La pujada al Tagamanent des del Figaró és tot un clàssic de l'excursionisme. Va ser una de les meves primeres excursions, ja que es podia arribar en tren al Figaró i pujar per un bon camí fins al Tagamanent. Fa ben poc, quan vam fer la travessia del Montseny, vam passat ben a prop del Tagamanent i vam baixar fins a Aiguafreda. Aquell dia ens vam quedar amb les ganes de pujar-hi, ja que anàvem justos de temps, però vam dir que un dia tornaríem, en sortida matinal, per pujar aquest turó d'altitud modesta però amb grans vistes. Avui hem arribat a mig matí al Figaró i hem iniciat la pujada pel camí clàssic; el dia era magnífic i les vistes molt bones. Hem arribat a dalt en dues hores i ens hem aturat una estona a contemplar el panorama i a prendre el sol; el dia era primaveral, gens fred per ser a primers de gener. L'església-castell que havíem conegut mig enrunada està reconstruïda; encara hi estan treballant però el seu aspecte és magnífic; el vell edifici s'ha salvat de la ruïna. Des d'aquest mirador excepcional es veien els Pirineus amb molt poca neu i la Catalunya central fins a Montserrat. Després de menjar l'entrepà hem iniciat la baixada. No hem tornat pel camí de pujada sinó que hem fet una variant que ens ha agradat molt. Des del Collet de Sant Martí hem pujat a la casa de Bellver i des d'allà hem agafat un caminet, al principi una mica indefinit, que ens ha portat carenant i passant al costat del Turó dels Corbs, fins al punt de partida. El camí, petit però ben marcat, amb fites i marques de pintura groga, va tot per dintre del bosc i és molt més interessant que l'ample camí, a trossos pista, de la via normal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada