GR2: Vilanova de Sau - Collada del Villar

Una nova etapa del GR2, el camí de gran recorregut que va de la Jonquera fins a Sant Adrià de Besòs. En aquesta vuitena etapa hem deixat enrere les Guilleries arribant al cor de la comarca d'Osona, la Plana de Vic. Com totes les anteriors, ha estat una etapa molt interessant, que ha tingut com a punt més destacat els cingles de Vilanova, amb el Mirador de la Minyona. Ha estat un dia primaveral, amb força sol i calor moderada, que ens ha fet gaudir molt de la muntanya.

Hem arribat ben aviat a Vilanova de Sau, on ja ens estaven esperant per esmorzar en el bar-restaurant Ferrer de Tall, amb el croissant i el cafè amb llet. Després d'esmorzar, hem iniciat la caminada per un corriol amb forta pujada per un bosc d'alzines. Aquesta pujada, la més forta de tot el recorregut, ens ha portat fins a una àmplia pista per on hem seguit, ja més planerament, per sobre dels altiplans dels cingles de Vilanova.

Al cap de poc hem passat per una zona rocosa on, desviant-nos uns metres del camí, hem arribat a un gran balcó panoràmic des d'on teníem un extens panorama sobre tota la vall i els Pirineus nevats. Poc després, seguint per la mateixa pista, hem arribat al Mirador de la Minyona, un mirador construït sobre un gran cingle, amb bones vistes. El camí no passa pel mirador sinó que ens hem desviat uns minuts per arribar-hi. Hem fet la foto de grup en el mirador, abans de seguir el nostre camí per una pista que ens ha portat fins al coll Pedrís. Poc més enllà hi ha un antic castell, el de Sant Llorenç de Munt. El GR es desvia poc abans d'arribar-hi, però nosaltres ens hi hem acostat per veure el castell i l'ermita adosada, aprofitant per esmorzar al davant del monument. 

Hem seguit endavant i aviat hem arribat a Sant Julià de Vilatorta. És una població important, però el nostre camí no passa pel centre sinó que el voreja per una mena de ronda exterior per anar a buscar la continuació del GR a l'altra banda del poble.

El camí passa per sobre d'un túnel de l'Eix Transversal i arriba al santuari de la Mare de Déu de l'Agulla, un gran edifici amb restaurant annex i una font.

A la sortida del santuari ens hem trobat l'obstacle més important de tot el recorregut d'avui. Recentment han fet treballs d'explotació forestal a la zona i els treballadors han deixat moltes branques i troncs per sobre del camí obstaculitzant el pas. Era un tram curt però la progressió era realment incòmoda, saltant per sobre dels obstacles.

Superat el pas, només ens quedava el tram final, una petita pista que ens ha portat directament fins a la Collada del Villar, també anomenada Collada de Mansa, on ja ens esperava l'autocar.

Finalment ens hem desplaçat fins a la propera població de Taradell per dinar en el restaurant La Nonna, on ens han servit un magnífic menú amb el que ens hem recuperat del cansament de l'etapa. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR2: Rupit -
Vilanova, 2026 GR2: Joanetes
Rupit, 2026 Creu de
Gurb, 2024

---

PARTICIPANTS:

Miquel M. · David · Trinidad · Nora · Maribel · Isaac · Manel · Lluis C. · Cati · Carles · Jose · Marta · Guille · Ramon · M. José · Joan G. · Mònica · Miquel B. · J. Rafel

---

Tossal Gros

Després de la llarga activitat d'ahir, quan vam fer el llarg recorregut de la Cresta de Cornadelo, avui hem aprofitat el dia de retorn a casa per fer una activitat una mica més curta però també intensa. Hem pujat al Tossal Gros, un cim de poc més de 1.500 metres d'altitud, situat a prop de Sopeira, en plena Ribagorça.

Hem iniciat l'excursió als afores de Sopeira, al costat de l'antic pont de pedra sobre la Noguera Ribagorçana. Allà s'inicia un camí senyalitzat que porta al poble abandonat de Llasterri. El camí comença vorejant el pantà de Sopeira però aviat comença una forta pujada pel bosc.

Hem arribat al collet de Llastarri, un petit coll situat a prop del poble abandonat. En aquest coll comença la Terreta, la subcomarca ribagorçana que va del congost de Montrebei a la Serra de Sant Gervàs, que teníem just al davant.

En el coll comença una pista que baixa suaument per l'altra banda i passa molt a prop del poble abandonat. Tot i que estava fora de la nostra ruta, hem deixat per un moment la pista per fer una petita exploració pel poble enrunat. Vam comprovar que d'aquell antic nucli de població només queden en peu alguns murs i poca cosa més. 

Hem esmorzat al costat del poble abans d'iniciar la segona part del nostre recorregut. La pista baixa una mica per evitar un gran esperó de roca i després inicia una forta pujada per una estreta vall anomenada Clot de Llastarri. La pista acaba en un prat al costat d'una petita construcció, una estació de control de l'activitat sísmica.

Hem seguit per un camí, pujant per un llom cada vegada més panoràmic en direcció al cim, que ja es veia molt a prop. En el darrer tram, el camí gairebé ha desaparegut però només calia pujar pel dret en direcció al Tossal Gros (1.546 m). 

Hem arribat al cim per suaus pendents però l'altra vessant del cim cau a plom sobre la vall formant uns cingles de més de 100 metres. El cim és molt panoràmic i ens ofereix una gran vista del pantà d'Escales, que tenim a sota mateix.

Hem menjat una mica en el cim, fent fotos i gaudint de l'extens panorama, abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins a Sopeira.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: T. Tamúrcia
Adons, 2024 Pui de
Lleràs, 2022 Per Sant
Gervàs, 2022

---

PARTICIPANTS:

Joan G. · Joan Y. · Pablo · Rosa · J. Rafel

---

Crestes de Cornadelo

Avui hem fet un interessant i panoràmic recorregut per les crestes de Cornadelo. Es tracta d'una llarga carena que separa les valls de Barravés i Castanesa, a la Ribagorça aragonesa. La idea inicial era fer un recorregut combinat de raquetistes i esquiadors però finalment, tenint en compte que no hi havia massa neu, hem optat per fer l'excursió a peu sense raquetes ni esquís; pura infanteria.
Ahir al vespre vam arribar a la zona i ens vam instal·lar en un apartament a Lespaúles. Avui, de bon matí, hem fet el curt desplaçament fins a Castanesa, punt d'inici del nostre recorregut. Hem començat a caminar per un camí senyalitzat que puja fins a un coll de nom força curiós: Collado del Queso. Des d'allà, per un camí amb forta pujada, hem arribat a la carena principal. Tal com esperàvem, en tota aquesta part inicial del recorregut, no hi havia neu.
Ja en plena carena, hem iniciat un llarg recorregut panoràmic guanyant alçada, a poc a poc, en direcció al primer cim. Sense capm dificultat, hem arribat al primer cim, que el mapa de l'IGN anomena Cornadelo però en el mapa de l'Editorial Alpina apareix com a Pic del Vedat de la Ribera.
A partir d'aquest punt hi havia neu a la carena, encara que en molts punts es podia evitar. El panorama era ja molt extens i es veia ben a prop el massís de la Maladeta, a més del Turbón i el Vallibierna, entre moltes més muntanyes.
Seguint per la carena, hem arribat aviat al segon cim destacat: el Pic del Mig del Vedat (2.316 m), on la neu ja era abundant, tot i que la progressió era fàcil. Just en aquest cim hem trobat una parella que baixava per la carena i ens han dit que en els metres finals de l'ascensió al cim principal hi havia una cornisa. Ells havien abandonat, tornant enrere al arribar al peu del pendent final, tancat a dalt per la cornisa.
Hem seguit endavant en direcció al cim principal, que es veia molt lluny. Al peu de la pala final ens hem posat els grampons, en previsió que fossin necessaris en el tram de la cornisa, i hem iniciat la remuntada final. La cornisa era força dreta però tenia el seu punt feble per on, flanquejant una mica i fent esglaons, hem aconseguit arribar al cim.
El cim és un extens altiplà. Hi ha un vèrtex geodèsic però el punt més alt, l'autèntic cim, està uns metres més enllà, a 2.445 m. Des d'aquí teníem al davant mateix l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. També es veia el Bessiberri, la Punta Alta, els pics d'Eriste i una infinitat de cims.
Hem iniciat el descens, seguint la mateixa carena en direcció al Coll de les Salines. Allà hem enllaçat amb el GR18, el Camí de la Ribagorça. El primer tram estava tapat per la neu però senyalitzat amb unes estaques de fusta que ens han anat guiant fins al fos de la vall de Castanesa, on hem enllaçat amb una pista.
El tram final ha estat una llarga caminada per la pista, passant pel petit nucli de Fonchanina, on una font al costat del camí ens ha donat l'oportunitat de refrescar-nos abans de completar el recorregut arribant a Castanesa.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Punta Gallinero
esquís, 2025 Castanesa
esquís, 2022 Tuca de
Vallibierna, 2014

---

PANORÀMIQUES:

PARTICIPANTS:

Joan G. · Joan Y. · Pablo · Rosa · J. Rafel

---

Els Emprius, Roca Sereny i Cau dels Emboscats

Hem fet un gran recorregut circular per la zona dels Emprius, a Sant Llorenç de Munt, amb diversos punts d'interès: la Font del Llor, el Cau dels Emboscats, la Carena dels Emprius, la Roca Sereny i el Castell de Pera.

Hem iniciat la caminada a l'aparcament de la Muntada, situat molt a prop del Marquet de les Roques. Hem passat al costat d'aquesta gran masia modernista i hem seguit amunt per un camí entre alzines fins arribar a la Font del Llor. Al costat de la font, situada en un racó ombrívol al mig del bosc, ens hem aturat a esmorzar abans de seguir el nostre camí.

Més amunt hem arribat al Coll de Llor, situat sota els espadats de la vessant est del Montcau, i hem seguit fins a arribar a un petit coll a l'inici de la llarga carena dels Emprius. És un llom allargat i panoràmic de més d'un km de longitud, per on hem seguit el nostre recorregut.

A l'inici de la carena, ens hem desviat uns minuts del camí per visitar un altre punt singular: el Cau dels Emboscats. Es tracta d'una petita cavitat, un avenc, sense massa recorregut però que mereix una visita per la seva singularitat. Per entrar a l'avenc cal desgrimpar uns metres, primer amb l'ajut d'un arbre, després una arrel, més avall una grapa de ferro i finalment una rústica escala de fusta. 

A baix hi ha una petita sala amb un gran finestral que s'obre de cara al bosc i l'entrada d'una estreta galeria. Hem fet una curta exploració de la cavitat, recorrent la galeria principal que acaba en una gatera enfangada. Al final, hi ha unes mínimes formacions.

Hem retornat a la carena dels Emprius, seguint pel llom panoràmic amb vistes a Montserrat, el Montcau i la població de Mura. Gairebé al final, el camí deixa la carena per iniciar la baixada a un coll proper però nosaltres hem sortit uns minuts el camí per acostar-nos a l'extrem de la carena, un punt panoràmic, abans de retornar al camí.

Des del camí de baixada ja vèiem al fons el cim de la Roca Sereny, que de lluny sembla molt rocós i escarpat, però que en realitat no presenta cap dificultat especial. En pocs minuts hem arribat tots a dalt. El cim és una llosa ben plana i allargada, amb un gran panorama.

Després de gaudir una estona del panorama del cim principal del nostre recorregut i de fer volar el dron, hem seguit endavant per l'estreta cresta de la Roca Sereny per agafar, al final de la cresta, un camí de baixada fins a un coll on hem iniciat la remuntada en direcció al darrer centre d'interès del recorregut: el Castell de Pera. 

En pocs minuts hem arribat al castell, situat a dalt d'un turó. Està mig enrunat però encara s'aguanten en peus alguns murs i es veu clarament l'estructura general de l'antiga construcció. Hem fet volar novament el dron abans d'iniciar el sector final del nostre recorregut.

Hem baixat fins a un coll, des d'on hem agafat en camí de la carena de la Muntada, per on hem baixat directament fins al punt de partida on hem acabat aquesta excursió matinal. 

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a la
Roca Mur, 2025 Pujol de la
Mata, 2024 L'Encavalcada i
Els Cortins, 2021

---

PARTICIPANTS:

Joan G. · Joan Y. · Rosa · J. Rafel

---

Torrents de Coma Ermada i Sant Ou

Doble jornada barranquista per la serra de Montgrony. Hem baixat dos barrancs relativament curts situats molt a prop del santuari de Montgrony, al Ripollès. En realitat són dos sectors d'un mateix torrent, separats per un curt tram de transició entre el final del primer i l'inici del segon.

Els dos barrancs són curts, de dificultat moderada i normalment secs encara que, després d'una temporada de pluges freqüents, avui portaven una mica d'aigua, però no ha estat necessari utilitzar els neoprens.

Hem iniciat les activitats deixant un cotxe en una marcada corba, gairebé al principi de la carretera de Montgrony. Després, amb l'altre vehicle, hem pujat fins al refugi de Les Planelles, punt de partida de l'aproximació al torrent de Coma Ermada.

Aquest primer barranc rep el nom d'un cim poc prominent situat a la seva capçalera, molt a prop del Costa Pubilla. Avui pensàvem que amb el desglaç de la neu, que aquest any ha caigut amb abundància, el torrent portaria aigua. Fins i tot hem portat el peto, però finalment l'hem deixat a la motxilla perquè el torrent estava ben sec.

L'aproximació a la capçalera és una bona excursió per un corriol que puja pel bosc i després per una extensa zona de prats, amb un gran panorama. Hem vist, entre moltes altres muntanyes, el Puigllançada i el Pedraforca.

Després d'una bona estona de forta pujada hem arribat a l'inici del barranc. És un descens amb trams oberts, amb un total de 12 ràpels, encara que alguns són evitables o desgrimpables. Segons la ressenya, estava equipat únicament amb ancoratges naturals, bagues passades al voltant d'arbres o arbustos, però recentment ha estat reequipat i ara, si més no els ràpels més llargs, estan equipats amb parabolts i anelles.

El pas clau del descens ha estat en el setè ràpel, que té un petit gorg de recepció. Tot i que amb una mica d'habilitat es podia evitar l'aigua, hem aprofitat la situació per fer una pràctica de ràpel guiat per evitar el gorg. La pràctica ha estat un èxit i ben aviat hem arribat al final del descens.

Hem sortit del torrent seguint un corriol que ens ha portat al punt de partida, al costat del refugi de Les Planelles, on havíem deixat un cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquest primer barranc de la jornada, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

Hem deixat algunes coses en el cotxe, entre elles els petos, abans de fer, a peu, el curt recorregut fins a l'inici del segon barranc. Hem baixat per la pista prenent el trencall que porta al santuari. Poc abans d'arribar-hi, la carretera travessa el torrent per un pont i just en aquest punt hem iniciat el descens del segon sector, el Torrent de Sant Ou, també anomenat del Colobre.

L'entrada no és evident; cal desgrimpar lluitant amb la vegetació per entrar a la llera, però hem superat fàcilment el pas arribant a la instal·lació del primer ràpel. Ens ha sorprès la quantitat d'aigua que baixava. No era preocupant, però en algun moment hem pensat que potser havia estat un error deixar els petos en el cotxe.

El primer ràpel és el més estètic, amb una petita cascada. Després, un llarg tram de transició amb alguns ràpels curts i petits ressalts fins arribar al pas clau del descens: dos ràpels encadenats de 15 i 12 metres amb un petit replà entre ells.

Hem aprofitat el rerefons del mur amb una petita cascada per fer la foto de grup abans de completar el descens amb un curt ràpel final. Després hem baixat una mica més per la llera fins a trobar la sortida, que és el tallafocs d'una línia elèctrica que ens ha portat directament al punt on havíem deixat el primer cotxe.

I aquí teniu el segon vídeo d'aquesta doble jornada barranquista, que també és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

📷 ÀLBUM 📍 TRACK 1 📍 TRACK 2

---

ENTRADES RELACIONADES:

Forat de
Sant Ou, 2024 GR3; Campde-
vànol, 2020 Torrent de
l'Arija, 2009

---

RESSENYES:

PARTICIPANTS:

Manel · Toni · Xavier · J. Rafel

---

Baumes d'en Caxurma

Les Baumes d’en Carxuma formen un sistema de cavitats de tipus tectònic situat a prop de Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa. Té diverses entrades entre blocs, que donen accés a un conjunt de galeries comunicades entre si. El recorregut és irregular, amb passos entre blocs, petits ressalts i trams estrets, presentant diverses bifurcacions que poden induir a error.

Algunes galeries connecten entre si i existeixen petites sortides a l’exterior. La progressió és entretinguda però una mica caòtica, amb caràcter laberíntic en alguns sectors. 

La cavitat té un recorregut de 397 metres i una profunditat màxima de 19 metres, però gairebé no té formacions. És purament tectònica, un amuntegament caòtic de grans blocs rocosos.

Tot i que la cavitat és interessant, hem complementat la curta visita a la cova amb un recorregut circular per la zona, coberta de bosc, passant per dues ermites i amb una visita al pont del Fluvià, des d’on tenim una espectacular visió dels cingles basàltics de Castellfollit de la Roca.

Hem arribat de bon matí a Castellfollit i hem aparcat a l'entrada del poble, al costat de l'escola. Hem iniciat la caminada per l'antiga carretera i després pel carrer Major, que travessa tota la part antiga del poble, fins arribar a un mirador situat al final del carrer, sobre el gran cingle basàltic que envolta Castellfollit. El mirador està abocat al cingle i ofereix una gran vista sobre el Fluvià, que passa a peu del cingle.

Després de fer algunes fotos hem tornat enrere fins a l'església per agafar un camí de baixada que ens ha portat al peu del cingle. Hem deixat per un moment el camí de les Baumes per acostar-nos al pont del Fluvià. Des d'allà hem gaudit d'una gran vista dels cingles basàltics que cauen sobre el riu.

Hem retornat al camí, pujant pel bosc en direcció a la cavitat. És un bosc humit i dens, amb grans arbres, alguns gairebé monumentals. A mesura que ens acostàvem a la cavitat, el paisatge es tornava més pedregós, amb grans blocs de roca escampats per la muntanya, fins que hem arribat a una clariana del bosc on un rètol ens informava que estàvem a l'entrada de la cavitat.

Després d'equipar-nos una mica, hem entrat a la cova. Tal com ja sabíem, la cavitat és caòtica, amb grans blocs amuntegats i forats per tot arreu. El més difícil del recorregut és no relliscar amb el fang i la humitat que recobreixen les roques. La cova té un recorregut de gairebé 400 metres, però bàsicament és una única galeria amb múltiples ramificacions amb poc recorregut.

Grimpant i desgrimpant pels grans blocs i gatejant per algun pas estret, aviat hem arribat a la sala final, on hem fet la foto de grup abans d'iniciar el retorn. A la tornada hem fet una petita variant i hem sortit per una boca diferent, al mig del bosc, a uns 100 metres de l'entrada principal.

Una mica enfangats, però satisfets per l'exploració, hem seguit el nostre recorregut pel camí del bosc en forta pujada fins arribar a l'ermita de la Mare de Déu de la Devesa. És una petita ermita d'estil romànic situada en una clariana del bosc. Aquesta ermita va estar molts anys mig enrunada però l'any 2005 va ser restaurada i ara està en perfecte estat. Des d'aquest punt teníem una gran vista del Pirineu més oriental, amb el Costabona, el Comanegra, el Bassegoda i el Canigó com a punts més destacats.

Hem seguit endavant per un camí carener, també envoltat de bosc, fins arribar a una altra ermita, la de la Mare de Déu de Mont-ros. Malauradament, l'edifici està mig enrunat, tot i que s'aguanten en peu els quatre murs de pedra. Curiosament, hi ha unes encavallades de formigó que semblen indicar que, en algun moment, es van iniciar uns treballs de restauració, però van quedar sense acabar.

Després d'aquesta segona ermita només ens quedava la baixada gairebé directa a Castellfollit per un corriol de fort pendent. Però encara ens quedava un petit obstacle: poc abans d'arribar a la masia de Can Passavent, una cinta tallava el pas pel camí. Hi havia un rètol que indicava clarament que estava prohibit el pas.

Hem quedat una mica desconcertats perquè el nostre track passava justament per allà. Hem buscat alguna alternativa però era difícil. No ens podíem plantejar anar camp a través perquè la vegetació era densa i finalment hem decidit seguir endavant. El camí passa a certa distància de la casa, que no sembla habitada, i aviat arriba a una pista, després de passar una segona cinta que sembla indicar el final de la zona prohibida.

Després, només ens quedava una plàcida baixada per la pista fins entrar a Castellfollit, on hem donat per acabada aquesta activitat matinal.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Baumes d'en
Borrasser, 2024 Bores del
Borró, 2024 Cova de
l'Orri, 2022

---

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

• Gorgs 2015 (Sallents, torrents, canyons i cavitats del Pirineu de Girona). Comité de barrancs de la FEEC, 2015

PARTICIPANTS:

Joan G · J. Rafel

---

Coll de Petrechema amb esquís

Avui les coses no han sortit tan bé com esperàvem i hem acabat fent una activitat imprevista. Després de fer ahir el pic de Petrechema, avui volíem fer una ascensió similar pujant al Mallo d'Acherito. Però ahir vam veure que la via normal tenia molt poca neu.

La pujada clàssica a l'Acherito amb esquís comença a la Fuente de los Clérigos, molt a prop del refugi, però la primera part està orientada al sud i té poca altitud, de manera que amb les condicions actuals ens tocaria carregar els esquís una bona estona. L'Acherito té una baixada alternativa per la vall de Petrechema, on la neu es conserva molt més. Vista la situació, hem decidit pujar per l'itinerari de baixada, una mica més difícil però amb neu assegurada. 

Hem sortit del refugi de Linza, calçant-nos els esquís al davant mateix i iniciant l'ascensió per les pistes de fons, que avui no estaven en funcionament. La vall de Petrechema estava ben nevada i a poc a poc hem anat pujant, primer pel bosc i després per zones obertes amb pendents suaus. Hem passat al costat del refugi-bivac d'Acherito i poc després hem arribat al pas clau de l'ascensió. La vall queda tancada per uns espadats i cal remuntar a la dreta una pala de fort pendent que a aquella hora del matí estava ben gelada.

Hem superat el pas, arribant al tram superior de la vall de Petrechema, més oberta i amb el pendent més suau. És la zona coneguda amb el nom de Foyas del Ingeniero. Aquí cal deixar la vall per remuntar una vall secundària a la dreta en direcció a l'Acherito. I aquí és on hem comès l'error que ens ha fet errar l'objectiu. Hi havia moltes traces d'esquís a la vall i nosaltres hem seguit amunt sense consultar el GPS, pensant que encara no havíem arribat a la vall secundària. Hem anat pujat, pujant, seguint les traces i de sobte ens hem trobat en un coll molt marcat. Desconcertats, hem consultat el GPS comprovant que havíem arribat al coll de Petrechema, situat a 2.084 m entre l'Agulla Sud d'Ansabère i el Pico Sobarcal. Estàvem fora de la ruta prevista i l'única manera de pujar l'Acherito era baixar fins a les Foyas del Ingeniero i remuntar per l'altra vall... Hem decidit deixar-ho per un altre dia.

Després de treure les pells i apretar-nos les botes, hem iniciat l'esquiada. Ha estat un magnífic descens, amb una neu perfecta i abundant. La pala gelada ja no estava tan dura i l'hem baixat sense problemes, completant el descens pel bosc i arribant amb els esquís als peus gairebé fins a la porta del refugi.

En aquesta ocasió no hi ha vídeo. Només l'àlbum de fotos i el track.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Mallo de
Acherito, 2022 Intent al Roc de
Madres, 2010 El Fals
Terrers, 2008

---

PARTICIPANTS:

Tomás · J. Rafel (foto d'arxiu)

---

Petrechema (2.371 m) amb esquís

El Petrechema és tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La seva ascensió des del refugi de Linza és una de les més populars del Pirineu Occidental. Quan hi ha bona neu, és un cim molt esquiable i amb un gran panorama.

Ahir vam arribar al refugi de Linza, situat a la vall més occidental del Pirineu aragonès, al límit amb Navarra, i ens hi vam allotjar. Avui al matí, després d'esmorzar al refugi, ens hem posat en marxa.

Hi havia menys neu de la que esperàvem. Aquest hivern ha nevat molt però avui sortíem d'una cota molt baixa i pujàvem per una zona orientada al sud, de manera que hem hagut de carregar una estona els esquís. 

Hem passat al costat de la Cabaña de Linza, on vam bivaquejar en certa ocasió, i poc després, quan ja es veia relativament proper el Coll de Linza, ens hem calçat els esquís. El dia era gris i boirós, però la previsió meteorològica era bona i pensàvem que aviat, amb els primers raigs de sol, es fondria la boira.

Hem arribat al Collado de Linza quan la boira s'estava desfent per moments. Entre les restes de la boira hem vist, ben lluny, el nostre objectiu: el Petrechema. El cim estava encara cobert de boira però ja es veia clarament l'itinerari a seguir i l'aresta final, que des d'aquí semblava força dreta.

Procurant no perdre gaire altura, hem anat flanquejant fins arribar al peu de l'aresta final. La boira ja havia desaparegut gairebé del tot i la pujada final ja no semblava tan pendent com des de lluny. A poc a poc hem anat superant el tram final mentre s'obria un gran panorama en totes direccions.

Finalment hem arribat al cim del Petrechema (2.371 m), amb els esquís als peus. El cim és molt panoràmic, tot i que té al davant mateix, ben a prop, l'Agulla Nord d'Ansabère. L'agulla ens privava de part de la panoràmica i a les valls encara hi havia boira per sota nostre però molts cims sobresortien del mar de núvols: la Mesa de los Tres Reyes, el Midi d'Ossau, la Collarada, el Bisaurín, el Mallo de Acherito...

Hem fet unes quantes fotos i ens hem preparat per al descens, traient les pells i apretant-nos les botes. L'esquiada ha estat espectacular. La neu estava perfecta i en no res estàvem novament a la Collada. Encara hem esquiat una mica més fins que s'ha acabat la neu contínua obligant-nos a completar el darrer tram de baixada carregats novament els esquís.

En aquesta ocasió no hi ha vídeo. Només l'àlbum de fotos i track.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Via ferrada de
Lizara, 2015 Mesa de los Tres
Reyes, 2012 GR11: Zuriza-
Ochagavia, 2002

---

PANORÀMICA:

BIBLIOGRAFIA:

• Pirineos en esquís - 150 itinerarios para esquí de montaña, Enric Faura i Jordi Longàs, Ed. Desnivel, 1999.
• Rutas con esquís - Pirineo aragonés, de Jorge garcía Dihinx, Ed. Prames, 2013
• Pirineo Occidental - esquí de montaña, de Alberto Urtasun, Ed. Desnivel, 2005

PARTICIPANTS:

Tomás · J. Rafel

---

Barrancs d'en Bassa Superior, l'Encens i l'Agustí

Triple jornada barranquista a la Mussara. Hem programat un recorregut per tres barrancs a les Muntanyes de Prades, a prop del poble abandonat de la Mussara. Es tractava d'optimitzar el viatge perquè els tres barrancs són de curta durada i valia la pena aprofitar el temps fent més activitats.

Hem iniciat la jornada fent una maniobra de cotxes per evitar el llarg retorn que ens tocaria fer al final de l'activitat si no tinguéssim aquesta previsió. Després de deixar un cotxe al final del recorregut previst, hem pujat per una carretera estreta i recargolada fins al Coll de les Pinedes, molt a prop del poble de la Mussara.

El primer objectiu era el Barranc Superior de la Vall d'en Bassa, un descens curt i fàcil on la màxima dificultat era lluitar amb la vegetació i evitar mullar-se els peus en els petits gorgs que hem anat trobant.

El torrent portava més aigua de la que havíem imaginat però, amb una mica d'habilitat, hem pogut evitar els gorgs i completar el descens sense mullar-nos els peus. 

El pas clau estava en el cinquè ràpel, de només 5 metres però amb recepció en un gorg on la remullada era segura. Afortunadament, el barranc és obert i ens ha permès buscar una alternativa seca rapelant des d'un arbre situat a la riba dreta, uns metres més enllà. 

En poc temps hem completat el descens d'aquest barranc de col·leccionisme i hem retornat al punt de partida seguint un petit corriol.

I aquí teniu el vídeo d'aquest primer barranc, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

Des del Coll de les Pinedes hem fet un curt desplaçament en cotxe fins al Mas de Joan Pau, una antiga masia, actualment enrunada, a peu de carretera i a prop de la Mussara. Des d'allà, una curta caminada ens ha portat fins a la capçalera del segon barranc de la jornada, el Barranc de l'Encens.

És un barranc del mateix estil que el d'en Bassa: obert, amb força vegetació i amb ràpels relativament curts. També baixava una mica d'aigua, però era molt fàcil d'esquivar, fins i tot evitant algun dels ràpels.

El barranc acaba amb dos ràpels més llargs, de 12 i 17 metres, que fan una mica més interessant el sector final del descens.

Hem acabat sortint a un corriol ben marcat per on hem fet la transició entre el Barranc de l'Encens i el Salt de l'Agustí, que ha estat el tercer i últim barranc d'avui.

El Salt de l'Agustí és força més interessant que els anteriors, ja que té ràpels més llargs i oberts, amb gran panorama i verticalitat. El punt més interessant és un gran mur d'uns 85 metres que es baixa amb quatre ràpels encadenats, fent reunió en uns petits replans a plena paret.

Després, encara ens quedaven dos ràpels curts i una petita caminada per arribar al Tomb de la Ferradura, un punt de la carretera on havíem deixat un cotxe al principi de l'activitat, que ens ha facilitat el retorn al punt de partida, al Mas de Joan Pau.

I aquí teniu el vídeo dels dos barrancs finals, l'Encens i el Salt de l'Agustí. Com l'anterior, aquest vídeo és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK 1 📍 TRACK 2

---

ENTRADES RELACIONADES:

La Febró i els
Motllats, 2023 Ferrada dels
Patacons, 2020 La Febró i VF de
La Trona, 2017

---

RESSENYES:

PARTICIPANTS:

Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel

---