En el segon dia de la nostra estada al Pirineu Francès hem pogut gaudir d'una gran jornada de muntanya. Avui el dia era clar i asolellat i l'ascensió proposada era un cim de categoria: l'Ardiden. Aquest pic és un dels característics cims marginats. Només li falten 12 metres per superar els 3.000 metres i això fa que no sigui tan popular com ho seria si superés aquesta cota. És un cim solitari i el seu accés, tot i no ser difícil, té un desnivell considerable de més de 1.600 metres. Hi ha un refugi del CAF, el Refugi Rusell, que permet fraccionar l'ascensió però nosaltres l'hem fet en un sol dia.
El punt de partida és La Fruitière, una mena de gîte d'ètape situada a la vall de Lutour. Des d'aquest punt hem iniciat el nostre recorregut per l'ample camí que recorre la vall en direcció al refugi d'Estom, situat al costat del llac del mateix nom. Després de pujar una estona per la vall, hem deixat el camí principal per agafar un corriol que s'enfila fent llaçades pel bosc.
El camí està molt ben traçat i guanya alçada ràpidament, de manera que en poc temps hem arribat al refugi Russell, situat en un indret singular des d'on es veia ja la cara nord del Vignemale. El refugi, tot i ser lliure, està força ben equipat i té una font al costat.
Després d'una breu aturada al costat del refugi, hem seguit el nostre recorregut pel camí que porta al Col de Culaus. Aviat hem deixat aquest camí per tirar amunt seguint algunes fites per una zona de blocs i després per un corriol. Una forta pujada ens ha portat fins a Portau des Agudes, una bretxa oberta a la cresta sudoest de l'Ardiden. El camí travessa la bretxa i puja per l'altra banda seguint aquesta cresta però evitant la zona més rocosa.
El tram final és ben dret i en alguns punts hem de grimpar pels grans blocs de roca, però sense cap dificultat especial. Finalment hem arribat al cim de l'Ardiden (2.988 m), format per un amuntegament de grans blocs. El panorama que ofereix l'Ardiden és extraordinari, des del Néouvielle fins al Balaitús i avui, en un dia molt clar, hem pogut gaudir plenament d'aquestes grans vistes. Només un núvol enganxat al Vignemale ens ha privat de veure bé la cara nord d'aquest massís que havíem vist durant bona part de la pujada.
Hem estat una bona estona al cim, menjant una mica, contemplant el panorama i fent volar el dron. També hem fet una panoràmica circular:
Després hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada, en direcció a La Fruitière. Hem fet una petita aturada quan hem arribat al fons de la Vall de Lutour per descansar al costat del riu, on algú s'ha refrescat mullant-se els peus.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.
ENTRADES RELACIONADES:
 Ascensió a l'Arbizon, 2018 |
 Punta Suelza, 2016 |
.jpg) Ascensió al Palas, 2009 |
VOL CIRCULAR:
PANORÀMIQUES:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Luis - Merche - Sonia - J. Rafel
Joan C. - Luis - Merche - Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Dones ganes de tornar al llegir el teu post. Aquest va ser el cim més ben valorat de les nostres vacances al Pirineo Francés i amb raó, es un top, casi un 3000 però igual de maco. Gran dia!!
Doncs, efectivament, va ser l'etapa reina de la nostra estada al Pirineu Francès. Ara que es parla tant de la massificació a la muntanya aquests cims marginats son una molt bona opció. L'ascensió d'aquest 2.900 és millor que les de molts tresmils.
Publica un comentari a l'entrada