens d'aquell barranc.
Avui hem fet aquest descens, el Torrent del Clot de l'Infern, combinat amb un altre petit barranc amb el curiós nom de Torrent de Ca'n Cul Estret.
Es tracta de dos barrancs que es recorren de manera consecutiva, el primer gairebé sec i el segon aquàtic. En total hi ha uns 10 ràpels, el més llarg de 25 metres, a més de diversos ressalts que s'han de desgrimpar i gorgs que s'han de travessar nedant, tot amb un gran ambient barranquista.
Hem deixat un primer cotxe a la presa d'Aigua de Valls, a prop de la Central de La Corriu. Després, amb l'altre cotxe, hem pujat fins a Montcalb. Hem seguit amunt per la pista fins deixar el vehicle a prop de l'inici del barranc. Després d'equipar-nos hem iniciat el descens del primer barranc, el Torrent de Ca'n Cul Estret, que rep aquest curiós nom a causa d'una masia propera que té aquest malnom.
El Torrent de Ca'n Cul Estret es un recorregut tècnic amb un total de 6 ràpels, tres dels quals entre 20 i 25 metres. El darrer ràpel, el més llarg, acaba al costat d'una surgència de bon cabal, que marca l'inici del tram aquàtic del nostre recorregut.
Poc després de la sorgència hem arribat al Torrent del Clot de l'Infern, que avui baixava una mica crescut i amb l'aigua tèrbola després d'una nit de pluja, tot i que el cabal no era excessiu. Hem iniciat el descens d'aquest segon torrent i ben aviat ens hem remullat completament per travessar el primer gorg obligat.
El Torrent del Clot de l'Infern és poc tècnic, només té quatre ràpels, però molt aquàtic i amb un entorn natural de gran bellesa. El ràpel més llarg és el darrer, d'uns 13 metres, al costat d'una petita cascada i amb caiguda sobre un gran gorg que cal travessar nedant.
Poc després d'aquest ràpel, el més estètic de tot el recorregut, hem travessat Els Foscos, un petit tram on les parets de l'engorjat es tanquen tant que deixen el torrent en la penombra. Hem travessat Els Foscos caminant, sense cap dificultat, i poc després hem arribat a l'Aigua de Valls.
Allà mateix hem agafat el camí del Pont Cabradís, senyalitzat amb marques de pintura groga, per retornar a la presa on teníem el primer cotxe. És un camí equipat on hi ha un curt tram amb un passamans i una escala metàl·lica per baixar un petit ressalt.
Finalment hem arribat a la presa on teníem el cotxe, donant per acabat aquest descens que ens ha deixat ben satisfets. Després de desequipar-nos, hem anat a buscar l'altre cotxe que havíem deixat a prop de la capçalera del torrent.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
El Pont
Cabradís, 2022 |
Torrent de
L'Urdell, 2011 |
Barranc del Coll
de Port, 2004 |
PARTICIPANTS:
Joan C. - Quim - Toni - J. Rafel
2 comentaris:
A la foto del perfil de Mountain films, porto el neopré antic que sembla nou. Té anys la foto...
I la càmera de vídeo també és vintage. Haurem de renovar l'arxiu fotogràfic.
Publica un comentari a l'entrada