Aprofitant el pont de l'Onze de Setembre hem fet una escapada per la vall de Broate, tot i que les previsions meteorològiques no eren massa bones. A mig matí hem arribat a la presa de Montalto; una mica més amunt la pista queda tallada per una barrera i hem deixat el cotxe. La pista continua, ja sense cotxes, fins als plans de Boaví. Hem travessat els plans i hem agafat un camí ben marcat en direcció a Broate. El camí puja pel bosc, molt ben traçat i amb trams empedrats fins arribar al punt sobre el riu de Sellente. Passat aquest pont hem trobat una cruïlla on surt el camí de la vall de Sellente. Hem deixat aquest camí i hem seguit en direcció a Broate per un camí cada vegada més petit. Hem passat al costat de les cascades de Broate, amb alguns passos delicats per la roca, i hem arribat als plans superiors, sobre les cascades. Al fons ja es veia el refugi metàl·lic de Broate, situat sobre uns elevació del terreny. No hi havia ningú i el refugi és perfecte, amb lliteres, mantes, taula, cuina, llum elèctric i emissora d'emergència: tot un luxe. Hem dinat mentre a fora els núvols anaven i venien sense acabar-se de definir. Hem fet una curta migdiada i hem sortit a fer un volt. Es tractava d'explorar l'inici del camí de demà, que ens ha de portar al cim del Guins d'Ase per iniciar una travessia fins a la Pica. Hem sopat amb horari de refugi, a dos quarts de vuit, mentre a fora el cel era cada vegada més blau. Ja de nit, hem pogut veure el cel estrellat, prometent una gran jornada de muntanya per a demà. Finalment hem dormit 13 persones en el refugi, força bé.
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 Refugi de Coma- pedrosa, 2013 |  Refugi de Pinet 2010 |  GR11: Àreu - Tavascan, 1998 |
2 comentaris:
Ya se ve que en Broate el tiempo estaba un poco "latoso"...
Pues el viernes el día no estaba tan mal. Al llegar estaba inestable pero fue despejando y a última hora era cielo azul.
Publica un comentari a l'entrada