Foto d’arxiu: paret de Sant Jeroni des de Santa Cecília
Escalada a Montserrat. Vam fer la via Mas-Brullet, una via molt clàssica que supera en lliure la part més occidental de la paret de l’Aeri. És una via atípica de Montserrat, ja que no puja per finura de placa sinó que obliga a utilitzar tota mena de tècniques: ramonage, encastament, bavaresa i artificial. És una via llarga i relativament difícil, tota una fita de l’escalada montserratina.
La via comença al darrere d’un gran bloc recolzat a la paret. La primera tirada és atlètica i permet gaudir plenament de l’escalada lliure. Es puja per una fisura-diedre amb tècnica d’encastament, utilitzant tant la fissura com les parets laterals. Sortim a l’esquerra i muntem la reunió en un petit replà.
La segona tirada és curta. Superem un gran bloc sense massa dificultat i fem reunió a sobre. A continuació ve una fisura que superem amb tècnica de bavaresa, seguida d’un diedre força difícil.
La quarta tirada comença en lliure, però ben aviat cal fer un pas amb estreps (A1) per entrar en una canal que superem sense gaire dificultat. Arribem a un replà amb un arbre, on muntem la quarta reunió.
Seguim per una cornisa cap a la dreta fins arribar al peu d’un diedre, on fem la cinquena reunió. Superem el diedre i arribem a un replà amb arbres després d’un flanqueig molt aeri. Sortim amb un pas d’estreps per superar un pas difícil i continuem ja fàcilment fins al peu d’una fisura molt característica, on muntem reunió.
Pugem per aquesta fisura en bavaresa i després per l’interior amb encastament. Sortim a l’esquerra fins a un replanet on establim una nova reunió. Tot seguit fem una tirada curta que no és res més que un canvi de reunió.
Tenim al davant un mur vertical que superem en artificial, utilitzant pitons, burins i tacs. Després fem una sortida en lliure força difícil fins al peu de l’esperó final, que superem en l’última tirada en lliure per l’aresta.
En resum, es tracta d’una via magnífica, una de les millors de les que vam fer a Montserrat.
La via comença al darrere d’un gran bloc recolzat a la paret. La primera tirada és atlètica i permet gaudir plenament de l’escalada lliure. Es puja per una fisura-diedre amb tècnica d’encastament, utilitzant tant la fissura com les parets laterals. Sortim a l’esquerra i muntem la reunió en un petit replà.
La segona tirada és curta. Superem un gran bloc sense massa dificultat i fem reunió a sobre. A continuació ve una fisura que superem amb tècnica de bavaresa, seguida d’un diedre força difícil.
La quarta tirada comença en lliure, però ben aviat cal fer un pas amb estreps (A1) per entrar en una canal que superem sense gaire dificultat. Arribem a un replà amb un arbre, on muntem la quarta reunió.
Seguim per una cornisa cap a la dreta fins arribar al peu d’un diedre, on fem la cinquena reunió. Superem el diedre i arribem a un replà amb arbres després d’un flanqueig molt aeri. Sortim amb un pas d’estreps per superar un pas difícil i continuem ja fàcilment fins al peu d’una fisura molt característica, on muntem reunió.
Pugem per aquesta fisura en bavaresa i després per l’interior amb encastament. Sortim a l’esquerra fins a un replanet on establim una nova reunió. Tot seguit fem una tirada curta que no és res més que un canvi de reunió.
Tenim al davant un mur vertical que superem en artificial, utilitzant pitons, burins i tacs. Després fem una sortida en lliure força difícil fins al peu de l’esperó final, que superem en l’última tirada en lliure per l’aresta.
En resum, es tracta d’una via magnífica, una de les millors de les que vam fer a Montserrat.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada