Turó de les Tres Creus i Morral del Llop

Ara que ja estem en plena tardor, les tardes ens ofereixen unes llums molt càlides i els paisatges es tornen més vius. Per això avui hem volgut fer una passejada per l'Obac en sessió de tarda. Ha estat una curta passejada però amb un recorregut força interessant i pujant dos dels molts cims que hi ha escampats per la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Hem iniciat la caminada a l'Alzina del Salari, on hi ha una gran aparcament, pujant per una pista asfaltada. Aviat hem deixat la pista per agafar una drecera que evita l'asfalt pujant directament pel bosc. Hem passat al costat de l'Avenc del Picarol, una cavitat de 15 metres de profunditat amb un laberint de gateres a baix, i hem arribat al Coll de les Tres Creus (874 m).

El cim del mateix nom està a sobre mateix del coll però abans de pujar-hi ens hem acostat a La Porquerissa, un indret singular on hi ha una bauma a sota d'una gran agulla i una terrassa panoràmica. La visió de Montserrat des d'aquest mirador era espectacular, amb la característica silueta de la muntanya retallant-se sobre el cel.

Hem tornat uns metres enrere i hem pujat per un caminet que ens ha portat fins al cim del Turó de les Tres Creus (929 m). Aquest cim, també anomenat Turó de la Pola, està inclòs en el llistat dels centcims de la FEEC. Des del cim hem gaudit de grans vistes de tota la zona del Parc Natural.

Hem tornat uns metres enrere seguint la carena i aviat hem enllaçat amb el GR5, que segueix també per la carena, fins al Coll del Boix (878 m). Hem deixat el GR seguint per la carena i poc després hem arribat a un altre centre d'interès del nostre recorregut: l'Alzina Bonica. Aquest arbre monumental, també anomenat Alzina del Vent, és un magnífic exemplar situat al mig del bosc i, pel gruix del seu tronc, es veu que té molts i molts anys.

Hem seguit pel camí carener, passant per les ruïnes del Corral de la Coma d'en Vila i per unes antigues basses on antigament es recollia l'aigua de pluja. Tot seguint la carena, hem arribat al Morral del Llop, un esperó rocós, com una proa, que acaba en unes terrasses voltades d'estimballs. 

Hi ha diverses instal·lacions de ràpel però avui no portàvem material, de manera que hem tornat enrere fins trobar un corriol per on hem baixat gairebé directament fins a l'Alzina del Salari, on havíem començat la caminada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc de Castellsapera, 2024

Pujol de la Mata, 2024

Per la Serra de l'Obac, 2021

---

GR3: Malpàs - Vilella

Una nova etapa del GR3, aquesta vegada entrant a la vall de la Noguera Pallaresa a través del Coll de Sant Pere. La previsió del temps no era bona del tot; es preveia un dia núvol i gris però només hem vist els núvols a primera hora. Després, el cel s'ha anat obrint i hem acabat l'excursió amb un magnífic dia de tardor, amb un bon sol i una temperatura ideal.

Avui érem pocs, només deu persones, i no teníem l'autocar que contractem habitualment des de Granollers però hem buscat una nova estratègia per evitar haver de fer una llarga maniobra de cotxes: hem contractat un autocar de la Pobla de Segur.

Quan hem arribat a Vilella, a les 9 del matí, ja ens esperava un microbús de 15 places per portar-nos al punt d'inici de l'etapa d'avui. Després d'un llarg recorregut en autocar, passant el port de Perves, hem arribat a Malpàs, on vam acabar l'etapa anterior, per iniciar una nova caminada.

L'etapa d'avui es caracteritza per recórrer camins molt poc transitats on, com és habitual en aquest GR, les marques són molt poques i la majoria antigues i mig esborrades pel pas del temps.

Hem iniciat la caminada baixant per travessar el Barranc de Malpàs per un pont. El torrent portava força aigua després de les pluges dels darrers dies i el terreny estava una mica enfangat. A l'altra banda del torrent hem agafat una antiga pista en forta pujada.

Al cap de poc hem trobat un petit ramat de vaques amb un vedellet acabat de nàixer. Els pastors ens han indicat una drecera però estava tot tan enfangat que hem preferit seguir per la pista, que pujava fent alguna llaçada.

Més endavant hem arribat a l'Hostalet de Massivert, una gran masia situada en un indret solitari, al costat del Riu d'Erta que baixava amb força aigua. Hi ha un pont de ferro i un prat on hem fet la foto de grup i ens hem aturat a esmorzar.

Seguint per una pista, hem arribat a un lloc realment singular, uns extensos prats d'un verd lluminós travessats per fileres de pollancres amb tots els colors de la tardor. Al final d'aquests prats hem arribat al pas clau de l'etapa d'avui, el Coll de Sant Pere. 

Des del coll hem baixat fins a Sentís, un petit poble que hem travessat baixant pels seus carrers costeruts abans de seguir baixant, amb un curt tram de carretera, fins a un poble més gran: Les Iglésies. Des d'aquest poble es pot baixar per la carretera fins a Xerallo, la següent fita del nostre camí, però el GR evita l'asfalt  pujant per un caminet. Seguint aquest camí hem arribat a l'ermita de la Mare de Déu de Castellgermà, situada en un petit prat. 

Hem dinat en el prat, al costat de l'ermita, amb grans vistes de la Vall de Manyanet. Després hem baixat fins a Xerallo, on hem vist les restes del que va ser una gran fàbrica de ciment y ara és només una ruïna.

Després de travessar per un pont el Riu de Manyanet, que baixava crescut, hem iniciat el sector final del recorregut, un camí que puja per una roureda fins a Vilella, on hem acabat l'etapa.

Avui no teníem restaurant i hem dinat a base d'entrepà i carmanyola al costat de l'ermita de Castellgermà però de baixada ens hem aturat a l'hostal Leopoldo de Senterada per prendre un refresc abans d'inicar el llerg camí de retorn a casa. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pleta Pelada amb esquís, 2023

Filià amb esquís, 2019

Corronco amb esquís, 2018

---

Avenc del Cataplanell

L'Avenc del Cataplanell, també anomenat Avenc de l'Obaga del Pou, es troba situat a prop de la població de Coll de Nargó. Té una fondària màxima de 63 metres i un recorregut d'uns 150 metres. Avui hem visitat aquest avenc i hem recorregut tots els seus racons en una interessant jornada espeleològica.

L'aproximació ha estat llarga perquè cal arribar fins gairebé el Coll de Bòixols, entre Coll de Nargó i Isona, i després seguir uns 3 km de pista fins al punt on comença la caminada final.

La cavitat està molt amagada en un bosc, sense cap camí que hi porti. Hen tingut la sort que en Manel i l'Eduard havien estat aquí no fa gaire temps i ens han guiat fins a la boca del pou.

A diferència de les cavitats que hem visitat darrerament, les instal·lacions del Cataplanell no han estat renovades amb químics sinó que, en bona part, són spits antics, reforçats en algun punt per parabolts. Tant els spits com els parabolts estaven parcialment desequipats, sense plaqueta, però nosaltres ja ho sabíem i hem portat prou material per assegurar correctament els ancoratges.

El primer rapel, el més llarg, és d'uns 35 metres amb dos reequipaments. A baix hi ha una gran sala coberta de pedrotes amb un detall singular: un llarg tronc d'arbre amb aspecte de portar molts anys allà sota.

Des d'allà hem baixat un segon ràpel, d'uns 15 metres, que ens ha portat al sector més interessant de la cavitat, on hi ha diverses sales elevades i equipades amb cordes fixes. Hem pujat a la sala principal, on hi unes grans colades molt blanques, i a dues petites sales superiors que hem visitat utilitzat el material de remuntar.

Després de tornar enrere fins a la sala principal, hem anat a l'altra banda d'aquesta sala, on hi ha un pou que porta al punt més baix de l'avenc, situat a -63 metres. Hem baixat en ràpel per una rampa fangosa arribant a la sala final on no hi havia res d'interès, a part del fet de completar l'exploració de la cavitat arribant a la seva cota mínima.

Finalment, només ens quedava remuntar el pou principal de 35 metres per sortir a l'exterior, ons ens esperava un xàfec que ens ha deixat ben remullats però satisfets per haver explorat aquesta interessant cavitat. 

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de l'Avenc del Cataplanell:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de Nargó, 2021

Bòfia dels Prats, 2020

Forat de Bòixols, 2020

---

Torrent Fondo i Serrat dels Escolans

El Serrat dels Escolans és una cresta montserratina que separa les petites valls del Torrent Fondo i el Torrent dels Escolans. El seu recorregut no és difícil; es tracta de pujar grimpant les diverses agullles que anem trobant pel Serrat, la majoria amb passos de segon grau. Hi ha algun tram una mica més difícil, fins i tot un pas de quart grau, però es pot evitar. 

Per recórrer aquesta cresta s'ha de començar pujant pel Torrent Fondo, un barranc equipat que jo havia pujat alguna vegada i que avui he repetit en solitari per arribar a l'inici del Serrat.

He sortit de l'aparcament de la Salut, pujant a la Cova del Salnitre i seguint pel Camí de les Feixades fins a l'entrada del Torrent Fondo on comença el tram equipat.

El primer pas és el més singular: cal grimpar entre uns blocs amb l'ajuda d'una cadena, sortint a dalt per un forat entre els blocs. Després cal anar superant diversos ressalts amb l'ajuda de cadenes. Segueix un tram de transició que es fa caminant i finalment trobem un mur vertical equipat amb una corda de nusos i una curta canal, també amb corda, que és la darrera dificultat del torrent.

Després de superar el tram equipat he seguit pujant per la llera del Torrent Fondo fins a l'inici del Serrat dels Escolans. La primera part és molt indefinida i cal pujar una mica per intuïció però ben aviat trobem els primers ressalts i la cresta es va perfilant.

He començat a grimpar per la cresta, superant diverses agulles amb passos d'escalada relativament fàcils. La majoria de les agulles són evitables i, seguint la cresta, es poden anar buscant els trams menys complicats.

Abans d'arribar al tram central on hi ha les agulles més destacades, he passat al costat d'unes finestres que travessen el serrat. Poc després, ja en el tram principal, he pujat l'única agulla amb nom propi, l'Agulleta dels Dos Forats, que correspon a la número 474c del mapa històric d'en Ramon de Semir.

Justament en aquesta agulla és on hi ha el tram més difícil, amb un pas de quart. Com que anava sol no m'he volgut complicar massa i he pujat al cim d'aquesta agulla voltant-la per l'est i pujant pel darrere amb una fàcil grimpada.

Després de pujar un parell d'agulles més he arribat a la darrera agulla, on hi ha instal·lat un ràpel. Aquesta agulla també es pot voltar evitant el ràpel però he volgut acabar aquesta interessant travessia amb el petit ràpel que permet baixar de l'agulla de la manera més elegant. El ràpel no té més de 5 metres i està instal·lat sobre un únic parabolt.

Després del ràpel només quedava una curta caminada per enllaçar amb el Camí de les Bateries per on he iniciat la baixada en direcció a Collbató. Des d'alguns punts del camí he vist perfectament el perfil del Serrat amb totes les agulles que acabava de pujar.

Després de baixar una estona pel Camí de les Bateries l'he deixat per agafar la Drecera del Fra Garí, un camí més petit, amb trams de desgrimpada i esglaons tallats a la pedra, que baixa més directament a Collbató. Poc abans d'arribar a les primeres cases d'aquesta població, he agafat un altre petit camí a l'esquerra que m'ha portat directament a La Salut, on havia començat l'aventura.

I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut pel Torrent Fondo i el Serrat dels Escolans:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent Fondo, 2021

Canals del Gat i del Xacó, 2011

Torrent Fondo, 2002

---

La Creu de Santos

Ja fa uns anys, el gener de 2015, vam fer un itinerari excursionista per la Serra de Cardó, un llarg recorregut per la serra que passava per onze de les moltes ermites que hi ha escampades per aquestes muntanyes. 

Avui hem tornat a la Serra de Cardó per fer una nova excursió circular però aquesta vegada passant pel punt culminant de la Serra: la Creu de Santos. Aquest cim, també anomenat Xàquera, es una gran mirador de les Terres de l'Ebre. Des del seu cim hi ha una bona panoràmica del massís del Port i el Delta de l'Ebre.

Hem arribat de bon matí a l'antic convent-balneari de Cardó. L'indret irradia una gran tristor. Tots els edificis estan en estat ruïnós, voltats per una tanca d'obra per impedir que els turistes s'aventurin entre els murs que amenacen col·lapse imminent. La planta embotelladora que produïa l'aigua de Cardó també està tancada, de manera que l'indret no és més que un poble fantasma.

Hem iniciat la caminada baixant per la carretera fins trobar un cami que puja en direcció a les ruïnes de l'ermita de la Trinitat. Més amunt, hem passat per una altra ermita, la del Sant Àngel, també mig enrunada. 

Hem deixat enrere les ruïnes i hem seguit pel bosc fins a un  marcat coll, el Portell de Cosp. Per l'altra banda, després de baixar una mica, hem seguit un llarg camí de flanc que ens ha portat fins al refugi de la Font del Teix. Pel camí, poc abans del refugi, hem passat al costat d'alguns teixos realment notables, gairebé mounumentals.

El refugi està una mica apartat del camí però ens hi hem acostat per veure'l. És petit però molt comfortable, amb lliteres de fusta, mobiliari i llar de foc. Un magnífic refugi lliure, situat en un autèntic racó de món.

Poc més enllà del refugi hem passat per la Font del Teix, una de les poques fonts de la zona que no s'han assecat. El nom de la font li ve d'un gran teix situat al costat mateix que, de ben segur, és multicentenari.

El camí segueix pel bosc, ben marcat, fins a un nou centre d'interès: la Cova Llòbrega. És una petita cavitat sense recorregut però alta i situada en un punt panoràmic. Hem recorregut els pocs metres de profunditat de la cova abans de seguir el nostre camí.

Després de la cova hem passat a l'altra vessant de la muntanya on, al llarg dels anys, diversos incendis  han fet desaparèixer gairebé tot el bosc i només hi ha matolls i algun arbre aïllat supervivent dels incendis. El camí fa una llarga travessia per aquesta vessant fins arribar al Portell del Bou on enllaça amb una cresta en la direcció del cim.

Hem seguit la cresta, per un corriol una mica perdedor, però més endavant hem enllaçat amb un camí més gran i l'hem seguit fins al cim de la Creu de Santos (942 m). Feia un vent fort, de manera que el dron s'ha quedat a la motxilla perquè no era prudent fer-lo volar. Hem menjat una mica mentre gaudíem del gran panorama d'aquest cim, un dels més prominents de Catalunya, abans d'iniciar el retorn.

Hem tornat enrere pel mateix camí fins trobar una cruïlla senyalitzada en direcció al balneari. Una forta baixada pel bosc i un tram final de pista ens han retornat al balneari de Cardó, on havíem deixat el cotxe.

I, aprofitant que era dijous, hem baixat a Rasquera per gaudir del menú del dia amb paella marinera al restaurant de la benzinera.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí de les 11 Ermites, 2015

Avencs de la Febró, 2014

VF de la Serra de Mestral, 2001

---

Avenc de Castellsapera

L'Avenc de Castellsapera és una de les cavitats més clàssiques del massís de Sant Llorenç de Munt. Va ser explorada fa molts anys i és de les més visitades de la zona. És relativament profunda, uns 84 metres, però té poques formacions. Té un pou inicial d'uns 45 metres seguit per una sèrie de ressalts amb blocs per on s'arriba al punt de màxima profunditat. 

Hem iniciat la caminada a l'aparcament de l'Alzina del Salari, pujant per una pista i després per un corriol, arribant en pocs minuts a l'entrada de la cavitat. La boca del pou principal està voltada per una petita tanca per evitar accidents. Precisament al costat mateix de l'avenc, un monòlit recorda un nen que hi va caure per accident l'any 1960.

Com sempre que anem a una cova, havíem llegit les ressenyes i portàvem el material necessari però aquesta vegada hem tingut una agradable sorpresa quan hem comprovat que s'havien renovat les instal·lacions i ara el pou principal, de 45 metres, està equipat amb químics i no hem hagut d'utilitzar les plaquetes recuperables que portàvem.

Hem iniciat el descens muntant el ràpel natural sobre una alzina però aviat hem fet un reenviament sobre dos químics. La ressenya indicava que després calia reenviar sobre un bloc encastat però hem vist que en el blog no hi havia cap ancoratge i que en un replà inferior hi havia una bona instal·lació, amb dos químics, on hem pogut reenviar amb comoditat.

A la sortida del ràpel, per evitar fregaments a la corda, hem instal·lat un desviador sobre un parabolt, que ens ha permés arribar al fons del pou principal,  a la cota -45, sense més instal·lacions.

A baix hi ha una gran sala i algunes formacions en un racó, les úniques que hem trobat a la  cavitat. Des d'aquesta sala hem començat a baixar per una rampa terrosa, amb l'ajut d'una corda fixa. Després hem desgrimpat entre blocs, amb l'ajut d'altres cordes fixes, fins arribar a la sala final situada 84 metres sota terra.

En aquesta sala final hi ha una gran colònia de ratpenats. Per això l'accés a la cavitat està restingit i no s'hi pot entrar entre el 15 d'octubre i el 16 de maig, l'època d'hivernació d'aquests mamífers alats.  Quan hem entrat a la sala hi ha hagut una petita estampida de ratpenats mentre baixàvem les rampes finals per arribar a la cota mínima.

Després de recórrer tots els racons de la cavitat hem iniciat el retorn, primer grimpant entre blocs i després remuntant el pou principal fins a la boca, donant per acabada l'exploració de l'Avenc de Castellsapera.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obre de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc del Club, 2024

Avenc de la Codoleda, 2023

Per la Serra de l'Obac, 2021

---

Pics de l'Infern, Freser i Bastiments

Ens hem despertat amb les primeres llums a la cabana de Tirapits. Ha estat una nit freda i amb vent però nosaltres veníem preparats i hem dormit força bé. A fora començava a sortir el sol i tota la muntanya tenia un to vermellós.

Després d'esmorzar una mica i recollir el material, hem iniciat la caminada pujant fins al Portell, un petit coll a la carena, des d'on hem iniciat un llarg recorregut de cresta. Tot i l'aspecte trencat de la cresta fronterera, el seu recorregut no és difícil i només cal seguir el corriol que ens porta pels passos més fàcils, evitant els trams més drets o rocosos.

En molt poc temps hem arribat al primer cim: el Pic de l'Infern (2.869 m). És un cim important, amb un gran panorama i una cara nord impressionant. El vent havia afluixat una mica però encara bufava fort i molt fred, de manera que no ens hem entretingut gaire i, després de fer unes fotos, hem seguit el nostre camí.

Allà mateix, a molt pocs metres, hi ha un altre cim, el Pic dels Gorgs (2.851 m), que gairebé es un avantcim del Pic de l'Infern. Tot i que no és un cim important, hem invertit un parell de minuts per pujar-hi i fer les fotos de cim.

La fita següent era el Pic del Freser. Des del Pic de l'Infern es veu impressionant, separat d'aquest cim per una bona sifonada i amb aspecte de pendent molt fort. La realitat és ben diferent: un caminet ens ha portat sense cap dificultat fins al cim del Pic del Fresser (2.835 m), un gran mirador.

Hem seguit per la carena, fent una altra sifonada i remuntant, sempre per un bon camí, fins al cim del Bastiments (2.881 m), el cim més important del nostre recorregut. Des del Bastiments el panorama era encara més extens, des de Montserrat fins al Canigó i del Golf de Roses fins a les muntanyes d'Andorra.

Després només ens quedava baixar per l'ample camí que porta al Coll de la Marrana i al refugi d'Ull de Ter, on hem pres un refresc abans de baixar a la carretera per inicia el viatge de retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Bastiments en travessia, 2023

Pic de l'Infern Cara Nord, 1981

Núria - Ull de Ter, 1973

---

Cabana de Tirapits

L'activitat d'avui ha estat molt singular: hem pujat a dormir a la cabana de Tirapits, una cabana de pedra situada en un punt estratègic de la clàssica travessia Setcases-Núria. Demà tenim previst fer un recorregut pels cims de la zona, començant pel Pic de l'Infern, i aquest és un bon punt de partida.

Hem sortit de Vallter iniciant el recorregut pel camí que puja al refugi d'Ull de Ter, que forma part del GR11. Hem passat sense aturar-nos pel refugi i hem seguit fins al Coll de la Marrana. Després hem travessat la capçalera de la vall del Fresser per entrar en una valleta final que porta a la cabana de Tirapits i al coll del mateix nom.

La cabana de Tirapits és una antiga construcció de pedra seca, una magnífica mostra d'arquitectura popular amb una volta feta amb pedres, sense ciment, i tancada amb una gran llosa com a clau de volta. És més gran del que sembla vista des de fora i en el centre fins i tot ens podem posar drets.

L'entrada és una petita galeria, com una gatera, tancada amb una porta de ferro. A dintre no hi ha cap equipament més que el terra pla on hi poden dormir fins a 8 persones amb certa comoditat. A fora, en una pedra plana, una antiga inscripció sembla indicar que la cabana va ser construïda l'any 1912, segurament pels pastors de la zona que s'aixoplugaven a la cabana mentre els seus ramats pasturaven pel voltant.

Quan hem arribat a la cabana ja no hi tocava el sol i un feia fort vent gelat. Dintre de la cabana es notava el vent que passava entre les pedres, refredant l'ambient. Hem preparat tot per passar-hi la nit i hem sopat una mica mentre a fora anava fosquejant. Finalment ens hem posat a dormir mentre a fora encara bufava el fort vent.

En aquesta ocasió no publiquem vídeo. La pel·lícula d'aquesta activitat es publicarà a la propera entrada del blog, amb la de les ascensions del Pic de l'Infern i altres. L'àlbum de fotos inclourà també, les dues jornades de muntanya.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Esquí a Vallter, 2018

GR11: Ull de Ter - Queralbs, 1997

Ull de Ter - Planoles, 1973

---

La Codolosa, via Directa al Mirador del Fra Garí

Avui la previsió del temps no era gaire bona. Estava anunciat que plouria a la tarda però hem aprofitat la finestra de bon temps del matí per fer una matinal d'escalada a la Codolosa. 

La Directa al Mirador del Fra Garí és una via relativament fàcil, curta i amb poca continuïtat però, com totes les d'aquesta zona, amb bona roca. No està tan ben assegurada com altres vies de la zona però en els passos clau hi ha les assegurances necessàries per fer-los amb seguretat.

Hem sortit dels dipòsits de Collbató i en pocs minuts ja estàvem al peu de la via, al costat mateix de l'inici d'una altra via que vam escalar abans de l'estiu. 

La primera tirada ha estat una mica decebedora perquè era més fàcil del que indicava la ressenya i tenia un parell de curts trams de transició de deslluïen la tirada. La reunió és compartida amb la via de la Canal.

La segona tirada, una mica millor, amb un parell de plaques i un pas vertical assegurat amb un pont de roca. Després un curt tram de transició fins a un parabolt on hem muntat reunió.

L'última tirada és la més estètica: un flanquejament ascendent amb bona roca i un curt pas de desgrimpada per arribar al peu del mur final, ben dret però curt, que acaba al costat del Mirador del Fra Garí, un banc de pedra sobre unes roques. Allà mateix hem agafat el camí de la Drecera del Fra Garí per retornar al punt de partida, donant per acabada aquesta curta matinal d'escalada. 

A la baixada ha començat a ploure però han estat només quatre gotes que ni tan sols han arribat a mullar el terra.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Codolosa, via Nature, 2024

Codolosa, via Canal, 2023

Codolosa, via Alimera, 2021

---

La Falconera i el Pujol de la Mata

Avui hem fet una sortida de tarda, un recorregut circular no gaire llarg pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'objectiu principal era el Pujol de la Mata, un cim rocòs i molt panoràmic, però també hem pujat a la Falconera i a la Miranda, completant un interessant itinerari circular. 

Hem iniciat la caminada en una marcada corba a la carretera que baixa del Coll d'Estenalles per la vessant nord. Des d'allà hem agafat un camí que ens pocs minuts ens ha portat al peu de la Miranda de la Falconera, un petit cim sense cap dificultat que ens ha ofert una magnífica vista de la Falconera amb la seva impressionant cara est que cau sobre el torrent d'Estenalles.

Hem fet unes quantes fotos i vols de dron sobre l'esvelta agulla de la Falconera abans de seguir el nostre camí. Volíem pujar al cim però la via normal, tot i ser fàcil, és una mica exposada. Hem decidit seguir el nostre camí sense pujar a la Falconera.

Hem desfet un petit tram del camí per agafar un trencall, un corriol que s'endinsa en el bosc. Seguint un bon tram d'aquest camí per un magnífic alzinar hem arribat a un indret singular: la Sesta de la Forèstega. Es tracta d'un sector del bosc amb grans alzines que formen un racó d'una gran bellesa, vorejat per unes roques que li donen un aspecte encara més singular.

A prop d'aquest lloc hi ha unes petites coves. Són ben poca cosa perquè no tenen profunditat però estan tan a prop del camí que les hem volgut visitar. La primera és una petita esquerda anomenada Foradada de la Ferèstega, una mínima gatera. La segona, una mica més gran, és la Cova del Bosc Màgic. 

En pocs minuts hem acabat la visita i hem retornat al camí per seguir avançant en direcció al principal objectiu: el Pujol de la Mata. Aviat hem arribat al peu de la muntanya, on es forma un petit coll des d'on el cim rocós sembla realment inexpugnable.

Hem pujat fàcilment fins al peu de les roques que formen el cim, on hi ha un forat a les roques que comunica amb la vessanto oposada. Després d'explorar el forat hem anat a buscar el pas per on, amb una fàcil grimpada, s'arriba al cim. És un pas fàcil, de només un parell de metres, però una mica exposat. Amb el cordino hem assegurat el pas i en pocs minuts hem arribat al cim del Pujol de la Mata (771 m).

Des del cim la vista és molt extensa i en dies clars com avui arriba fins als Pirineus, on es veia clarament la Tossa d'Alp i el Puigllançada entre moltes altres muntanyes. Hem fet volar el dron però aviat ha hagut de fer un aterratge d'emergència perquè hi havia moltes orenetes voltant pel cim i el pilot ha pensat que era perillós volar si no tenia el cel lliure de potencials obstacles.

Hem tornat al peu de la muntanya i hem agafat un altre corriol de baixada pel bosc que ens ha portat al Torrent del Roure de Parrac, que en aquest punt és rocós i una mica engorjat. A l'altra banda hem seguit per un corriol però aviat hem vist que ens allunyàvem del track. Tot i que no era el camí que havíem previst, hem seguit amunt. Era un corriol mig perdut però amb fites i marques de pintura.

No ens hem equivocat i després d'una bona estona de pujada hem arribat al Pla de les Sivines, on hem enllaçat amb l'altre camí, que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida.

Aquí hauria acabat l'aventura però al repassar les imatges del dron hem comprovat que les del primer vol per la Falconera no s'havien gravat.... Com que teníem la roca ben a prop, hem decidit tornar-hi per repetir la gravació.

En Joan ha fixat la base a la Miranda mentre jo anava a la Falconera. Aquesta vegada sí que he pujat al cim, grimpant per la via normal, i hem pogut prendre les imatges de dron que volíem. Després, amb l'ajuda del cordino passat per un arbre del cim, he baixat al peu de l'agulla iniciant, ara sí, el retorn. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Per la Serra de l'Obac. 2022

Voltant el Montcau, 2021

Escalant la Falconera, 1980

---

Torrents de Balaguer i del Cavall

Quan pensava que ja havia recorregut totes les canals montserratines, vaig descobrir el Torrent del Balaguer i el Torrent del Cavall, dues canals equipades curtes però que ens permeten recórrer racons solitaris i ferèstecs de Montserrat.

El descobriment no va ser casual sinó que vaig trobar la referència del Torrent del Balaguer en el canal de Wikiloc d'en David Bros, un incansable explorador montserratí que ja ens ha ofert uns quants itineraris gairebé inèdits.

El Torrent de Balaguer és un dels torrents que baixen per la cara nord de Montserrat. En el recorregut del torrent hi ha dos sectors clarament diferenciats. El sector inferior va des de la carretera que uneix el Monestit amb Can Maçana fins al Camí de l'Arrel. Està equipat amb cordes fixes per superar els diversos ressalts que anem trobant. El sector superior va del Camí de l'Arrel fins al Serrat de les Lluernes i no està equipat; únicament hi ha un parell de ressalts petits i fàcils que se superen sense cap equipament. 

El punt de partida per remuntar el Torrent del Balaguer està a pocs metres del km 7 de la carretera. Poc abans hi ha un replà fora de la carretera on he deixat el cotxe.

Només començar ja he trobat la primera de les nou cordes fixes que equipen aquest recorregut. Una corda de nusos que ens ajuda a superar un petit ressalt entre blocs. He seguit pujant per la canal solitària, superant un a un els ressalts que complicaven la progressió.

Les cordes són una mica antigues però encara tenen bon aspecte en general i els ancoratges, a base de parabolts, semblen de total confiança. Hi ha ressalts curts i fàcils on gairebé és innecesària la corda fixa i un parell de ressalts més drets on cal fer una mica més de força de braços però sense que es pugui considerar difícil.

Gairebé al final he trobat el pas clau. Cal passar per sota d'un gran bloc de roca que forma una cova. Per sortir de la cova cal superar un pany de paret equipat amb unes cintes. Al final, quan s'acaba el tram equipat per les cintes, cal grimpar un curt pas que algunes ressenyes cataloguen com a IV a.

Després del pas de les cintes només queda la darrera corda fixa, que ens ajuda a pujar una fàcil rampa, i una curta caminada fins al Camí de l'Arrel, on acaba la part equipada del torrent.

La part superior del torrent ja no té cap dificultat. Al principi cal grimpar per superar uns blocs però després ja només cal caminar pel bosc buscant els millors passos per arribar al Serrat de les Lluernes, al costat del camí del mateix nom.

Des d'aquí hi ha diverses opcions per tornar al punt de partida però jo he baixat pel mateix torrent fins arribar novament al Camí de l'Arrel. Després he seguit aquest camí per anar a buscar l'inici del Torrent del Cavall.

No s'ha de confondre el Torrent del Cavall amb la Canal del Cavall. El torrent està per sota del Camí de l'Arrel i ni tan sols és continuació de la canal. El recorregut del torrent és relativament fàcil, equipat amb alguns petits trams de corda fixa que es poden desgrimpar sense fer cap ràpel.

He baixat per aquesta canal arribant en poca estona a la carretera, ben a prop del punt de partida on havia deixat el cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut montserratí:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

La canal del Cavall, 2021

La Canal del Moro, 2013

Via ferrada Teresina, 2011

---

Cocó Fondo, Extremera i Carroveres

El Masís del Port és, per la seva complexa orografia, un lloc ideal per al barranquisme. Tot i que la majoria de barrancs són secs, hi ha grans recorreguts per les seves barrancades que mereixen una visita.

Avui hem vingut als Ports per fer el recorreguts dels Cocons. En aquestes contrades anomenen cocons als gorgs que es formen en el fons dels barrancs, normalment ben excavats en la roca calcària i de certa profunditat. 

L'objectiu principal d'avui era el Cocó Fondo, un magnífic barranc amb molts punts d'interès, però hem volgut amortitzar el llarg viatge a les Terres de l'Ebre completant la jornada amb dos petits barrancs: el Cocó de l'Extremera i el Barranc de Carroveres, arrodonint un magnífic recorregut barranquista.

El Barranc del Cocó Fondo és normalment sec però té diversos cocons que, per la seva fondària, es mantenen gairebé sempre plens d'agua. És aigua estancada i plena de plantes aquàtiques i fang; el que a Guara anomenen poza verdinegra. Com que no és molt agradable banyar-se a l'aigua estancada, els barranquistes locals han equipat el barranc amb alguns passamans, ràpels guiats i tirolines per evitar els gorgs, fent que el recorregut del barranc sigui totalment sec.

Hem pujat amb el cotxe per una pista que ens ha apropat als barrancs. Després hem iniciat l'aproximació a peu. En aquesta zona es va fer, no fa gair temps, una campanya de neteja i marcatge de camins. Tots els camins i corriols estan marcats amb marques vermelles i a les cruïlles hi ha indicacions pintades a les pedres. 

El camí que porta a la capçalera del barranc és molt dret però amb grans vistes i ben marcat. Hi ha un parell de passos equipats però sense cap dificultat especial. Després de caminar gairebé una hora hem arribat al barranc i hem iniciat el descens.

En el segon ràpel ja hem trobat el primer pas singular: un ràpel guiat per evitar mullar-se en un cocó d'aigües verdinegres. Hem superat el pas sense cap problema i hem seguit baixant fins que, en el vuitè ràpel hem trobat el segon pas singular, similar a l'anterior però més llarg: un tram de ràpel guiat o tirolina d'uns 12 metres, fàcil però espectacular.

Poc després hem arribat al pas clau: un ràpel de 36 metres sota una gegantina arcada de pedra natural que acaba en el gorg que dóna nom al barranc: el Cocó Fondo. Per evitar la remullada en el gorg, hi ha un llarg passamans que permet vorejar-lo.

Més avall encara quedava un parell de ràpels i un passamans que permet evitar el darrer gorg del recorregut, abans d'arribar a la sortida.

Hem agafat un altre camí, ben definit i amb marques vermelles, que ens ha portat a la capçalera del segon barranc, el del Cocó de l'Extremera. És un descens curt i sense complicacions. Són dos ràpels de poc més de 20 metres  i un parell de ressalts amb ràpels curts que fins i tot es poden desgrimpar. El més interessant és el darrer ràpel, de 22 metres i ben vertical.

Després d'aquest ràpel, el barranc del Cocó de l'Extremera desemboca en el de la Gotellera, que a partir de l'aiguabarreig dels dos barrancs rep el nom de Barranc de les Carroveres.

Aquest barranc és encara més curt que l'anterior però té un paratge singular que realment justifica la visita a les Carroveres: un ràpel de només 8 metres que acaba en el fons d'una marmita, un gorg sec que forma un parany. Aquest parany, però, té un punt feble: en el fons del gorg hi ha un forat mig tapat per un gran bloc de roca per on es pot escapar de la ratera.

Després només quedava un curt ràpel en forma de tobogan i la remuntada per un corriol fins arribar a la pista, ben a prop del punt on havíem deixat el cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista: 

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Barranc dels Cubars, 2022

Gúbies del Regatxol, 2022

Barranc Clot Hospital, 2022

---

GR3: Viu de Llevata - Malpàs

Avui hem iniciat una nova temporada, la disetena, del grup de caminadors del GR. Com ja saben els seguidors del Blog, el projecte actual és el GR3, un camí que segueix un llarg circuit pel centre de Catalunya recorrent uns 800 km en 47 etapes. 

En aquesta temporada tenim previst completar aquest GR tancant el cercle a Bellver de Cerdanya, on vam començar aquest llarg recorregut l'octubre de 2019.  La pandèmia ens va endarrerir una mica però ara ja estem a prop de completar aquest projecte que ens ha fer recórrer una infinitat de pobles, valls, colls i rius per tot Catalunya.

L'etapa d'avui és potser la més llunyana de tot el recorregut i recorre els grans boscos de la Ribagorça entre Viu de Llevata i Malpàs, passant pel Pont de Suert. Avui tampoc tenim autocar i això ens ha obligat a fer una maniobra de cotxes que no ha estat molt llarga però ha endarrerit una mitja hora l'inici de l'etapa.

Des de Viu de Llevata hem pujat fins al Coll de Sant Roc de Viu pel mateix camí per on vam baixar al final de l'etapa anterior. En realitat aquest tram no forma part del recorregut principal del GR, que vam deixar en aquest coll, sinó que es tracta d'una variant que ens va permetre acabar l'etapa anterior en un lloc accesible amb vehicle.

Des del coll de Sant Roc de Viu el panorama era tan extens com en la nostra visita del mes de juny. Teníem una extraordinària visió de l'Aneto i altres muntanyes de la Ribagorça aragonesa, a més de les muntanyes de la Vall Fosca.

Des del mateix coll hem agafat un caminet que s'endinsa en el bosc iniciant una llarga baixada en direcció al Pont de Suert. A la part més obaga de la baixada hem travessat una gran fageda i més endavant rouredes i pinedes on fins i tot algun caminador ha trobat algun rovelló.

Després d'una llarga baixada pel bosc hem arribat al riu de la Font d'Aranyó, al costat de la carretera N260.  Hem travessat el riu per un petit pont de ferro on hem fet la típica foto de grup i després hem pujat a la carretera. Aviat l'hem deixat per agafar un camí amb una barana de troncs que puja fins a un mirador per acabar baixant al Pont de Suert.

El GR no entra al Pont de Suert sinó que quan arriba a les primeres cases s'allunya agafant la carretera de Ventolà per recórrer el tram final de l'etapa, una forta pujada fins a Malpàs. Finalment hem arribat a aquesta població i hem recuperat els cotxes per baixar novament al Pont de Suert on ens esperava el menú de l'Hostal Can Costa que ens ha ajudat a recuperar-nos de la llarga caminada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Adons - Viu de Ll., 2024

GR3: Tamúrcia- Adons, 2024

Gorges de Viu de Llevata, 2010

---