En el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac hi ha un gran nombre de cavitats subterànies. Les característiques del terreny fan que a qualsevol racó rocós s'hi puguin trobar cavitats de tota mena: baumes, coves i avencs de tota mida, des de la petita bauma sense recorregut fins a l'avenc de gran profunditat.
Avui hem visitat un dels avencs més clàssics i coneguts del massís: l'Avenc de la Carbonera. És un avenc de gran verticalitat, amb una fondària que ultrapassa els 80 metres, encara que els pous estan esglaonats de manera que el tram vertical més llarg no passa dels 20 metres.
El nom de la cavitat prové del fet que en aquest indret hi havia una carbonera on s'hi fabicava carbó d'alzina fins que un bon dia es va enfonsar la terra deixant al descobert l'entrada d'aquesta gran cavitat. Fins i tot, durant un temps, la primera part de l'avenc estava bruta de terra i ennegrida per les restes de carbó, que a poc a poc es van anar esbandint.
Hem deixat el cotxe a l'entrada d'una pista al costat de Les Arenes i hem començat a caminar per aquesta pista i després pel camí de la Carena de l'Illa. Al cap d'una estona hem deixat el camí per agafar un corriol marcat amb una fita que en dos minuts ens ha portat fins a l'entrada de l'avenc.
Després de baixar desgrimpant una rampa terrosa, hem arribat a la primera instal·lació, un parabolt sense plaqueta. Com que ja sabíem que faltaven plaquetes, n'hem portat unes quantes i hem equipat un passamans des del primer parabolt per assegurar la instal·lació del primer ràpel. Aquest ràpel, com tots el que hem anat trobant després, estava equipat amb químics i anelles però també hi havia molts spits i parabolts d'assegurança sense plaqueta.
El primer ràpel és de només 5 metres i porta a la capçalera d'un pou de 32 metres. Aquest pou, tot i la seva llargada, es pot fraccionar perquè hi ha algunes instal·lacions. Nosaltres l'hem baixat en dos trams, aturant-nos en un bon replà al costat d'una petita cavitat secundària que la ressenya anomena La Capella.
Després de baixar el pou de 32 metres hem arribat a una sala relativament gran anomenada Sala dels Cavalls. És la sala més gran de l'avenc; un indret espectacular amb uns grans blocs penjats i algunes formacions.
Des d'aquesta sala encara hem baixat tres ràpels més, tots curts i un d'ells amb un tram volat, fins arribar al fons de l'avenc, situat a la cota -80. Era una saleta fangosa on acaba el recorregut de la cavitat.
Abans d'arribar al fons hem passat per un punt on la topografia marcava una petita bassa que sovint està plena d'aigua. Avui només hi havia fang; efectes de la sequera... però també hem vist, en un altre punt de l'avnc, una salamandra que dormisquejava entre les pedres.
Després de baixar al fons de l'avenc ens quedava la llarga remuntada dels 80 metres de desnivell que havíem baixat en ràpel. Com que no hi havia tirades excessivament llargues, hem anat pujant, un rere l'altre, els diversos fraccionaments que havíem instal·lat a la baixada, arribant sense problemes a la superfície.
Ha estat un magnífic recorregut subterrani amb varietat de passos i ben equipat, fins i tot sobrequipat en alguns punts, que ens ha permès conèixer les profunditats de les muntanyes de Sant Llorenç i practicar les tècniques de l'espeleologia en un magnífic entorn subterrani.
I aquí teniu el vídeo s'aquesta activitat, editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
Avenc del
Llest, 2023 |
Avenc de la
Codoleda, 2020 |
Avenc Quim
Solbas, 2020 |
TOPOGRAFIA:
BIBLIOGRAFIA:
- Sant Llorenç de Munt, l'Obac i Montserrat, de Victor Ferrer Rico, publicat per l'autor. 2014
PARTICIPANTS:
Alícia - Sonia - J. Rafel
2 comentaris:
Una maravella d'avenc, que a més serveix com dius per practicar els fraccionament pujant i baixant. Grata sorpresa!!
Una gran jornada espleològica !
Publica un comentari a l'entrada