Una doble sessió barranquista amb el descens de dos petits barrancs a Les Guilleries, a prop de Sant Hilari Sacalm. Els dos barrancs són curts i per això és ideal la combinació de les dues activitats per fer una bona jornada gaudint dels espais naturals de Les Guilleries i de les fresques aigües de les seves muntanyes.
Hem iniciat la jornada amb el descens de la Riera d'Ossor, el més curt dels dos barrancs programats. El descens d'aquesta riera és tan curt que no tindria cap sentit sense combinar-lo amb l'altre descens. Tot i que el tram a recórrer és variable, la part esportiva on cal utilitzar les cordes és poca cosa, un descens curt però intens. Potser per això, aquest barranc apareix a l'oferta que les empreses d'esports d'aventura fan per iniciar-se en el barranquisme.
Hem aparcat a la carretera que va de Sant Hilari Sacalm a Osor, molt a prop d'aquesta població i al costat de l'antiga masia enrunada de Can Bosc. Des d'allà hem baixat en dos minuts a la riera, comprovant que fortava un bon cabal.
Hem inicat el descens caminant però ben aviat hem trobat el primer ressalt. L'aigua de la riera baixa per un estret canal de roca en forma de tobogan fins a un gorg. Hi ha dues maneres de baixar, depenent del cabal i de les ganes: pel tobogan o fent un ràpel des de les roques de la riba esquerra.
En Manel i en Toni han baixat pel tobogan mentre els altres hem muntat un curt ràpel que ens ha deixat en el gorg. Des d'allà, abans d'una petita cascada, un passamans porta a la instal·lació del segon ràpel, també molt curt.
Segurament es pot saltar des d'aquí però avui les aigües eren una mica tèrboles i no es veia el fons, de manera que hem estat prudents i hem baixat en ràpel.
Després de travessar un gran gorg hem arribat al tercer i darrer ràpel, que baixa un petit ressalt regat per una cascada. Després, només ens quedava travesar un parell de gorgs fins arribar a una pista que travessa la riera, per on hem sortit arribant en pocs minuts al punt de partida.
Aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes del descens de la Riera d'Osor.
Per recórrer el segon barranc de la jornada, el de la Riera de Mas Clavé, hem fet una curta maniobra de cotxes: hem retornat uns 6 km en direcció a Sant Hilari i hem deixat un cotxe al costat de la carretera. Amb l'altre cotxe hem agafat una pista que en pocs minuts ens ha portat a l'inici del barranc.
El descens de la Riera de Mas Clavé és una mica més llarg que l'anterior, amb un total de sis ràpels que baixen ressalts més llargs i sempre remullats per petites cascades. Els tres primers ràpels, encadenats, són els sector més interessant del descens. La riera baixa encaixonada per sectors ombrívols, recorrent indrets ben interessants.
Després d'un sector de transició, amb un ràpel en rampa i un tram obert, hem arribat als dos ràpels finals. L'últim ràpel, d'uns 20 metres, és també molt estètic. Baixa al costat d'un gran arbre caigut amb bona verticalitat i ben remullat per la petita cascada.
El descens acaba just a la confluència de la Riera de Mas Clavé amb la d'Osor on hi ha un característic i gegantí bloc de roca. Allà hem agafat un camí senyalitzat i amb un curt tram equipat amb una corda fixa, el Camí dels Carboners, que més endavant hem deixat per pujar directament a la carretera per un corriol desdibuixat.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada. Com l'anterior, és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada