El Torrent des Gorg des Diners és un dels barrancs més llargs de Mallorca, ja que té un total de 26 ràples, a més de diversos ressalts desgrimpables. És també un dels més clàssics i no podíem acabar les activitats de barranquisme a Mallorca sense fer aquest descens.
El Torrent des Gorg des Diners està normalment sec, encara que hi ha un parell de gorgs que normalment estan plens d'aigua i ens obliguen a fer filigranes si no ens volem mullar els peus. Els ancoratges són perfectes, molt segurs, la majoria instal·lats amb químics. El barranc acaba a prop de Cala Tuent després de baixar més de 600 metres de desnivell i recórrer uns 2.400 metres.
El punt de partida està a la carretera de Sa Calobra, poc abans del Coll de Cal Reis, al costat d'una antiga construcció que havia de ser la base del funicular del Puig Major, una instal·lació que es va projectar fa molts anys però mai es va arribar a executar.
Abans d'iniciar el l'aproximació hem fet la maniobra de cotxes perquè el final del recorregut està molt lluny i el retorn és realment llarg. Els conductors han baixat a Cala Tuent per deixar un cotxe i han retornat per iniciar tots junts l'aproximació al barranc.
Al costat de la base del funicular hem agafat un camí de pujada fins a un marcat collet. Des d'aquí, una suau baixada ens ha portat fins a la llera del Torrent des Gorg des Diners. Hem baixat pel torrent, que aquí és obert, fins arribar a la instal·lació del primer ràpel.
A poc a poc hem anat baixant els ràpels, un rere l'altre, per l'engorjat sec. Després de tants dies practicant el barranquisme a la Serra de Tramuntana, hem depurant tant la tècnica que el barranc que havia de ser llarguíssim al final ens ha semblat molt més curt del que imaginàvem.
Després de baixar un bon grapat de ràpels i ressalts hem arribat al pas més singular del descens: el Salt des Bany, un ràpel que acaba en un gorg que normalment està ple d'aigua. Per evitar el bany cal flanquejar per l'esquerra amb l'ajut d'un passamans i unes grapes de ferro. Si no tenim manies també es pot passar caminant mullant-se una mica (gairebé fins a la cintura).
Poc després del gorg hem arribat al ràpel més llarg, de 37 metres, que es pot fraccionar (12 + 25). Nosaltres no l'hem fraccionat sinó que l'hem fet d'una tirada. Després venen alguns petits ressalts i el ràpel final, de 24 metres, on acaba la part tècnica del barranc.
Allà mateix, al peu del ràpel, hi ha un petit gorg també ple d'aigua. És el Gorg des Diners, el que dóna nom al Torrent. Tot i que és molt petit, es difícil passar-lo sense mullar-se els peus.
Després encara ens quedava un llarg descens per la llera del torrent, sense ràpels però amb diversos ressalts que cal desgrimpar. Finalment hem arribat al pont de la carretera, on havíem deixat el segon cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.
ENTRADES RELACIONADES:
GR221: Lluc -
Pollensa, 2013 |
GR221: F. Prat
Lluc, 2013 |
GR221: Sóller
F.des Prat, 2013 |
BIBLIOGRAFIA:
- L'illa dels torrents - Guia torrentera de Mallorca , de J. Barceló i M. Trias
PARTICIPANTS:
Joan C., Lluis, Marcel, Mercè, Quim, Toni, J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada