Com ja saben tots els seguidors del Blog de Muntanya, fa un cert temps va publicar-se un llibre amb el títol Montserrat, cims sense corda. En aquest llibre es proposa l'ascensió a un bon nombre de roques i agulles montserratines, amb la condició que l'ascensió es faci "sense corda".
Després de completar les ascensions de les zones de Sant Pau Vell, Agulles, Frares Encantats i Ecos, avui he iniciat el recorregut per la zona de Sant Jeroni, la més alta de Montserrat.
He iniciat el recorregut a la Vinya Nova, perquè volia pujar un parell de roques del serrat del mateix nom, properes a aquesta antiga masia reconvertida en restaurant. Després, ja a la part alta de Montserrat, he completat les altres ascensions, fins a dotze, deixant la resta de cims per a la propera etapa.
A les 7 del matí ja estava a la Vinya Nova, començant a caminar per la pista que porta a Can Jorba. Abans d'arribar-hi, he deixat la pista per agafar el Camí dels Francesos, que puja ben dret en direcció al Coll de l'Ajaguda.
Poc després d'aquest coll, seguint encara el Camí dels Francesos, he arribat al primer cim, la Roca 380, un mínim cim a peu de camí que he pujat caminant. Poc després, seguint el mateix camí, he arribat a un ample coll per on en un parell de minuts he arribat a la Roca 381, també molt poc prominent, situada al final del Serrat de la Vinya Nova.
Després de completar les ascensions de la zona més baixa, he seguit el Camí dels Francesos fins enllaçar, a sota mateix del Camell de Sant Jeroni, amb el camí de la Travessia de Montserrat. He agafat aquest camí fins al Portell del Migdia. Allà mateix, al costat del coll, hi ha dues agulles que casualment vaig pujar fa ben poc, quan vaig fer la Cresta de les Talaies: la 314 i la 393.
Des del Portell ja es veuen unes gruixudes cordes fixes que pugen per un pany de paret sota la Talaia Gran. He pujat dos trams de corda arribant a un collet, al peu de la Roca 314. Una curta grimpada m'ha portat al cim d'aquesta roca, amb grans vistes sobre el Torrent del Migdia. Després he muntat un curt passamans en un parabolt amb anella per baixar a la canal per on he anat a buscar el camí del Camell. Poc abans d'arribar-hi encara he pujat un altre cim, la Roca 393, situada al costat de la canal, poc abans d'enllaçar amb el camí del Travessia de Montserrat.
He tornat enrere fins a la cruïlla sota el Camell de Sant Jeroni i he seguit en direcció al Coll de les Pinasses però aviat he deixat el camí per pujar al Camelló, una roca més prominent que les anteriors que he pujat grimpant per una cresta fàcil però una mica vertiginosa. Aquí també he muntat un passamans amb el cordino per baixar, aprofitant que hi ha un parabolt amb anella.
He arribat al Coll de les Pinasses i he deixat el camí per agafar un corriol a la dreta en direcció al cim més destacat de la jornada: l'Albarda Castellana. Es puja caminant però hi ha un petit mur d'uns dos metres on una corda de nusos ens ajuda a superar el pas.
El cim de l'Albarda Castellana és realment panoràmic. És un cim destacat que fins i tot apareix en el llistat dels centcims de la FEEC. He fet unes quantes fotos panoràmiques i he fet volar el dron des d'aquest destacat mirador abans de seguir el meu recorregut.
Al costat mateix de l'Albarda hi ha un altre cim, que en realitat és un avantcim: la Roca 334. S'hi arriba en un minut caminant per un llom gairebé pla. Des d'aquesta roca ja es veia, bastant més avall, el Serrat de l'Albarda, que era el proper objectiu d'avui.
He tornat enrere fins al Coll de les Pinasses i he baixat a trobar el Camí Nou de Sant Jeroni, que ve de l'estació superior del telefèric de Sant Joan. He agafat aquest camí de baixada fins que travessa el Torrent de Santa Maria per un petit pont de fusta. Aquí he deixat el camí grimpant pel torrent per anar a buscar l'inici del Serrat de l'Albarda. En pocs minuts he arribat al primer cim, la Roca 338 i des d'allà, sense cap dificultat, he recorregut el Serrat coronant les roques 339, 340 i 341.
He tornat al camí i he seguit baixant uns metres fins que l'he deixat per pujar la Roca 347 per una fina aresta, fàcil però molt vertiginosa. Encara volia fer una darrera ascensió, el Cigronet, però finalment he decidit deixar aquesta ascensió per a la propera etapa, ja que s'ha de superar una aresta molt exposada on és imprescindible assegurar-se i no portava el material necessari.
Després de pujar fins a dotze roques i agulles, he decidit donar per acabades les ascensions iniciant el retorn. Per no haver de tornar enrere i remuntar fins al Coll de les Pinasses, he anat a buscar l'inici del Camí del Pont.
Aquest camí, ben definit i senyalitzat amb marques de pintura blanca, baixa directament a la Vinya Nova amb un magnífic recorregut montserratí per zones solitàries. Finalment he arribat a l'aparcament, on he donat per acabat el recorregut després de 8 hores d'activitat. Una gran jornada montserratina !
I aquí teniu el vídeo d'avui, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de les
Talaietes, 2023 |
Sense corda
Ecos (III), 2023 |
Un tomb per
Montserrat, 2014 |
PANORÀMIQUES:
BIBLIOGRAFIA:
- Montserrat, cims sense corda, de Damià Pérez. Editorial Prames.
- Montserrat pam a pam, de Josep Barberà i Sauqué. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
PARTICIPANTS:
J. Rafel, en solitari
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada