Les Moles del Don són unes muntanyes de roca conglomerada que formen unes grans cingleres que cauen sobre l'Estret d'Arnes. Avui hem fet un recorregut excursionista per la carena que formen les Moles del Don, arribant fins al cim de la Falconera (804 m). És una caminada però amb certes dificultats que el fan més interessant i variat.
El punt de partida ha estat l'aparcament del Mas de Lliberós, un lloc molt conegut perquè és el punt de partida normal per al recorregut dels Estrets d'Arnes, un clàssic de l'excursionisme. Des d'allà hem iniciat la caminada baixant fins al costat del riu per seguir el camí dels Estrets. Én un bon camí que ressegueix el riu, entrant en el congost dels Estrets.
Al cap de poc, hem deixat el camí per creuar el riu i agafar un corriol que voreja per sota les grans parets de les Moles del Don per anar a buscar el punt feble d'aquests grans cingles: la Canal del Magí.
La part inicial d'aquesta canal és una estreta xemeneia que cal superar per oposició, utilitzant la tècnica de ramonage. Fins fa pocs anys, aquesta canal estava equipada amb uns ferros en forma de T que permetien pujar amb certa facilitat. Aquella instal·lació es va desequipar però la darrera vegada que vam passar per aquí hi havia unes cordes fixes que ens ajudaven a superar el pas sense l'ajut dels ferros.
Avui no hi havia cap equipament. Només un parell d'ancoratges químics i una instal·lació de ràpel que permeten assegurar el pas. La xemeneia és curta, no arriba als 10 metres, i la dificultat no és molt gran (III). Hem superat la canal i, a sobre, hem trobat un bon camí, marcat amb fites, que ens ha portat fins a la part superior de les Moles del Don, una llarga cresta que arriba fins a la Falconera.
La carena de les Moles del Don és molt panoràmica, Al llarg del recorregut hem pogut veure bona part de les muntanyes del Massís del Port, entre les que destaquen especialment les Roques de Benet. La major part del recorregut és per un bon camí però hi ha alguns passos una mica vertiginosos quan la cresta s'estreny i cal passar caminant per un estret llom rocós amb un gran estimball al costat, un pas més impressionant que difícil, ja que el fem caminant.
Després d'una bona estona caminant per la cresta, superant les petites dificultats que hem anat trobant, hem arribat al cim de La Falconera (804 m), un cim llarg i estret, molt panoràmic. Hem fet una curta aturada que hem aprofitat per fer volar el dron i prendre algunes imatges per al vídeo.
Hem iniciat el retorn baixant de la Falconera per l'altra banda. Un camí ben definit i marcat amb fites però que obliga a fer unes quantes desgrimpades, baixant per la cresta que porta al Coll del Xato. Amb molta cura hem anat desgrimpant els petits ressalts que hem anat trobant per la cresta fins arribar al coll, on hem trobat una pista.
Ben aviat hem deixat la pista per agafar un petit camí per on hem baixat, ja sense cap dificultat, fins al Riu dels Estrets, ben a prop de l'aparcament on havíem iniciat la caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut. Aquesta vegada és obra d'Edicions JGB i ha estat cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.
ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMICA:
PARTICIPANTS:
Joan G. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada