L'excursió d'avui és una mica més singular del que sembla. El Congost de Montrebei és tot un clàssic, una de les excursions més populars de Catalunya i ha aparegut unes quantes vegades en el Blog de Muntanya, la primera l'any 1986 quan aquests indrets eren solitaris i no coneixien la massificació actual.
El nostre itinerari d'avui ha estat singular perquè hem recorregut el camí del Congost però a la tornada hem fet una variant oblidada però ben interessant: el Camí Vell de Montrebei.
L'antic camí del Congost de Montrebei, tallat a la roca com l'actual, estaba 30 metres per sota, més a prop del riu. Quan van construir la presa va quedar sota el nivell de les aigües i va ser abandonat. Uns anys després es va construir el camí nou, el que actualment recorren milers d'excursionistes.
Quan el nivell del pantà és baix, l'antic camí queda novement al descobert i es pot recórrer, encara que no està equipat com el camí de dalt ni té cap tipus de manteniment. Aquest camí va molt més avall i, per tant, més enclotat en el congost i a prop del riu.
Avui era una bona oportunitat per resseguir quest camí perquè, a causa de la sequera, el nivell de l'embassament és molt baix i tot el camí està al descobert. En el congost l'aigua no està estancada com és habitual sinó que el riu corre pel fons com abans que es construís la presa.
El punt de partida normal és el párquing de pagament que s'ha instal·lat a l'entrada del congost, amb un centre d'informació i serveis. Avui estava tancat, de manera que hem aparcat en una petita explanada fora de la carretera, situada poc més enllà de l'entrada del pàrquing.
Hem iniciat la caminada pel camí clàssic del Congost de Montrebei, avui amb molt poca gent. Aviat hem vist que, com ja sabíem, el pantà de Canyelles estava sota mínims. Quan hem arribat a la part engorjada es veia el riu corrent pel fons de l'engorjat com si no existís la presa. En algun punt es veia el camí vell, tallat a la roca com el nou, molts metres per sota nostre.
Hem recorregut el camí clàssic per aquest indret tan singular fins que, ja a prop de la sortida, hem arribat al petit corriol que puja a la Cova Colomera, molt visible a sobre del camí. Jo ja havia visitat alguna vegada aquesta cova però mai havia passat de l'entrada i avui volíem exporar-la una mica més.
Hem pujat pel corriol, amb un parell de trams equipats amb grapes i cadenes, fins a l'entrada de la cova, una enorme obertura sobre el congost. Hi ha les restes d'una tanca que van posar quan feien prospeccions arqueològiques fa molts anys, però està foradada per molts llocs. Hem recorregut la galeria principal, de grans dimensions pero curta, fins al final. Allà hi ha una finestra elevada, equipada amb una corda de nusos. He pujat amb l'ajut de la corda, entrant en una saleta amb algunes formacions. És poca cosa i aviat he tornat a baixar a la galeria principal. Hem fet algunes fotos i hem sortit novament a la llum.
Hem fet un vídeo d'aquesta visita a la cova:
Hem tornat al camí de Montrebei i hem seguit endavant, completant la trvesia del congost fins al pont de Seguer, un petit pont penjant sobre la Nogura Ribagorçana. Avui l'aigua estava molts metres per sota del pont; una situació molt diferent a la de la nostra darrera visita al congost, quan vam passar per sota d'aquest pont en kaiac.
Hem menjat una mica al costat del pont abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins a la bifurcació on comença el camí vell. Un rètol avisa de la perillositat del camí, encara que es refereix únicament a la possible caiguda de pedres des del camí de dalt.
Hem baixat per un corriol fins al sector principal del camí vell, tallat a la roca. És igual que el nou però 30 metres per sota i brut de fang i pedres perquè normalment està sota les aigües del pantà. El riu corre ben a prop i se sent la remor de l'aigua mentre avancem pel camí. És una visió molt diferent de la del camí nou, ja que estem molt més avall i a prop de l'aigua.
El camí vell ens ha semblat més curt i fàcil del que esperàvem. En poc temps ja sortíem per l'altra banda del congost i per un corriol hem pujat al camí principal per on hem retornat fàcilment fins al punt de partida on teníem el cotxe.
I aquí teniu el vídeo del recorregut pel Congost de Montrebei. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Caiac a
Montrebei, 2015 |
GR1: Montrebei
Corçà, 2015 |
Congost de
Montrebei, 1992 |
BIBLIOGRAFIA:
- Excursions a l'interior de la terra, de Ferran Alexandri, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011.
- El Montsec i muntanyes veïnes, de Manuel Cortés, publicat pel Centre Excursionista de Lleida, 1984.
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. Rafel
2 comentaris:
Bon dia!
M'ha agradat molt el vídeo. Gràcies per poder veure'l.
I ara no me'n puc estar: Caminar per aquest terreny amb les mans a la butxaca??
Salutacions
Gràcies pel teu comentari, Pere.
Això de les mans al butxaca és un vici que tinc. En Joan, l'artista que ha fet el vídeo, sempre em renya perquè diu que dono una imatge poc "professional". De totes maneres, la dificultat del camí és mínima. És un camí ample i, si no tens vertígen, no té cap dificultat. Simplement és caminar.
Publica un comentari a l'entrada