Avui la previsió del temps era força dolenta però cap a ponent la méteo donava un pronòstic una mica millor, de manera que ens hem desplaçat fins a la Vall d'Àger, al peu del Montsec d'Ares, per fer una activitat barranquista.
El Barranc de la Sarah és un afluent del Barranc de la Pardina i està equipat amb una sèrie de ràpels, no massa llargs ni especialemt difícils però en un magnífic entorn natural, envoltat pels cingles del Montsec. A més, la tornada es pot fer de divereses maneres però una d'elles, la que finalment hem seguit, puja per una via ferrada fent encara més atractiva l'activitat.
Tant el barranc com la via ferrada han estat equipats per en Joaquín Olmo i els seus col·laboradors i això és una garantia de qualitat en aquesta mena d'equipaments.
Hem arribat de bon matí a la Vall d'Ager i, després d'esmorzar en el bar de la gasolinera, hem pujat en cotxe per la petita carretera del Coll d'Ares fins agafar un trencall que porta a les ruïnes del Castell de Sant Llorenç. La darrera vegada que vam recórrer aquesta pista era una mica precària i calia anar amb compte amb el cotxe. Avui hem tingut la petita sorpresa que la pista estava perfecta, al menys fins a un gran dipòsit d'aigua, poc abans d'arribar al castell. Hem suposat que els bombers pugen amb camions per omplir el dipòsit de prevenció d'incendis i per això han arreglat la pista.
El final no era tan bo però l'hem passat sense problemes fins al peu del castell, on hem deixat el cotxe per iniciar l'aproximació al barranc.
El camí voreja el cingle sota les ruïnes del castell, on hi ha moltes vies d'escalada, i segueix planejant amb grans vistes fins a la capçalera del barranc. Hem baixat desgrimpant alguns fàcils ressalts fins al primer ràpel, on hi ha un passamans per assegurar el pas fins a la instal·lació.
El descens és fàcil i l'entorn és extraordinari, amb els cingles del Montsec i la visió del pantà de Canelles al fons de la vall. Hem fet un total de vuit ràpels, alguns amb petits trams volats, fins arribar a la confluència amb el Barranc de la Pardina, on acaba el descens.
Aquí teniu el vídeo de la primera part de l'activitat d'avui: el Barranc de la Sarah. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Quan estàvem baixant els darrers ràpels, ha començat a plovisquejar. No era un xàfec però aviat estava tot mullat, de manera que hem decidit tornar pel camí evitant la via ferrada, que no era la millor opció amb la pluja que queia i la possibiltat que la cosa anés a més.
Hem començat a pujar pel camí però no l'hem encertat i, després d'alguns dubtes i desorientacions, hem acabat al peu de la Cascada Federica, el ressalt principal de la via ferrada Urquiza-Olmo. En aquesta situació, el més fàcil era pujar per la ferrada, de manera que ens hem equipat i hem començat a superar el mur de la Cascada Federica. Per sort, ja no plovia i en pocs minuts hem superat la cascada, un flanquejament i un mur final acanalat. Després, hem seguit un camí que puja seguint el Barranc de la Pardina.
En molts punts, el camí no és més que una línia de fites per la llera del torrent però hem anat pujant sense problemes, superant un parell de curts ressalts equipats, fins arribar al peu del tram K5 de la ferrada, un tram que es va afegir a l'antiga via ferrada i que avui no hem volgut fer, amb la roca mullada i les cordes a l'esquena. Hem seguit pel camí i aviat hem arribat al punt de partida, sota el Castell de Sant Llorenç.
Hem baixat a Àger i hem tornat al bar de la gasolinera, on hem gaudit del seu menú diari, per recuperar-nos de l'activitat.
I aquí teniu un petit vídeo amb escenes de la via ferrada. Com l'anterior, ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada