dimecres, 7 de juliol de 2021

Ascensió al Pic de Ger (2.613 m)

Pic de Ger
El Pic de Ger és el cim principal del massís calcari d'Eaux Bonnes. És una ascensió clàssica des de l'estació d'esquí de Gourette, fàcil però amb un desnivell considerable. Avui la previsió del temps no era bona, encara que no s'esperaven pluges al matí però sí núvols i boira. 
Hem passat la nit a un apartament de Gourette, de manera que no hem hagut de fer cap desplaçament per arribar al punt de partida. Després d'esmorzar a l'apartament hem iniciat l'ascensió per una pista asfaltada en direcció sud.
La primera part del recorregut passa per les pistes d'esquí, desertes a l'estiu, alternant trams de pista amb petits camins que tallen les pistes sempre amunt. Hi ha diversos corriols senyalitzats que són utilitzats pes ciclistes que pugen amb el telecadira i baixen amb la BTT pels diversos camins que porten a la vall.
Hem seguit diverses pistes, voltats per la boira i entre els remuntadors mecànics de l'estació, fins arribar al final del telecadira Plaa Segouné. Aquí comença una petita zona plana, un altiplà, que té el mateix nom que el telecadira. A partir d'aquest punt tot és difrent. Deixem enrere les instal·lacions mecàniques i les pistes per entrar en un món nou, un món de muntanyes calcàries d'aspecte dolomític.
Hem travessat l'altiplà i hem seguit pujant per un bon camí, senyalitzat amb fites, fins entrar en una petita vall penjada ocupada per uns estanys, els Lacs du Plaa Seguoné. Hem deixat ells llacs a baix, al fons de la valleta, mentre el camí s'enfilava per una pedrera fins al Col du Plaa Segoulé (2.445 m). 
Només ens quedava la part final per arribar al cim, que encara no es veia. Una llarga travessia de flanc ens ha portat fins a un petit coll des d'on hem pujat a la cresta final per on hem arribat, sense cap dificultat, fins la cim del Pic de Ger (2.613 m).
La boira ho tapava tot i només, en algun moment, una finestra a la boira ens permetia veure alguna part de les muntanyes properes. Com que no teníem pressa, hem estat una bona estona en el cim menjant una mica i esperant a veure si en algun moment s'obria la boira i ens permetia veure el gran panorama que normalment es veu des d'aquest cim. No hem tingut sort. La boira no ens ha deixat en cap moment, de manera que no hem pogut fer fotos panoràmiques ni fer volar el dron.
Finalment ens hem convençut que l'espera era inútil i hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada. La boira ens ha acompanyat durant tota la baixada, més espessa com més baixàvem, i quan ja arribàvem a Gourette han caigut quatre gotes. Poc després, quan ja estàvem a l'apartament, ha caigut un bon xàfec que ens ha fet alegrar-nos per la sort que havíem tingut de poder fer l'ascensió sense acabar remullats.


ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Maou, 2020
GR10: Gourette
Arrens, 2005
GR10: Gabas
Gourette, 2005

PARTICIPANTS

Joan C. -  Luis - Merche - Sonia - J. Rafel