diumenge, 27 de juny de 2021

Barranc de l'Infern

Barranc de l'Infern
Ja feia molt temps que volia tornar a fer el Barranc de l'Infern. Vaig fer el descens d'aquest barranc ara fa 30 anys, l'agost de 1991 però en condicions molt diferents, ja que no baixava gens d'agua. Avui he pogut repetir aquella experiència amb molt milors condicions, amb més aigua i amb millor material. 
El Barranc de l'Infern és un dels més populars de Catalunya i per això és recorregut per molta gent, especialment quan hi ha aigua suficient per fer del recorregut del barranc un plaer refrescant. A més, les empreses d'esports d'aventura del Pallars tenen en aquest barranc una de les seves millors activitats.
Nosaltres, per evitar les massificacions, hem matinat molt i al voltant de les 7 ja estàvem a Collegats. Aquí hem comès un error important perquè hem fet l'aproximació al barranc per la part dreta del barranc, tal com es feia abans, i no per l'altra banda per on va tothom i hi ha un camí ben marcat. Ens hem embolicat una mica però finalmente hem trobat el bon camí que en poc més de mitja hora ens ha portat a l'inici del barranc. Abans d'això, però, hem travessar la Noguera Pallaresa "a gual" aprofitant que a aquesta hora del matí el riu no baixava massa fort. 
Un cop al barranc ens hem equipat i hem iniciat el descens. En total hi ha 8 ràpels, la majoria curts, a més de diversos ressalts i tobogans. Després de fer el primer ràpel hem arribat al sector més interessant del barranc, el ràpel de la cova. Es tracta d'un ràpel d'uns 20 metres, el més llarg del barranc, que baixa per un forat per on s'escola el torrent formant una cascada. Es un indret espectacular, ja que fem el ràpel en un ambient de foscor, gairebé espeleològic.
Dintre de la cova encara fem un segon ràpel, més curt, abans de sortir a la llum del dia. Després les dificultats ja són poques, amb ràpels curts, tobogans i petites desgrimpades. Només hi ha un ràpel amb certa complicació, que passa per sota d'un bloc encastat i és banyat per una petita cascada.
Finalment hem arribat al final del recorregut, en el lloc on el barranc desemboca a la Noguera Pallaresa. Ara baixava més aigua però en Joan ha passat nedat encara que, això sí, amb certes dificultats. Els altres hem fet el retorn reglamentari agafant un caminet a la dreta que ens ha portat a l'inici d'una sirga, un cable d'acer preparat per travessar el riu amb la tècnica de tirolina. 
Per fer bé la tirolina s'ha de portar una politxa múltiple dissenyada especialment per a aquestes maniobres però com que no teníem politxa hem passat únicament amb un mosquetó. Hem travessat sense problemes, només fent una mica més de tracció que amb les politxes, però els mosquetons han quedat una mica malmesos a causa del fregament amb l'acer del cable.
Finalment hem acabat l'activitat retornant a casa satisfets després de tres dies d'activitats al Pallars.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorges de Viu de
Llevata, 2010
Barranc de
Gurp, 2010
Barranc de
l'Infern, 1991

PARTICIPANTS

Joan G. - Merche - J. Rafel