Hem tornat al Montsec per explorar una altra de les grans cavitats d’aquesta serralada prepirinenca. El Graller del Boixeguer és, després de la Grallera Gran del Corralot, la cavitat més important del Montsec. Tot i que no destaca per una gran abundància de formacions, la grandiositat de les seves sales i el llac que ocupa la part més profunda de la cavitat la converteixen en una visita molt interessant.
El Graller està situat al costat de la petita carretera que baixa del Coll d'Ares a Sant Esteve de la Sarga, de manera que l'aproximació és ben curta. Hem deixat els cotxes en una petita explanada poc més avall de l'inici del corriol que porta al Graller i, després d'equipar-nos, hem iniciat la curta aproximació.
En pocs minuts hem arribat a la primera de les boques de la Grallera. La cavitat té dues entrades que s'aboquen a la gran sala principal, una cambra gegantina de 85x45 metres, amb una altura de més de 60 metres. Nosaltres hem entrat per la boca inferior, que després d’una suau rampa presenta una vertical de 45 metres.
Hem instal·lat dues vies per agilitzar tant la baixada com la pujada i hem iniciat el descens. La sala principal és realment gran i plena de racons i raconets per explorar. Nosaltres hem començat el recorregut subterrani fent una curta exploració per una part de la cavitat on hi ha algunes formacions i petites galeries.
Després hem anat a buscar la galeria principal que ens havia de portar fins al llac. Hem baixat per l'ampla galeria fins a un ressalt per on hem baixat amb dos ràpels curts. Després hem seguit baixant per pendents rocosos i caos de blocs fins arribar, després d'una estona, al punt més característic del Graller: la Sala del Llac.
És un indret màgic, un llac d'aigües transparents en el cor de la terra voltat de foscor. Hem fet la foto de grup amb el llac de fons i després els més agosarats s'han banyat en el llac gaudint de la frescor de l'aigua subterrània.
Hem tornat enrere aprofitant per explorar algunes sales i galeries laterals. Hem arribat a una gran sala amb colades blanques i una estalagmita molt singular que sembla una boca oberta amb una infinitat d'ullals. És la sala Santafé.
Finalment, hem completat el retorn fins a la gran sala, al peu de les cordes del pou principal. La remuntada dels 45 metres del pou d'entrada era tot un repte però l'hem superat sense problemes i aviat hem arribat a l'exterior, on ens ha rebut un bon xàfec amb llamps i trons. Mig amagats en un racó de l'entrada, hem esperat que passés la tempesta per retornar caminant fins al lloc on havíem deixat els cotxes.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Grallera Gran del
Corralot, 2025 |
GR3: Àger -
S. Esteve, 2024 |
Cova Negra de
Corçà, 2022 |