dimecres, 1 de juny de 2022

Torrent de Vilacireres per Cal Pelegrí

Torrent de Vilacireres
Una nova incursió en els barrancs de la Vall de Lord, concretament a la zona de l'Aigua de Valls. Avui hem fet el descens del Torrent de Vilacireres, un clàssic de la zona, tècnic i aquàtic, ideal per aquesta època de l'any quan comença a fer molta calor i els rius de muntanya encara porten un bon cabal. No hem fet el descens integral d'aquest barranc sinó que hem utilitzat una entrada alternativa pel Torrent de Cal Pelegrí.
Aquesta entrada alternativa ens permet allargar el recorregut amb diversos ràpels, un dels quals de 45 metres, i només deixa de banda el sector inicial del Torrent de Vilacireres que és el de menys interès, amb un parell de ràpels curts i trams oberts. L'equipament del torrent principal és molt bo però el del Torrent de Cal Pelegrí, tot i que no es pot qualificar de precari, és una mica just, amb instal·lacions d'un únic spit i algun muntatge amb bagues que cotradiu les normes bàsiques de seguretat.
Per tal d'evitar una llarga caminada, que amb la calor i carregats amb les cordes i els neoprens hauria estat ben dura, hem fet maniobra de cotxes, deixant-ne un a prop de l'Aigua de Valls i pujant amb el segon cotxe fins al costat de la masia de Cal Pelegrí, a l'inici del barranc que porta el mateix nom.
Després d'un llarg recorregut per la pista, hem arribat a Cal Pelegrí. Al costat mateix de la masia hem deixat el cotxe i hem iniciat la curta aproximació al torrent.
Hem arribat a la llera del torrent, inicialment obert i emboscat, però aviat s'ha anat tancat i en pocs minuts hem arribat a l'inici de la part tècnica del barranc, a la capçalera del primer ràpel. Aquest primer ràpel està instal·lat sobre un arbre, de bona mida i d'aspecte sòlid però mort. 
Ens hem equipat i hem iniciat el descens fent el primer ràpel, d'uns 18 metres. Més endavant hem fet un segon ràpel, de 14 metres i esglaonat, que ens ha deixat a la capçalera del ràpel més llarg de tot el recorregut, d'uns 45 metres. El ràpel baixa al costat d'una cascada gairebé seca i després per unes rampes fàcils.
Dos ràpels més d'uns 20 metres ens han portat fins a la confluència dels dos torrents. El de Vilacireres és molt més aquàtic i avui, tot i que no portava un gran cabal, ens ha permès bones remullades amb gorgs i cascades que ens han fet gaudir d'un magnífic descens.
Després de la confluència dels dos torrents hem arribat a la part més interessant de tot el recorregut: cinc ràpels encadenats, el més alt de 15 metres, amb cascades i gorgs, en un tram ben engorjat. Després hem travessat un tram obert i emboscat que ens ha portat a un altre ràpel espectacular, de només 8 metres però amb cascada, gorg i bloc encastat.
El torrent, ara novament obert, travessa el camí per on vam passar fa ben poc venint del Pont Cabradís. Segueix encara obert i després per un caos, fàcil però entretingut perquè cal anar buscant el millor camí pel laberint de grans blocs.
Finalment hem arribat a l'últim ràpel, de 15 metres, amb un petit desplom final. Al peu d'aquest ràpel ja ens hem desequipat; el torrent era totalment sec i feia calor. Ens quedava un darrer tram obert fins a l'Aigua de Valls; pensavem que tot seria sec però encara hem trobat llocs on corria l'aigua, apareixent i desapareixent per trams, i algun gorg d'aigua fresca on hem gaudit de les darreres remullades del dia.
El torrent desemboca a l'Aigua de Valls. A l'altra banda del riu hem agafat un petit camí que ens ha portat fins a la central elèctrica de La Corriu, on hem travessat el riu per un pont metàl·lic i hem agafat un corriol a l'esquerra que ens ha portat fins a la segona central elèctrica, aigües avall. Allà hem agafat una petita pista que hem seguit fins a la carretera, ben a prop del punt on havíem deixat el primer cotxe.
Només ens quedava completar la maniobra de cotxes, pujant a buscar el segon vehicle al final de la llarga pista de Cal Pelegrí, i retornar a casa satisfets per haver gaudit d'una bona jornada barranquista 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració d'en Toni com a càmera auxiliar.


ENTRADES RELACIONADES:
El Pont
Cabradís, 2022
GR1: Pont de
Llinars, 2016
Rasa de la
Torruella, 1993

PARTICIPANTS:
Torrent de Vilacireres
Quim, Toni, J. Rafel