El Salt de Sallent està molt a prop de la població de Rupit. És un salt d'uns 110 metres per on cau la Riera de Rupit formant una magnífica cascada, especialment després de pluges. Sembla ser que és la cascada més alta de Catalunya, si més no la més alta de les que tenen cabal continu.
El descens del Salt de Sallent es fa amb diversos ràpels i no hi ha una única línia d'instal·lacions sinó que pràcticament la paret està cosida de parabolts i químics. Nosaltres hem seguit la línia més raonable, amb reunions còmodes i segures i amb bones instal·lacions, sense reunions penjades. Tot i que avui corria poca aigua, en alguns punts del descens hem pogut gaudir d'un plugim produït per les esquitxades de la cascada, que ens han donat una mica de frescor en un dia de forta calor.
Hem deixat el cotxe a la pista que baixa de Rupit, ben a prop del Salt de Sallent. Ens hem equipat i en pocs minuts hem arribat a la capçalera del barranc. Aviat hem comprovat que baixava poca aigua; era previsible després de dies de calor i sequera.
Per anar a buscar la primera instal·lació cal muntar un passamans. És un pas fàcil però convé assegurar-se perquè hi ha una bona caiguda... En pocs minuts hem muntat el passamans utilitzant uns ancoratges ben bons i hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, muntat sobre químics amb dues anelles.
El primer ràpel és el més llarg, uns 45 metres, amb un tram volat d'uns 15 metres i amb una sortida impressionant sobre un buit de més de 100 metres. Després dels 45 metres hem aterrat a una plataforma herbosa penjada en una àmplia cornisa. Al costat, la cascada cau sobre la cornisa i rebota seguint el seu curs paret avall.
A pocs metres del punt final del primer ràpel, sobre la mateixa cornisa, hi ha un grup d'arbres. El segon ràpel es fa sobre unes bagues lligades als arbres. Les bagues son una mica velles però en Toni ha reforçat la instal·lació amb una baga nova per més seguretat. Hem baixat el segon ràpel, més curt però també amb un petit tram volat, acabant en una bona cornisa.
El ràpel final té 40 metres; és el que té el tram més volat i acaba al costat del gran gorg situat al peu de la cascada. A mitja baixada passem per un sostre i acabem amb un tram volat ben lluny de la paret, que recorda a la Cova de l'Arcada, encara que més curt.
Després de recollir les cordes, com que feia molta calor, hem acabat banyant-nos en el gorg final. El bany no era obligat i l'aigua no estava gaire neta; era més aviat verdosa però feia tanta calor que, sense manies, ens hem llançat a l'aigua.
Després del bany hem iniciat el camí de retorn per un corriol que puja fins a dalt del cingle, al costat del mirador, un lloc molt freqüentat pels turistes que volen veure bé el Salt de Sallent. Després, per una pista sobre el cingle, hem retornat al punt de partida on teníem el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Cascades del
Goleró, 2021 |
Gorja del
Gravet, 2018 |
Excursió Salt
de Sallent, 1971 |
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Joan C. - Toni - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada