El barranc de Na Graus és una gran vertical d'uns 150 metres. És un gran cingle de roca conglomerada que es despenja de la Serra de Penyagalera, a la part aragonesa del Massís del Port, a prop de la població de Beseit.
Després de l'activitat d'ahir a la Falconera, avui ens hem despertat de bon matí a la Fonda Miralles de l'Horta de Sant Joan. Després d'un bon esmorzar, gairebé de forquilla, hem anat fins a Beseit, on ens esperava la resta de la colla, que han sortit al matí de casa.
Hem completat la pista fins al punt d'inici de l'aproximació al barranc, una explanada al costat d'una casa des d'on teníem una visió panoràmica del gran mur conglomerat que ens esperava.
El barranc té dues parts ben definides però la superior té poc interès esportiu i, a més, requereix una llarga aproximació, de manera que la majoria dels barranquistes que baixen el barranc van directament a l'inici de la gran vertical.
Nosaltres també hem deixat de banda la part superior i hem anat directament a la vertical. L'aproximació és relativament llarga, gairebé una hora i mitja, però interessant, amb algunes grimpades fàcils i un pas equipat amb una cadena. El camí està poc definit i té uns quants punts dubtosos, però hem arribat sense problemes a la part superior del cingle i ens hem equipat al costat de la llera seca del torrent.
Hi ha un primer ràpel abans de la vertical, que fins i tot es pot evitar desgrimpant per la riba dreta del barranc. Nosaltres hem fet un curt ràpel, aprofitant una instal·lació natural en una savina, per arribar a l'inici de la vertical.
Hem fet cinc ràpels més, vertiginosos i amb un gran ambient, pel mur vertical. La paret té un seguit de panxes que formen curts desploms i petites plataformes on es munten les reunions. La primera reunió té un passamans per arribar-hi i les altres requereixen fer petits pèndols, sempre fàcils, per arribar a les instal·lacions.
Com que érem una bona colla i no cabíem a les reunions, hem utilitzat el mètode de cosir la paret, de manera que en alguns moments teníem fins a tres ràpels muntats alhora, amb algú baixant. Aquesta tècnica, a més de ser la més eficient, ha donat a l'operador de dron l'oportunitat de captar seqüències realment espectaculars de les maniobres de corda a la gran paret vertical.
En menys temps del que pensàvem, hem completat el descens fins al peu de la paret. Després hem tornat al punt de partida, primer sense camí i finalment seguint el camí de pujada per completar el darrer tram del retorn.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta barranc, que aquesta vegada ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films, amb la col·laboració d'Edicions JGB.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions
PARTICIPANTS:
Adriana - Alícia - Joan G. - Manel - Merche - Toni - Xavier - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada