Una ascensió clàssica que a l'hivern es fa normalment amb esquís però avui l'hem fet amb equip lleuger perquè hi havia poca neu, tot i que es podia pujar buscant les parts nevades i, potser, esquiar bona part del recorregut.
Hem dormit a la gîte d'ètape d'Ascou i de bon matí ens hem posat en marxa. La carretera que puja al coll de Palhères estava tancada, encara que no hi havia neu. Hem iniciat la caminada al peu del telesqui de Mounegou, just on la carretera estava tallada, i hem començat a pujar per les pistes de l'estació d'esquí d'Ascou-Pailhères, que estava tancada per falta de neu.
L'itinerari va a buscar la Cresta de Mounegou, un llom allargat que porta directament fins al cim. La cresta estava ventada, amb una part plena de pedres i l'altra plena de neu, de manera que alguns s'han posat raquetes i han pujat buscant la neu mentre altres, a peu, hem pujat pel camí d'estiu.
A mesura que pujàvem per la cresta el panorama era més extens. Aviat hem vist la Pica d'Estats, el Carlit, el Pic de Font Blanca... Hem superat els darrers metres, molt pedregosos, arribant al cim del Tarbésou (2.364 m). El dia era molt clar i el panorama extraordinari. Hem fet una panoràmica circular:
Hem estat una bona estona al cim contemplant el panorama. L'ascensió ha estat realment curta i teníem temps per gaudir del panorama i fer moltes fotos. Finalment hem iniciat el retorn pel mateix camí, amb alguna petita variant, arribant al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al Pic
d'Auriol, 2020 |
Tarbésou amb
esquís, 2016 |
Ascensió al Roc
Blanc, 2011 |
PANORÀMIQUES:
PARTICIPANTS:
Albert, Joan G., Josep M., Sonia, Toni, J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada